L'eficiència energètica a Navarra està canviant alguna cosa?
El Govern de Navarra ha presentat un estudi sobre el consum energètic a Navarra amb dades de 2022. I ho ha fet amb molt d'optimisme, com un avanç en eficiència energètica, menor dependència de fonts d'energia externes i descarbonització. Però vegem el que realment hi ha darrere de tot això.
Primera dada preocupant: En 2022 el consum d'energies fòssils va representar el 79% del consum energètic primari. Pràcticament la mateixa que en dècades anteriors, encara que està donant un gran desenvolupament d'energies renovables. Aquesta dada qüestiona el plantejament dels qui defensen que la substitució dels combustibles fòssils en el món institucional i empresarial vindrà de la mà de l'expansió i implantació acrítica de les renovables.
Segona dada verificable: A Navarra el consum d'electricitat es manté baix, en 2022 descendeix un 0,7%. L'electricitat és només el 21% de l'energia total que consumim. I des de 2008 no ha augmentat el consum d'electricitat en unitats energètiques, mantenint una tendència molt estable. Com volem que les renovables que generen electricitat s'estenguin i disminueixin la dependència fòssil si no augmenta el consum d'electricitat?
A partir d'aquestes comprovacions, sembla que "la transició a les renovables", com ens venen, no està funcionant. I és el que està ocorrent precisament en una comunitat autònoma avançada en el desenvolupament d'energies "netes". Aquest problema se centra en els greus problemes estructurals d'aquesta mena d'energia per a poder fer front a la forma i quantitat de consum que fem en la societat capitalista actual.
Un altre element posat en valor pel conseller Irujo en presentar el Balanç Energètic de 2022 va ser la millora de l'eficiència energètica. Aquest indicador pretén mesurar la quantitat d'energia consumida per cada euro que produeix l'economia comunitària. La generació de riquesa amb un menor consum energètic pot concloure que ens porta cap a una major sostenibilitat, ja que es redueix l'emissió de CO₂ a l'atmosfera per a intentar frenar el canvi climàtic.
Amb les renovables no estem substituint els combustibles fòssils, i l'expansió de les renovables augmenta l'estractivismo dels nous materials i té un impacte en la sostenibilitat dels ecosistemes
Segons el balanç energètic de Navarra, aquest indicador ha millorat en els últims 10 anys amb una millora de l'eficiència energètica del 16,30%. Això significa que per a fabricar una riquesa d'un euro es necessiten 86 tones de petroli, enfront de les 102 de 2012. Aquesta eficàcia era valorada especialment pel conseller en l'àmbit industrial. Així les coses, sembla que milloràvem…
No obstant això, per a valorar globalment l'eficiència energètica hauríem d'analitzar la generació de riquesa en euros a Navarra. No és el mateix produir béns materials, per a això és necessari transformar la matèria utilitzant energia, produir béns "immaterials" com a serveis. En general, aquests últims consumeixen menys energia, però en el cas del turisme depenem molt dels combustibles fòssils. Tenint en compte que continuem consumint la mateixa quantitat de matèria, ens hem adonat que estem produint menys, gràcies a la importació. Aquí estan els fenòmens de desindustrialització, deslocalització o reducció d'activitat, no sols per problemes en les cadenes de subministrament.
En 2022 les exportacions de Navarra van créixer un 11,2% respecte a 2021. Però al mateix temps les importacions van créixer encara més, un 26,8%. Així, darrere de l'aspecte en el qual consumim menys energia, encara que pugem el PIB, s'amaga una mala notícia: la caiguda del consum energètic interior requereix un consum energètic externalitzat, no comptabilitzat i insostenible, i s'importen i transporten béns d'altres llocs del planeta. És la nostra contribució a l'augment del consum mundial d'energia i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.
El discurs institucional, com a altaveu del capitalisme verd, xoca amb la realitat. Es tracta d'imposar la il·lusió del creixement econòmic i la producció de béns a través de les fonts d'energia renovables i el desenvolupament tecnològic. En realitat, continuem mantenint o augmentant el mateix consum energètic (interior més exterior) i el mateix nivell de contaminació, mentre que amb les renovables no estem substituint als combustibles fòssils, i l'expansió de les renovables augmenta l'estractivismo dels nous materials i té un impacte en la sostenibilitat dels ecosistemes. Les dades i les evidències científiques ens indiquen la necessitat d'una nova via.
Necessitem noves dinàmiques i propostes per a obrir nous escenaris que qüestionin el model actual de cerca de producció, consum i benefici empresarial. Reduint l'ús dels recursos naturals i la contaminació, desenvolupant polítiques reals i materialment eficaces que ens portin a la igualtat social i al benestar col·lectiu aquí i en la resta del planeta.
Pablo Lorente i Jule Goñi, membres de la Fundació Sustrai Erakuntza
Navarra, 24 de gener de 2024.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
Per a què l'ensenyament concertat?
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]