En el palau Kursaal s'han reunit 900 persones que han sofert tortures des dels " temps més foscos" del franquisme fins fa poc. En nom dels allí congregats han parlat Agurtzane Juanena Alustiza i Iker Moreno Ibañez.

L'acte de presentació pública de la xarxa ha tingut lloc el dissabte. L'objectiu de la xarxa és desenvolupar una "eina útil" per als torturats, i han animat als ciutadans que encara no han publicat les tortures sofertes a unir-se a la xarxa. La xarxa pretén ser “altaveu de milers de veus silenciades i negades” i socialitzar la realitat dels torturats.

Alustiza ha explicat que la recerca realitzada per l'Institut Basc de Criminologia compta amb més de 5.000 casos de tortura, “encara que sabem que hi ha molts més”. Alustiza i Moreno han demanat al Govern Basc i al Govern de Navarra que desenvolupin “mecanismes de reconeixement i reparació oficial”, com s'ha fet amb els seus casos concrets, i han demanat que s'analitzin tots els casos recollits entre 1960 i 2014 per a “acabar d'una vegada per sempre amb la negació de les dècades de la tortura”.

Responsabilitat compartida

D'altra banda, assenyalen que és hora d'assumir responsabilitats públiques i que els responsables estan més enllà de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat espanyol. Han denunciat que a Euskal Herria la tortura ha estat sistemàtica i s'ha dut a terme sota la "tutela de tota una estructura", amb la presència de jutges, mèdics forenses, mitjans de comunicació i diverses forces polítiques. Consideren imprescindible assumir una responsabilitat pública en l'aplicació de les tortures per a avançar en el camí del reconeixement i reparació dels torturats.

Han subratllat que “la grandària, la densitat i la intensitat de la tortura a Euskal Herria encara no es coneixen íntegrament”. Han demanat que s'informi de les conseqüències polítiques, socials, culturals i humanes de la tortura. Per a això, han reivindicat una mirada feminista.

Han insistit que l'ocorregut cal explicar-ho a les generacions posteriors, per què es van torturar i per què cal explicar les raons del context polític. La pràctica d'aquest exercici ha estat considerada com la garantia més eficaç perquè les tortures no tornin a succeir.

Volen utilitzar el que els van fer sofrir per a l'apoderament col·lectiu: “Perquè l'important no és el que ens van fer, sinó el que ens van fer el que som capaços de fer amb ell”.

Ahotsa.info Intervenció d'Agurtzane Alustiza: