El Govern de Navarra ha presentat un estudi sobre el consum energètic a Navarra amb dades de 2022. I ho ha fet amb molt d'optimisme, com un avanç en eficiència energètica, menor dependència de fonts d'energia externes i descarbonització. Però vegem el que realment hi ha darrere de tot això.

Primera dada preocupant: En 2022 el consum d'energies fòssils va representar el 79% del consum energètic primari. Pràcticament la mateixa que en dècades anteriors, encara que està donant un gran desenvolupament d'energies renovables. Aquesta dada qüestiona el plantejament dels qui defensen que la substitució dels combustibles fòssils en el món institucional i empresarial vindrà de la mà de l'expansió i implantació acrítica de les renovables.

Segona dada verificable: A Navarra el consum d'electricitat es manté baix, en 2022 descendeix un 0,7%. L'electricitat és només el 21% de l'energia total que consumim. I des de 2008 no ha augmentat el consum d'electricitat en unitats energètiques, mantenint una tendència molt estable. Com volem que les renovables que generen electricitat s'estenguin i disminueixin la dependència fòssil si no augmenta el consum d'electricitat?

A partir d'aquestes comprovacions, sembla que "la transició a les renovables", com ens venen, no està funcionant. I és el que està ocorrent precisament en una comunitat autònoma avançada en el desenvolupament d'energies "netes". Aquest problema se centra en els greus problemes estructurals d'aquesta mena d'energia per a poder fer front a la forma i quantitat de consum que fem en la societat capitalista actual.

Un altre element posat en valor pel conseller Irujo en presentar el Balanç Energètic de 2022 va ser la millora de l'eficiència energètica. Aquest indicador pretén mesurar la quantitat d'energia consumida per cada euro que produeix l'economia comunitària. La generació de riquesa amb un menor consum energètic pot concloure que ens porta cap a una major sostenibilitat, ja que es redueix l'emissió de CO₂ a l'atmosfera per a intentar frenar el canvi climàtic.

Segons el balanç energètic de Navarra, aquest indicador ha millorat en els últims 10 anys amb una millora de l'eficiència energètica del 16,30%. Això significa que per a fabricar una riquesa d'un euro es necessiten 86 tones de petroli, enfront de les 102 de 2012. Aquesta eficàcia era valorada especialment pel conseller en l'àmbit industrial. Així les coses, sembla que milloràvem…

No obstant això, per a valorar globalment l'eficiència energètica hauríem d'analitzar la generació de riquesa en euros a Navarra. No és el mateix produir béns materials, per a això és necessari transformar la matèria utilitzant energia, produir béns "immaterials" com a serveis. En general, aquests últims consumeixen menys energia, però en el cas del turisme depenem molt dels combustibles fòssils. Tenint en compte que continuem consumint la mateixa quantitat de matèria, ens hem adonat que estem produint menys, gràcies a la importació. Aquí estan els fenòmens de desindustrialització, deslocalització o reducció d'activitat, no sols per problemes en les cadenes de subministrament.

En 2022 les exportacions de Navarra van créixer un 11,2% respecte a 2021. Però al mateix temps les importacions van créixer encara més, un 26,8%. Així, darrere de l'aspecte en el qual consumim menys energia, encara que pugem el PIB, s'amaga una mala notícia: la caiguda del consum energètic interior requereix un consum energètic externalitzat, no comptabilitzat i insostenible, i s'importen i transporten béns d'altres llocs del planeta. És la nostra contribució a l'augment del consum mundial d'energia i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

El discurs institucional, com a altaveu del capitalisme verd, xoca amb la realitat. Es tracta d'imposar la il·lusió del creixement econòmic i la producció de béns a través de les fonts d'energia renovables i el desenvolupament tecnològic. En realitat, continuem mantenint o augmentant el mateix consum energètic (interior més exterior) i el mateix nivell de contaminació, mentre que amb les renovables no estem substituint als combustibles fòssils, i l'expansió de les renovables augmenta l'estractivismo dels nous materials i té un impacte en la sostenibilitat dels ecosistemes. Les dades i les evidències científiques ens indiquen la necessitat d'una nova via.

Necessitem noves dinàmiques i propostes per a obrir nous escenaris que qüestionin el model actual de cerca de producció, consum i benefici empresarial. Reduint l'ús dels recursos naturals i la contaminació, desenvolupant polítiques reals i materialment eficaces que ens portin a la igualtat social i al benestar col·lectiu aquí i en la resta del planeta.

Pablo Lorente i Jule Goñi, membres de la Fundació Sustrai Erakuntza

Navarra, 24 de gener de 2024.