El projecte de l'empresa MAGNA ja ha tingut molt a dir, per última vegada en 2014. No obstant això, la tramitació dels treballs es va reactivar a partir de 2020, i en els últims mesos s'ha presentat en el Parlament de Navarra la proposta de declaració del projecte com a Projecte Sectorial d'Incidència Supramunicipal (PSIS).

La pedrera tindria una extensió de 100 hectàrees en ple espai natural del mont Aldude. Aquesta zona està declarada Zona d'Especial Conservació dins de la Xarxa Natura 2000 promoguda per la Unió Europea. A més del seu evident valor ecològic, la zona alberga un ric patrimoni cultural que ha estat utilitzat durant segles com a zona ramadera.

Història complicada

El paratge denominat Erdiz o Erdizaga se situa a l'interior del massís de l'Erregerena, en el límit de les valls de Baztán i Esteribar (Alt Navarra). Com el seu nom indica, la zona va ser configurada com a zona de propietat real en l'Edat mitjana. En l'estructura territorial de l'Antic Règim era freqüent definir les zones de muntanya com a propietat comunal d'una o diverses comunitats, corresponent als veïns locals el dret a l'explotació dels seus recursos: zones farratgeres, castanyes, falgueres, etc. No obstant això, en ser propietat de la Corona espais com el del Rei (Aldude/Quintoa, Urbasa, Andía, Entzia, Bardenas, etc.), constituïen unitats territorials diferenciades l'explotació de les quals es realitzava d'acord amb normatives específiques.

Les recerques històriques sol·licitades per l'Ajuntament de Baztan han demostrat que la Corona va vendre el mont Erregerena a un particular a principis del segle XVI. Després de diverses operacions de compravenda, la zona va acabar en mans dels senyors de Góngora, però en 1775 va tornar a passar a la Hisenda Real. No obstant això, la zona va mantenir dues peculiaritats al llarg d'aquests segles. D'una banda, va continuar estant fos dels territoris de Baztán i Esteribar, formant una unitat diferenciada. D'altra banda, i seguint un vell costum, es va reconèixer als veïns de Baztan el dret de portar els seus animals a menjar allí, sempre que tornessin a la vall a la nit.

La situació va canviar després de la Primera Guerra Carlista. En 1841, la Llei Concertada va donar lloc a l'abolició del Fur de Navarra, en un context en el qual les muntanyes de propietat real van passar al control de l'Estat, la qual cosa va prendre (va portar) una sèrie de mesures per a ‘racionalitzar’ la seva gestió, d'acord amb els principis jurídics i econòmics del liberalisme. A la fi del segle XIX i principis del XX, aquesta situació va desencadenar un conflicte entre els ajuntaments de la Vall de Baztan i Esteribar, a qui quedaria el territori. Aquests conflictes i dubtes han estat resolts en 2018 per una llei del Parlament de Navarra, però encara no han estat resolts. En aquest context, el projecte constructiu de la pedrera ha tornat a inarriar les pólvores.

Un paisatge cultural de muntanya

L'ús ramader mantingut durant segles ha estat el principal factor que ha condicionat l'evolució del paisatge d'Erdiz. Protegit entre les muntanyes circumdants, el rierol Erdiz forma una petita vall en el qual, gràcies a l'efecte föhn i al gran cabal d'aigua, la zona està sempre humida, proporcionant abundants pastures per al bestiar, el millor pasturatge de Baztan.

De fet, el centre de la vall forma una selva, espais singulars per a la recol·lecció de bestiar que pasturen en la muntanya, molt estesos des de temps remots en les muntanyes basques. En una glorieta delimitada amb arç blanc, en Erdiz es poden distingir diversos elements materials lligats a la ramaderia i a la silvicultura tradicional: restes de tres bordes de diferents èpoques, corredors, vells grèvols conreats per a protegir i alimentar als animals, zones d'ira, així com arbres trasmochos, castanyers i hagis, en particular. En els vessants circumdants s'intercalen prades i argomales per a alimentar de manera extensiva al bestiar al llarg del dia.

Tots aquests elements es relacionen clarament amb les pràctiques de gestió de la muntanya a les quals es refereixen tant els registres d'arxiu com les fonts orals. Des de l'Edat mitjana, aquestes mateixes pràctiques, i el coneixement ecològic associat, transmès de generació en generació. han estat els que han modelat i mantingut els paisatges de muntanya del Baztán, fins a donar el seu caràcter característic.

A més, Erdiz té un valor especial entre la població de la Vall de Baztan per la seva ubicació i clima. Aquesta peculiaritat s'ha posat de manifest en l'aridesa que ha afectat a tota Navarra durant l'estiu de 2022. De fet, el bestiar d'Andía, Urbasa i la resta dels llocs es veuen obligats a alimentar d'hivern en finalitzar l'estiu. Els que estaven en Erdizen, per contra, han tingut una farratge fresca, ja que la vall ttip s'ha mantingut humit i verd, i és un camp d'actuació que ha demostrat una gran resiliència davant el canvi climàtic.

Ramaderia viva

A més, zones com Erdiz tenen un valor afegit respecte a altres zones muntanyenques, que és el patrimoni cultural viu. De fet, en les zones muntanyenques del Baztan s'han mantingut fins a la data, amb les vicissituds de l'època, els usos ramaders i forestals heretats dels segles passats. A diferència de Guipúscoa i Bizkaia, l'expansió de les plantacions monoespecífiques derivades de la industrialització no ha arribat fins aquí, i el seu paisatge ha mantingut en grau més alt la seva evolució orgànica, encara que no es poden oblidar els nous problemes i reptes plantejats per la terciarización de les últimes dècades.

Per tant, el projecte de la pedrera d'Erdiz no ocuparia un espai ‘natural’ buit. El seu paisatge, a més d'un ric entorn ecològic, és hereu d'un patrimoni cultural material i immaterial que una vegada destruït seria impossible restaurar-ho. La possible ruptura d'aquesta cadena també explica, per tant, l'angoixa que el projecte ha provocat en la població de la vall. No obstant això, el futur de la mobilització popular i de les pastures d'Erdiz que ha sorgit per a respondre a ella no està escrit.