La reforma del delicte de sedició anunciada el dijous a la nit per Pedro Sánchez ha donat lloc a una llarga cadena de reaccions. La reforma elimina el delicte de sedició per a substituir-lo per un nou delicte: “Desordres públics greus”.

Si la sedició permetia la pena de presó de fins a quinze anys i inhabilitació, amb el nou delicte la pena màxima és de cinc anys de presó i vuit anys d'inhabilitació: “Seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys els que, actuant en equip i agredint a la pau pública, utilitzin violència o intimidació: actuant contra persones o coses, obstaculitzant les vies públiques, posant en perill la vida o la salut de les persones, o envaint instal·lacions o edificis. Els fets descrits en l'apartat anterior seran castigats amb les penes de presó de tres a cinc anys i inhabilitació per a càrrec públic per actes de multitud en la quantia, organització i realització d'actes tendents a perjudicar greument l'ordre públic. Si hi hagués autors constituïts com a autoritat, la pena d'inhabilitació serà de sis a vuit anys”.

Versions contraposades

L'ERC ha valorat la reforma del Codi Penal com un pas important en la desjudicialització del conflicte i en la reducció de la repressió. No obstant això, la resta de les forces principals dels Països Catalans han enrarit l'acord de l'ERC amb el Govern espanyol. Entre altres coses, han denunciat que els fets d'octubre de 2017 continuarien sent constitutius de delicte, i que podrien ser una eina per a augmentar en lloc de reduir la repressió, ja que, encara que les penes extremes baixin, permeten aplicar-les a tots els ciutadans.

El divendres al matí va comparèixer el president de la Generalitat, Pere Aragó, per a donar suport a la reforma. Aragó ha defensat que la reforma és un “assoliment vital”, “un pas important per a començar a trobar una solució al conflicte polític”. Assegura que és un “avanç” en l'àmbit dels “drets i llibertats” i afirma que és fruit de les converses mantingudes amb el Govern d'Espanya.

“La solució al greu desordre públic pot ser pitjor que la malaltia de la sedició”, escriu Laura Borras, presidenta de la Junts Per Catalunya de Twitter.

El diputat de la CUP, Carles Riera, ha denunciat que la reforma no beneficiarà al 99% dels ciutadans que sofreixen repressió, sinó a una minoria i “parcialment”. Per a la CUP l'acord és el resultat d'un “joc de cartes” perquè l'ERC aprovi els pressupostos espanyols.

Toni Comin, que va exercir com a conseller d'ERC en el govern de Puigdemonte, ha parlat des de l'exili dels riscos repressius de la reforma en una entrevista concedida al mitjà El Nacional: “Potser sí, per als quals estem en la direcció, les penes que ens exigirien serien més baixes, no quinze anys, sinó cinc anys, però això és un benefici personal dels líders; per a les bases de l'independentisme la reforma del delicte de desordres públics és una molt mala notícia, perquè s'acaba d'ampliar la base de la repressió. Si el Codi Penal estava sent utilitzat de manera irreverent per a espantar les basis independentistes i detenir la mobilització del moviment independentista, aquesta reforma del tipus penal dels desordres públics continua aportant més armes a la judicatura per a continuar perseguint les bases”.

Mobilització d'ANC en contra

En paraules del president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, la reforma suposa un pas més en la “criminalització de la dissidència política” i en la “persecució del dret a la protesta”, fins i tot més enllà de l'independentisme. Dolors Feliu, president d'ANC, ha denunciat que la reforma persegueix dos objectius: “Castigar la mobilització independentista a nivell de carrer” i “reprimir més còmodament fets com els de l'1 d'octubre”. ANC convoca als partits independentistes a “lluitar” contra la reforma i anuncia una manifestació per al 6 de desembre, Dia de la Constitució espanyola.

Posicions del PNB i EH Bildu

A Euskal Herria, entre altres, els líders del PNB i d'EH Bildu han fet declaracions sobre aquest tema. “La melodia és bona, però nosaltres, més que delictes, preferim regular els drets”, ha assenyalat Andoni Ortuzar. El president del PNB ha afirmat que la reforma és “proporcional”, però més enllà d'això és necessari un acord per a regular a Espanya el “dret a decidir de les comunitats nacionals”.

“Com a client habitual de les presons espanyoles conec la diferència entre quinze i cinc anys. Em sembla una bona notícia, i és el primer pas, però encara queden uns altres per fer”, ha assenyalat Arnaldo Otegi. Segons el coordinador general d'EH Bildu, l'Estat ha de “entendre” que no es pot oposar a ningú per “posar urnes per a decidir el seu futur”.

Article 155

Enmig d'aquesta cadena de reaccions, el diumenge el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha entrevistat el diari La Vanguardia . Sánchez subratlla que la reforma no significa impunitat.

“Haurà de donar la cara pels delictes comesos en 2017”, assenyala sobre Carles Puigdemonte, en l'exili. Sanchés defensa l'article 155 criticant al PP per no haver estat utilitzat anteriorment en l'època del referèndum. Un dels errors més “greus” del PP va ser "deixar en mans de la Justícia la resposta a la crisi institucional", assegura.