Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat els nostres menors quan són víctimes d'una violència d'aquest tipus? Els abusos sexuals a nens no són un fenomen nou, però recentment ens hem adonat de la seva veritable dimensió gràcies a la presa de consciència, a les recerques i a les dinàmiques que inciten a donar testimoniatge.
Segons l'informe sobre delictes contra la llibertat sexual, en 2023 en l'Estat espanyol es van registrar 9.185 victimitzacions de menors d'edat. I en grau més alt si es comparen amb les persones majors (Ministeri d'Interior d'Espanya, 2023).
És important recordar que aquestes dades es refereixen únicament als casos denunciats. S'estima que només el 15% dels abusos sexuals infantils arriben per estigma social, per dificultats econòmiques, ja que en la majoria dels casos l'agressor és una persona pròxima a la família o simplement per la fatiga del procés judicial.
A més, aproximadament el 70% dels casos de violència sexual contra menors que entren en el sistema legal mai arriben a judici oral. Aquest ha estat el resultat dels casos de nenes de Getxo i de menors d'Ugao, entre altres.
És fonamental entendre que l'abús sexual infantil no sempre comporta contacte físic. Gravar a un nen nu o mostrar contingut sexual també és violència contra els nens i nenes. En el cas d'Ugao, el Jutjat número 6 de Bilbao va arxivar la causa en considerar que no hi havia proves suficients per a protegir un home que presumptament va gravar a nens de 11-12 anys en els vestuaris municipals.
El cas va ser arxivat en dues ocasions, la qual cosa va succeir, a pesar que es va comptar amb el testimoniatge d'11 persones i mesos abans un entrenador de futbol escolar va identificar al mateix home gravant plançons de jugadors locals. No obstant això, el jutjat va considerar que no hi havia proves suficients per a continuar amb el cas. Davant això, les famílies van expressar el seu malestar i van assegurar que tampoc es van registrar els domicilis ni els dispositius electrònics en els quals es trobava l'acusat. Paradoxalment, va ser una de les mares la que li va imputar el presumpte agressor, i en aquest cas sí que van arribar a la vista oral, encara que finalment la dona va ser absolta pels fets.
En el cas de les nenes de 4 anys del col·legi Europa de Getxo, les famílies assenyalen que el jutjat no va admetre proves substantives com les declaracions dels pediatres de l'Hospital de Creus que van atendre menors i d'alguns pares. De la mateixa manera, a un nen amb EAS no se li va realitzar la prova prèviament establerta ni es va permetre a la mare que li donés el mateix reconeixement, la qual cosa vulnera el seu dret fonamental a expressar-se a través d'altres persones. I encara que l'evidència contenia evidències, informes mèdics i diversos nens assenyalaven al mateix home, també en aquest cas el jutge va decidir arxivar el cas de moment.
Un altre exemple de l'actualitat es troba a la comarca de Lea-Artibai, on el servei psicològic d'infància de la Diputació Foral de Bizkaia va alertar de l'existència d'indicadors de possibles abusos a una nena de 5 anys. Després d'un judici ràpid en els jutjats de Guernica, els pares han decidit continuar amb les visites de la custòdia compartida a Euskadi.
Les famílies afectades coincideixen que el sistema judicial no està adaptat per a atendre els nens, i aquest diagnòstic coincideix amb diversos estudis. En particular , segons Save the Children (2023), els processos judicials són massa llargs i els menors han de declarar diverses vegades, en alguns casos tres o quatre abans del judici. Només en el 24,9% dels casos s'utilitza la prova preconstituida que permet gravar el testimoniatge per a evitar la revictimització.
A més, els professionals que participen no sempre estan sensibilitzats o capacitats per a tractar als menors en situació de vulnerabilitat. En lloc de protocols adequats i suport psicològic, troben llargs processos judicials, obstacles per a la credibilitat dels testimoniatges i una sensació d'indefensió que pot impedir futures denúncies. Això fa encara més greu la incidència que l'abús té en les víctimes (Estratègia basca de lluita contra la violència infantil i adolescent, 2022-2025).
Abans de res això, es considera urgent que es tinguin en compte en l'àmbit judicial normatives autonòmiques, nacionals i internacionals que estableixen els principis bàsics per a la protecció dels menors, com ara evitar la revictimització, reduir al màxim el diàleg, assegurar que es duguin a terme per professionals qualificats, gravar com a prova i assegurar que en el procés la víctima no té contacte directe amb l'acusat.
En definitiva, les persones encarregades de la protecció de menors no sempre aconsegueixen la protecció i suport que necessiten, deixant a les famílies en una situació d'incertesa i desesperació. Les veus dels nens i adolescents no sempre s'escolten i els seus testimoniatges moltes vegades no es tenen en compte...
La millora i adaptació de les nostres organitzacions a aquestes realitats és fonamental. La denúncia judicial, a més de complir la funció penal, permet identificar als agressors i prevenir nous casos. Però la protecció dels nens no acaba en l'àmbit judicial. Encara queda molt per fer en altres espais socials com la lluita contra la hipersexualización infantil en la indústria audiovisual, els mitjans de comunicació, la moda…
L'abús sexual infantil no és un problema aïllat, ni llunyà. I negar la seva existència només beneficia als agressors. És el moment d'actuar amb fermesa en la prevenció, protecció i justícia.
