Semblava que el temps humit, fred i fosc de la tarda del 4 de novembre, havia estat requerit per a contextualitzar el tema que teníem arracada en el Centre Urumea d'Hernani, ja que el tema que volíem tractar era el de les agressions. És a dir, discutir la LGBTfobia que s'amaga darrere d'ells i com hauria d'actuar davant ells el moviment d'alliberament sexual.

Els assistents vam poder veure amb interès i responsabilitat el tema de les agressions i les formes i estratègies d'abordar-les. Al començament de la sessió comentem que el tema ens travessa molt i ens desperta moltíssimes emocions: por, solitud, malestar, tristesa, ràbia, ràbia descontrolada... I davant això, que les respostes com la trobada, el suport mutu, la politització de la ràbia o l'articulació d'una resposta política puguin ser possibles.

Durant tota la sessió, vam tenir presents una sèrie d'estratègies i mirades que el moviment feminista utilitza i utilitza davant la violència de gènere: la idea d'autodefensa, l'antipunitivismo, el periodisme feminista,...

D'aquesta manera, plantegem tres eixos a reflexionar per a estructurar la sessió: autodefensa i organització, el paper de les institucions i la gestió de la informació. Per tant, prenent com a eix aquestes tres dimensions a tenir en compte davant els atacs, ens centrem en la reflexió en grups petits i l'intercanvi d'idees.

Autodefensa i organització

Tenint en compte les aportacions del moviment feminista a la idea d'autodefensa, en aquest aspecte, van aparèixer les ganes d'aprofitar les eines desenvolupades des d'aquesta idea i de col·laborar amb el moviment feminista.

La col·lectivitat, els espais i les xarxes de suport mutu, els processos i espais per a l'enfortiment i l'apoderament... van ser, una vegada i una altra, les accions i idees esmentades. De fet, en moltes ocasions, la solitud i la necessitat de treballar el tema davant les agressions va ser evident.

El paper de les institucions

En treballar el paper de les institucions, una vegada més, l'eix va ser la lectura antipunitibista del feminisme i d'alguna manera la necessitat d'allunyar-se de la idea de càstig punitiu o punitiu. Però al mateix temps, les limitacions, obstacles i dificultats que podem trobar en el camí de desenvolupar tot això també van ser evidents.

El caràcter estructural de les agressions i la LGBTfobia va ser un altre dels temes abordats i, en l'actualitat, els instruments jurídics que actuen per a combatre'l, com els “delictes d'odi”. També ens reafirmem en la necessitat de qüestionar aquesta última eina.

Gestió de la informació

Quan es produeix una agressió LGBTfóbica, sovint sorgeixen dubtes sobre com informar-se, quan informar-se, quins recursos utilitzar, etc. I en aquest sentit, es va esmentar el no caure en el “espectacle del morb” que es vol crear per molts mitjans i denunciar aquesta conducta. També, quan es tracti de motius d'agressió, d'on cal posar el focus o de si cal parlar del perfil de l'agressor. En aquest punt, subratllant la idea i la importància de la mirada feminista per a fer periodisme.

El programa tenia la intenció de ser una petita reflexió inicial i així va ser. Les idees, propostes i dubtes que es derivin d'aquestes reflexions poden ser un recurs interessant per a aprofundir en una possible reflexió posterior. De fet, des del moviment d'alliberament sexual, davant les agressions tenim la necessitat de reflexionar, articular amb diferents col·lectius i moviments i donar una resposta.

* Iniciativa Ehgam Berramestuz

- Lee la crònica de la primera sessió del cicle de reflexió: Quan acaba l'armari, la història i la memòria