Segons aquest estudi, “se suposa que es produirien majors resultats de força i potència quan la progesterona queda baixa (en fase fol·licular, és a dir, quan s'aboca la menstruació), i especialment quan l'estrogen aconsegueix el seu punt màxim (en fase fol·licular tardana). I es produirien resultats menys intensos quan la progesterona és alta (en fase lutea o en fase uterina)”. Però de les recerques no es pot deduir evidència, ja que cinc de les recerques revisades per aquest estudi afirmen que sí, que influeix en la vigència de la fase ovulatòria i altres cinc que no.

Aquest estudi assenyala que el cicle ovulatori pot afectar també la rigidesa muscular i tendinosa, ja que l'augment de l'estrogen pot reduir la rigidesa, ja que redueix la densitat col·lagen en músculs i lligaments. En conseqüència, en les proves que requereixin sprints curts o salts múltiples, el risc de lesió a les cames pot ser major o menor en cada fase d'ovulació. Però els resultats que han donat alguns estudis són també molt contradictoris en aquest punt: segons uns estudis té influència i altres no.

En augmentar la progesterona, la termoregulació corporal (capacitat de mantenir la temperatura) canvia, escalfant més el cos i, en conseqüència, pot influir negativament o positivament en el rendiment en funció del temps que duri l'esport que es practiqui: l'augment de la temperatura corporal millora el rendiment en activitats de curta durada que requereixin velocitat i potència. Per contra, en activitats prolongades, l'augment de la temperatura corporal provoca una major tensió termorreguladora i cardiovascular i limita el rendiment de resistència. Però també en això les recerques han donat moltes conseqüències.

L'augment de la massa corporal és contraproduent per a obtenir bons resultats en resistència aeròbica. El rendiment anaeròbic també disminueix en augmentar la massa corporal. Alguns treballs que van analitzar la composició corporal de les atletes femenines durant les diferents fases del cicle ovulatori afirmen que la massa corporal i la quantitat d'aigua corporal augmentaven des de la fase fol·licular (decreixement menstrual) fins a la fase uterina. Això pot estar relacionat amb la disminució d'insulina a mesura que augmenta la progesterona i amb la retenció de líquids a mesura que augmenta l'aldosterona. Per contra, altres estudis indiquen que la composició corporal dels atletes no es veu afectada per les fases de l'ovulació.

Aquest estudi, que realitza una revisió de 35 estudis, diu que quinze estudis sí, que les fases de l'ovulació influeixen en els rendiments i que 20 estudis no van trobar proves que les fases d'ovulació afecten el rendiment. A partir dels estudis que han arribat a la conclusió que hi ha hagut impacte, l'estudi conclou que: “Sembla que en la fase fol·licular primerenca (dies de menstruació) és possible millorar els resultats del rendiment aeròbic, però el rendiment de força disminueix, la resistència disminueix en la fase d'ovulació, mentre que la força i el rendiment anaeròbic milloren en aquesta fase”.

Els atletes diuen que sí, que les fases de l'ovulació influeixen en el seu rendiment

Entre un 50-71% dels atletes que han participat en les recerques assenyalen que el rendiment dels entrenaments està influenciat per la fase d'ovulació i un 49-65% assenyala que el rendiment en competició influeix. En algunes fases de l'ovulació perceben diferent força, velocitat i potència. Els atletes afirmen que el rendiment és millor en totes les fases de l'ovulació, excepte en la fase d'emissió de la menstruació (fase fol·licular prematura) i la fase uterina tardana (nominal lutear tardà en la figura).

La percepció d'una disminució del rendiment es correspon amb l'aparició de símptomes menstruals. I els atletes que han percebut una disminució en el rendiment són els que més assenyalen que se senten cansats o lozorros. Alguns esportistes d'elit s'han vist també perjudicats pel rendiment: els primers dies de la menstruació se'ls desvia l'atenció als dolors de la menstruació i es preocupen per impedir-los.

Llacunes en la recerca

L'estudi ha explicat que el mètode utilitzat per alguns estudis suscita dubtes. Per exemple, els tres estudis que van analitzar la influència del cicle de l'ovulació en l'esport estan basats en els records dels atletes, és a dir, se'ls va demanar que recordessin als participants en la recerca. Segons l'estudi, “és possible que no tot es recordi i, per tant, que els participants augmentin o menyspreïn l'impacte del cicle en l'activitat”.

Setze estudis van estudiar només dues fases del cicle de l'ovulació, i deu d'aquests setze estudis van concloure que el cicle no influeix en els rendiments esportius. L'estudi exigeix a les futures recerques: “La recomanació més recent és la d'avaluar els resultats en almenys tres fases, concretament la fase fol·licular primerenca (en la qual s'aboca la regla), l'ovulatori i la mitjana uterina, ja que són els únics mitjans hormonals”.

L'estudi també assenyala que no hi ha estudis de fluïdesa. I que cal investigar si les fases d'ovulació afecten la lleugeresa, ja que això repercutiria en el rendiment dels esports de salt i carrera.

També destaca que alguns esports s'han estudiat molt poc: els esports col·lectius que es practiquen en l'exterior han estat molt menys investigats que els individuals. L'estudi reconeix que no ha estudiat el rendiment cognitiu dels atletes: “Reconeixem la importància de la cognició en el rendiment general de l'esportista, especialment en els esports col·lectius en l'exterior”.

Una diferència estadísticament no significativa pot portar medalla d'or en l'esport

L'estudi adverteix que alguns dels estudis que ha revisat han arribat a la conclusió que l'impacte de les fases de l'ovulació en l'esport “no és significatiu”, i que tal vegada aquestes diferències no són estadísticament significatives, però són tan "significatives" per a l'esport d'elit que poden suposar una victòria o un fracàs. “Per exemple, en un estudi no va ser estadísticament significatiu que en proves de natació de 100 metres d'estil lliure els nedadors van nedar 2,3 segons ràpids en la fase de l'úter tardà, sinó en la fase menstrual. Cal tenir en compte, a partir d'aquestes dades, que la fase d'ovulació influeix molt en el rendiment de la natació, ja que va haver-hi una diferència de 1,95 segons entre els nedadors que van practicar primer i vuitè en una final de 100 metres d'estil lliure en els Jocs Olímpics de 1992”. Per això, aquest estudi exigeix que les recerques en l'àmbit esportiu tinguin en compte els paràmetres dels resultats esportius a l'hora d'analitzar les conclusions.

La necessitat d'investigar els cossos múltiples

L'estudi assenyala que cal tenir molt en compte que el cicle de l'ovulació afecta de forma diferent de cada cos: recorda que entre els qui tenen menstruació hi ha cossos que sofreixen canvis importants en les fases ovulatòries i que els afecten molt menys.

Així mateix, recull la necessitat de realitzar anàlisi de cossos que noten i no noten símptomes premenstruals “per a determinar si la síndrome premenstrual indueix als atletes a fer majors canvis en el seu rendiment”.

L'estudi destaca la necessitat d'investigar a part els cossos que adopten anticonceptius hormonals, en els quals els esdeveniments hormonals són diferents.

I també especifica que els cossos que no tenen un cicle d'ovulació “eumenorreoico” (que abasta cicles de 21 a 35 dies) han de ser investigats: “Es necessitaria una revisió àmplia per a analitzar adequadament les complexitats”.