L'agressió soferta dijous passat, 8 de març, al campus de Leioa, ha estat objecte d'anàlisi. Segons han explicat, s'estava duent a terme un programa de vaga feminista que havia estat convocat aquest dia, quan un professor masculí els va amenaçar amb un pal i va agredir a dues dones*. Segons han indicat, més enllà d'aquesta agressió, aquest professor ha mantingut durant anys una actitud repressiva contra els col·lectius més desfavorits, segons han denunciat nombrosos professors, treballadors i estudiants. “L'actitud d'aquest professor no pot ser entesa com un comportament aïllat, sinó com el límit final d'una actitud global contra les dones*”, han assenyalat.
Segons han indicat, "el professor que ha comès l'agressió no és un professor qualsevol". Han recordat que tant en la pròpia universitat com en altres institucions té càrrecs importants i una àmplia xarxa de contactes i que és una figura que condiciona el futur dels estudiants de la Facultat de Medicina i Infermeria. Davant el poder de l'agressor, i davant la possibilitat que aquest “vendetta personal ” pogués arruïnar la trajectòria professional d'algú, han decidit no seguir per la via judicial.
Al marge de la via judicial, van acudir al Departament d'Igualtat del Rectorat de la UPV/EHU a la recerca de “suport i ajuda”. També van mantenir converses amb professors, deganat de Medicina i Rectorat, i el Departament d'Igualtat va informar el professor agredit que s'anava a iniciar un procés d'obertura d'expedient i de disposició per a protegir-los, segons ha explicat el grup feminista. “No obstant això, l'inici d'aquest procés va ser bastant fosc. Van començar els debats entre els diferents departaments de la UPV/EHU i en general ens van fer entendre que tots tenien les mans lligades (…) Semblava que ningú volia intervenir”. Des de la UPV/EHU se'ls va informar que finalment s'obriria un expedient intern, i no va haver-hi més notícies fins que alguns dels estudiants van ser cridats a atestar. Segons han explicat, en un primer moment es va detectar que volia presentar com a agressors a les institucions que coneixia com a víctimes de l'agressió.
“L'agressor està sense cap penediment per la facultat, mostrant el seu menyspreu a tot l'alumnat que l'associa amb el moviment feminista (…) Quan li hem preguntat a la UPV/EHU si després de tant de temps va el procés que es va posar en marxa el curs anterior, la resposta que s'ha rebut és que només es donarà a conèixer el resultat a l'expedientat i a l'agressor”, han subratllat.
Davant aquesta situació, han denunciat que la UPV/EHU no ha fet costat a les víctimes i que ha intentat fer-los sentir culpables de tancar el procés administratiu. A més de condemnar a la UPV/EHU a no informar els que van sofrir l'agressió de la decisió que s'adopti sobre el cas, han considerat a la UPV còmplice de l'agressor: “Mirant a l'exterior i sobre el paper, la UPV/EHU es presenta com una institució progressista i feminista (…) Amb aquest procés ha demostrat el seu veritable caràcter: una institució que ha defensat l'anonimat i el privilegi de l'agressor enfront d'aquesta mena d'atacs i que ha deixat a les víctimes al marge”.
Bi erizainetatik batek lanean eraso sexistak jasaten dituela azalerazi du Erizainen Ordenak joan den urte bukaeran egin ikerketak. 21.000 erizainek ihardetsi dute, sektore pribatu, publiko eta liberaletik. Hauetan 2.500 gizonak dira.
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]