Oihane Artetxe, investigadora de la
UPV/EHU Jennifer Osorio, educadora social especialitzada en infància i adolescència
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Harea-erloju baten bidez irudikatu ohi da denboraren joana. Ospatu berri dugu Saharako Errepublika Arabiar Demokratikoak 49 urte bete dituela iragan den otsailaren 27an. Urte hauetan guztietan, harearen pisuak ez du oraino estali Saharako populuaren askatasun-nahia eta... [+]
Datorren udaberrian, Stop AHT Zundaketak ekimenak bi urte beteko ditu. 2023ko maiatzean, ADIFek Itza, Sakana eta Goierriko udalei jakinarazi zien zundaketa geoteknikoak eta beste jarduketa batzuk egingo zituela AHTaren Nafarroako korridorea Euskal Y-arekin lotzeko alternatibak... [+]
UEMAk Telegram bidez banatzen duen “Euskararen Hemeroteka” kanalean honoko titularrak irakurri ditut bata bestearen atzetik: “Gipuzkoak euskararen aldeko bide-urratzaile izateko ardura hartu du”, eta jarraian “Udaltzainen hizkuntza eskakizunen... [+]
Iazko udan ere Alacant aldera hurbildu ginen eguraldi hobea aurkitu nahian eta, urtero bezala, egun batez, Benidorm erraldoian sartu ginen hango giroan murgildu, zerbait hartu eta seme-alabekin izozki edo gofre bat dastatzeko asmoz.
Hiri bitxia da, denetarik aurki dezakezu... [+]
Ongi etorria eman digu Unai Mendizabalek A eredutik D eredura aldaketa egitea erabaki dugulako Judimendi auzo eskolan. Bidea malkartsua izango dela ere ohartarazi digu Armentia Ikastolako guraso eta Arabako Ikastoletako lehendakariak. Gure esker ona adierazi nahi diogu eman... [+]
Ez dira gutxi azken boladan euskara bere onenean ez dagoela eta bere transmisioa bermatuta ez dagoela ohartarazten ari diren ahotsak. Bestetik, inork ez du ukatzen hezkuntzak ezinbesteko betebeharra duenik euskara eta euskal kulturaren biziraupenerako. Erronka estrategikoa... [+]
Azken asteetan zenbait unibertsitatetako ate irekien jardunaldietara joateko aukera izan dut. Semea aztertzen ari da zer ikasiko duen datozen urteotan eta, erabakia hartu aurretik, komeni da aukera guztiak begiratzea. Unibertsitate bakoitzak badu bere misioa, bere izaera, bere... [+]
Bost urte igaro dira pandemiaren hasieratik. Pandemia horrek ekarri zuen denok zaintza eredua ezagutzea, inondik inora ere behar bezala ez zebilena. Egoitzetako kutsatzeen eta hildakoen datuak, batez ere pribatuetan, zifra hutsak baino askoz gehiago izan ziren.
2020ko... [+]
Duela aste batzuk, gurean egon ziren El Salvadorko eta Kanarietako emakumeen eskubideen aldeko hainbat aktibista. Sexu- eta ugalketa-eskubideez eta eskubide horiek urratzeak emakumeengan dituen ondorioez aritu gara; hala nola El Salvadorren berezko abortuak izanda homizidio... [+]
Tasa edo zerga turistikoaren eztabaida urtetan luzatzen ari da, erakunde publikoetan ordezkaritza duten indar politikoen artean zabala den arren ezarri beharraren gaineko adostasuna. Eztabaidetako bat da zerga hori zein erakundek kobratuko duen: zenbait udalek (tartean... [+]
Ba al dakizue frantses batzuk harritu egiten direla mugaren alde honetan ere euskaldunak bagaudela jakitean? Ba bai, harrigarria bada ere, behin, Donostian, frantses batzuei entzun nien sinetsi ezinik beren buruari galdetzen: “Saint-Sébastien est au Pays... [+]
Azkar! Azkar! Adi egon, ez daukat astirik eta! Ohartarazi behar zaitut, denborak agian ez baitit uzt… Pipipipi-pipipipi! Pipipipi-pipipipi!
Goiz jaiki, eguneratuta egoteko irratia piztu, dutxa hartu, ilea lehortu, orraztu, bizarra kendu edota makillatu, kafea egiten den... [+]
Ez da berria, lehen ere ezagutu ditugu horrelako egoerak. Bere garaian hartutako erabakiaren emaitzak okertzen doazenean, zuzentzeko nahiko denbora balego bezala, eta ez da egia.
Hitz politak, itxaropentsuak, euskal gizartean pozik entzuten direnak, bai, baina badut beldurra,... [+]
Azpeitiko Udalak etxebizitza hutsei ezarritako kanona abian jarri berritan –eta Euskadi osora zabal daitekeela jakinda–, etxebizitza horien jabeen eta eskuineko alderdien kexak irakurtzen eta entzuten hasiko gara. Jabetzarako Eskubidearen inguruko mantra horiek... [+]
Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]