Manifestació en Iruñea per a detenir el projecte miner d'Erdiz
- Aquest dissabte la plataforma Erdiz Bizirik realitzarà una manifestació contra les mines de magnesita que Magnesites de Navarra (Magna) vol construir en les pastures d'Erdiz, pertanyents a l'Ajuntament de Baztan. "Defensa del Medi rural. Sortiran als carrers sota el lema "Erdiz Bizirik".
Des que en 2001 Magna va obtenir l'autorització per a realitzar sondejos en Erdiz, el projecte ha sofert nombroses gires. Durant tot aquest temps més del 80% dels baztaneses s'han mostrat en contra del projecte, entre ells al carrer. En Elizondo han tingut lloc nombroses manifestacions multitudinàries, i en aquesta ocasió Erdi Bizirik vol portar la protesta al Cap de Ciutat. També en 2008 es va celebrar una multitudinària manifestació en Elizondo, amb prop de 2.000 persones, i el mes de novembre passat es van reunir unes altres al carrer rebutjant el projecte d'aprimament.
Al març es va presentar la plataforma en el Parlament de Navarra i es va sol·licitar al Govern de Navarra el desistiment d'aquesta. Navarresa Suma, PSN i Geroa, que sustenten el projecte miner, li van donar una negativa rotunda, prioritzant els llocs de treball que es crearan en aquest. Les tres forces polítiques consideren que el projecte miner és compatible amb el pasturatge de bestiar en Erdiz, i consideren que en les zones mineres no es podran pasturar animals, però en la resta sí. La plataforma considera que això no és pràctic ni ecològic.
El projecte es ve ballant des de principis de segle i en 2008 Magna ho va abandonar per a obrir una nova mina en Zilbeti (Vall d'Erro). Però aquest va fracassar i en 2019 va presentar la seva nova proposta d'explotació en Erdiz, i el passat 7 d'octubre el Parlament de Navarra va aprovar el projecte com a Inversió d'Interès Foral, amb els vots favorables d'UPN, PSN i Geroa Bai (40 vots), i els vots en contra d'EH Bildu, Ahal Dugu i In-Ezkerra (10 vots).
Els baztaneses enfadats
El paratge denominat Erdiz o Erdizaga se situa dins del massís de l'Erregerena, en el límit de les valls de Baztán i Esteribar. Està declarada Zona d'Especial Conservació dins de la Xarxa Natura 2000 promoguda per la Unió Europea. A més del seu evident valor ecològic, la zona alberga un ric patrimoni cultural en el qual pasturen almenys els animals del Baztan des de l'Edat mitjana.
L'Assemblea d'Ajuntaments representada per Baztan ha manifestat reiteradament la seva oposició al projecte de Magna. Els alcaldes també van voler realitzar una consulta popular la passada tardor, però va ser prohibida per la Delegació Navarresa del Govern d'Espanya. Els baztaneses s'han enfadat i així ho va manifestar en la compareixença del Parlament Foral de març als parlamentaris el portaveu d'Erdiz Bizirike, Jon Elizetxe: “Per a què es va aprovar la Llei foral de Participació? Com voleu creure en les institucions si ens passeu per damunt i ens deixes?”.
Els baztaneses temen pel mal que poden sofrir les pastures i els paratges, i això és el que indicava en el seu reportatge sobre el tema: “Per tant, el projecte de la pedrera d'Erdiz no ocuparia un espai ‘natural’ buit. El seu paisatge, a més d'un ric entorn ecològic, és hereu d'un patrimoni cultural material i immaterial que una vegada destruït seria impossible restaurar-ho”.
Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]
Satorralaia plataformak Donostiako Metroaren Mirakontxa-Easo zatiko lanek “%164ko gainkostua” izan dutela salatu zuen joan den astean, eta, horren harira, EH Bilduk gainkostu hori argitzeko eskatu du, Eusko Legebiltzarrean erregistratutako galdera sorta baten bidez.
Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]
Mendizale batek asteburuan ikusi du animalia Lapurdiko Azkaine herrian, eta otsoa dela baieztatu du Pirinio Atlantikoetako Prefeturak. ELB lurraldean "harraparien presentziaren kontra" agertu da.
Elkarretaratzea egin zuen Aiaraldeko Mendiak Bizirik plataformak atzo Laudioko Lamuza plazan, Mugagabe Trail Lasterketaren testuinguruan.
Udaberri aurreratua ate joka dabilkigu batean eta bestean, tximeletak eta loreak indarrean dabiltza. Ez dakit onerako edo txarrerako, gure etxean otsailean tximeleta artaldean ikustea baino otsoa ikustea hobea zela esaten baitzen.
Nori ez zaio gustatzen ahuakatea? Ia denok atsegin dugu fruitu berri hori, di-da amaren batean etxekotu zitzaigun. Zenbat urte da ba dendaero ikusten hasi garela? Gure mahaietara iritsi aurretik, historia luzea du.
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Espainiako Estatuko zentral nuklearrak itxi ez daitezen aktoreen presioak gora jarraitzen du. Otsailaren 12an Espainiako Kongresuak itxi beharreko zentral nuklearrak ez ixteko eskatu zion Espainiako Gobernuari, eta orain berdin egin dute Endesak eta Iberdrolak.
"Historikotzat" jo du otsailaren 27an plazaraturiko epaia Lurraren Altxamenduak sare ekologista antikapitalistak. Bere aldetik, epaiaren "krudelkeria" salatu eta helegitea jarriko duela jakitera eman du Frantziako Estatuak. Duela hogei urte baino gehiago jarri... [+]
Iazko urriko bileran lortu ez zuten akordioa erdiestea espero dute COP16ko parte-hartzaileek, eta ostegun honetan dute gailurraren azken eguna. 2030. urtea bitartean, bioaniztasunaren alde 200.000 milioi dolar bideratzeko engaiamendua hartu zuten 2022ko COP15 gailurrean, eta... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]