Activar el protocol cada vegada que assassinen a una dona el projecte de vida de la qual està a Euskal Herria és una de les labors més importants que realitza la Marxa Mundial de les Dones d'Euskal Herria. En aquests casos, per a mostrar el seu rebuig a l'assassinat, la plataforma convoca concentracions en pobles i ciutats d'Euskal Herria, i fa una lectura sobre l'assassinat. Amb el pas del temps, no obstant això, el protocol utilitzat fins fa poc ha anat explicant la necessitat de fer adaptacions, i s'han centrat en aquestes necessitats.

D'una banda, alguns membres o grups del moviment feminista han anat expressant la sensació que el format de la concentració s'està quedant petit i la frustració que està causant. D'altra banda, els col·lectius de dones migrades que participen en la plataforma de la Marxa Mundial de les Dones han interpel·lat a altres dones, subratllant que la conceptualització de la violència a Euskal Herria és bastant tancada. “Fins ara, des de la perspectiva de gènere, la violència sexista o patriarcal que exerceix un home contra una dona era per a nosaltres (…) però és veritat que altres formes de violència mai les hem treballat des del feminisme”, ha explicat Naia Torrealdai, membre de la plataforma. Així doncs, a la vista d'aquestes necessitats, es va iniciar un procés d'elaboració.

Part d'aquesta labor van ser les jornades “Repensant la Violència Masclista” organitzades per la Marxa Mundial de les Dones a Euskal Herria el passat estiu en Donostia. L'objectiu de la convocatòria era parlar sobre les diferents formes de violència, amb la finalitat de plantejar què es pot fer per a visibilitzar-les i denunciar-les des del feminisme. En el mateix van participar dones de tota mena: persones transsexuals, persones amb diversitat funcional, treballadors sexuals o migrants, entre altres. Les aportacions recollides en el mateix van ser incorporades al protocol renovat, la qual cosa els va permetre treure una proposta de protocol que han pogut portar a gairebé tots els pobles i ciutats d'Euskal Herria.

Torrealdai ha explicat que, encara que el protocol està a punt de moure's per Iparralde, es preveu que sigui al setembre. Encara que la realitat és diferent de la del Sud, afirma que amb el Nord “tenen intenció de construir ponts”. "Molts dels assassinats de dones comesos en els últims temps a Euskal Herria han estat en Iparralde", ha afegit la plataforma, subratllant la necessitat de construir ponts. Ha assenyalat que els sembla important mantenir una reunió amb els d'Iparralde per a millorar la coordinació i donar respostes fortes i conjuntes, però que de moment s'han centrat en Hego Euskal Herria.

En una gira per pobles i ciutats han buscat debatre sobre el nou protocol, i han decidit fer una crida a la ciutadania. Per comarques, s'han reunit amb grups feministes de diferents pobles, i han constatat que “cada comarca, cada poble i cada ciutat viu diferents realitats”. Això els ha permès fer un mapa sobre com està el moviment feminista a nivell d'Euskal Herria. Han preguntat a grups feministes de diferents pobles i ciutats sobre els seus treballs, recursos i obstacles, i han recollit les aportacions que aquestes han fet al protocol. “El protocol ha anat variant al llarg del procés, però ja tenim una versió definitiva amb totes les aportacions”, ha explicat Torrealdai.

Novetats del protocol

La Marxa Mundial de les Dones d'Euskal Herria ha treballat sobre la conceptualització de la violència com un protocol que ha posat en el centre a les diferents violències. Així, han conclòs que els diferents sistemes ens oprimeixen i que la violència és intermèdia, i s'han adonat del terme “violència entre sistemes”. La verbalització d'això ha estat considerada com un “pas important” per a la presa de consciència i per a plantejar des de quin lloc parlem.

Lluny de l'objectiu de convertir la violència que provoquen els diferents sistemes en lluita feminista sectorial, busquen “visibilitzar la seva diversitat”. “Encara que no siguem iguals, formem un col·lectiu i estem en la mateixa lluita”, diu Torrealdai. Aquest procés, a més, ha permès "mirar a les seves mancances", ja que el feminisme a Euskal Herria continua sent "molt blanc" en la societat basca. “Com parlarem nosaltres de la violència intersistèmica, si no hi ha dones entre nosaltres que puguin parlar d'aquesta diversitat en aquest moment”, han plantejat entre ells.

En el protocol també s'ha traçat una línia a través dels enllaços a les aliances. Des del moviment feminista s'ha evidenciat la necessitat de donar una resposta a la violència intersistèmica, per la qual cosa s'han vist obligats a establir aliances amb altres col·lectius i protocols socials. “Sense voler assumir el lideratge d'aquestes lluites, però sí amb l'objectiu de fer un gest”, ha explicat Torrealdai. Perquè el feminisme “és un moviment que busca un canvi integral”.

En el protocol també es dona un cop al tema de la diversitat funcional, que és un tema invisible també en el moviment feminista i sobre el qual es veu la necessitat de parlar. Han realitzat tres sessions amb l'entitat Fekoor per a tractar el tema. La Marxa Mundial de les Dones d'Euskal Herria subratlla que el moviment feminista ha d'incloure el discurs de les feministes amb diversitat funcional. I és que, com adverteix Torrealdai, “ells mateixos viuen la violència des de l'omissió”. “En aquest moment en el qual el moviment feminista mou les masses, veuen la necessitat de plantejar en una manifestació on es queden les dones amb diversitat funcional”.

També s'ha obert un buit a les formes de lluita. A pesar que alguns pensen que els formats de concentració van quedant petits, alguns volen continuar donant la seva importància a aquest format de mobilització. No obstant això, s'ha plantejat com conciliar totes les formes de lluita, perquè el moviment feminista mantingui la capacitat de donar una resposta conjunta.