Segons l'empresa explotadora Magnesites, en la zona d'Erdiz hi ha 11,8 milions de tones de mineral magnesita, de les quals obtindrien 600.000 tones anuals. Avancen que invertiran 18 milions d'euros i crear 39 ocupacions. Amb aquesta aprovació com UGEP es podran agilitzar les infraestructures per a poder dur a terme l'explotació, segons el Govern Foral, entre altres, en diverses adaptacions a realitzar en la carretera NA-1740.
El projecte està en marxa des de l'any 2001, però per l'una o l'altra raó s'ha anat retardant. Un altre projecte de la mateixa empresa va ser rebutjat en 2015 pel Tribunal Suprem d'Espanya en Zilbeti, bastant prop d'Erdiz. El d'Erdiz és una important zona ramadera en la qual, segons diverses fonts, es concentra el 15% de l'explotació ramadera de Navarra.
En els últims vint anys, el projecte ha tingut una gran oposició a Baztan, com assenyala la plataforma popular Erdiz Bizirik, “perquè suposa una destrucció ecològica i destrueix la ramaderia autòctona”. En aquesta plataforma, 80 agricultors professionals porten el bestiar a Erdiz, “i com una cadena agrària, la pèrdua d'aquests llocs de treball afectarà també la resta de sectors. La nostra terra i el nostre patrimoni són aprofitats per a enriquir a les multinacionals externes”, assegura la plataforma.
“Per a mostrar que els ciutadans no donen suport al projecte”, diu Erdiz que han preparat una llista d'al·legacions i que criden a signar a la major part de la població possible. Manifesten que el projecte és contrari a l'opinió dels baztaneses i com a prova d'això assenyalen que en les últimes eleccions municipals, vuit de cada deu ciutadans i ciutadanes van votar a favor dels partits.
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]