Leire Sueskun (Vitòria-Gasteiz, 1981), tècnic del Servei de Basc de la Quadrilla, creu que és necessari "el treball de tots" per a recuperar el lloc que li correspon al basc a Rioja Alabesa. Amb el Llaurava Euskaraz, per exemple, aquest diumenge li donaran forces per a seguir amb el projecte de les ikastoles, però té molts projectes sobre la taula per a influir en altres apartats.

Quina és la situació del basc a Rioja Alabesa a simple vista?

Segons les dades de l'Eustat de 2011, a Rioja Alabesa el percentatge d'euskaldunes i quasi-euskaldunes se situa en el 43,43%. Castellanoparlants, 56,57%. Evidentment, aquestes xifres podrien millorar-se, si bé amb diversos anys de retard, per a l'any 2006 se situaven en el 38,99% i el 61,01%. A la nostra comarca s'ha produït un increment en els últims anys, encara que no tan significatiu com en el període 1981-2011, quan se situaven en el 2,54% i el 97,46%, respectivament. Amb aquests números jo diria que la societat atorga la importància que necessita al bilingüisme; el bilingüisme, el plurilingüisme ens enriqueix i la gent el veu. Avui dia, pel que fa al coneixement, tots els pobles estan en xifres semblants, excepte excepcions. És cert que en els últims anys el número d'euskaldunes ha crescut més que el d'euskaldunes. Això té el seu reflex directe en l'enquesta sociolingüística, on s'observa que l'ús no ha pujat tant com el coneixement. Bastida ha estat la primera en aquestes xifres en 2006 i 2011, amb el percentatge més alt d'euskaldunes i quasi euskaldunes en aquests dos anys.

Com a tècnic de basc, quin és el teu major repte?

Potenciar l'ús en grups especialment d'alt coneixement, sobretot majors de 40 anys, però sense oblidar el coneixement i la motivació. Són conceptes que es retroalimenten, per tant, a tenir en compte els tres.

Està en marxa una comissió de basca, no?

Sí, així és. A la nostra comarca tenim constituït el Consell Assessor del Basc. En ella ens ajuntem agents de diferents àmbits, com a centres educatius, euskaltegi, administracions, centres d'oci esportiu i mitjans de comunicació. La Comissió es reuneix dues vegades a l'any: a l'inici de l'any per a definir les línies d'actuació i valorar les actuacions realitzades a final d'any. Quan desenvolupem les directrius elaborades per la Comissió, solem posar sempre la signatura o marca "Arabako Euskaltzaleak eta Euskara Zerbitzua", en definitiva, els projectes que la gent veu estan sent impulsats per tots, gràcies al treball de tots: centres, euskaltegi, associacions, administració, etc. El que volem expressar amb aquesta signatura o amb aquest grup és que a la nostra comarca estem molts agents amb el mateix objectiu: el basc. També tenim la pàgina web, el portal del basc de Rioja Alabesa: www.euskaramaitedut.eus. En ell publiquem o intentem donar a conèixer tot el que es fa en basc o sobre el basc a la nostra comarca.

Quina és la teva relació amb els ajuntaments?

Bo en general. Hi ha alguna excepció, però en general treball amb tots. És difícil abordar tots els treballs correctament. La labor més destacable amb els ajuntaments és l'elaboració i desenvolupament del pla d'ús corresponent a cada entitat. És a dir, el pla que fem per a tenir la presència que hauria de tenir el basc en cada entitat. En qualsevol cas, hi ha alguns ajuntaments, a vegades per iniciativa pròpia, que volen aprofundir més en aquest sentit i per a això sol·liciten ajuda o assessorament al Servei de Basc. Seria interessant que les entitats tinguessin sempre en compte criteris de basc perquè el basc no tingués presència únicament en impresos, paisatges lingüístics, etc. Si es vol anar més enllà, em sembla un camí estratègic i eficaç, per exemple, la implantació i el compliment dels criteris lingüístics en les contractacions. Principalment en determinats serveis: socorristes de la piscina, en l'adjudicació d'instal·lacions de la piscina municipal o en les adjudicacions per al desenvolupament de l'oferta esportiva. Pensem que ens influiria si establíssim criteris lingüístics: garantiríem la presència del basc en la pròpia administració i en l'àmbit d'influència de l'administració.

Amb la resta d'associacions i grups culturals?

La meva relació amb ells és molt positiva. Jo treballo sobretot amb l'euskaltegi IKA Errioxa i l'associació d'euskaldunes de la Rioja Alabesa Tiki-ttaka –a part dels individuals, l'euskaltegi i les quatre ikastoles de la comarca conformen Assa Ikastola, Bastida Ikastola, San Bizente Ikastola i Lantziego Ikastola– que afecten a tota la comarca. Amb ells tinc una relació directa i permanent, ja que tenen el mateix àmbit d'influència que el Servei de Basc, és a dir, la comarca. Sense la seva ajuda seria molt difícil dur a terme el treball a realitzar, el desenvolupament dels ESEP.

Es realitzen suficients inversions en temes de basc? Què fa falta?

Si tinguéssim més recursos econòmics i humans podríem actuar en més àmbits i d'una altra manera. Sempre ens ve bé tenir un pressupost major en el Servei de Basc, però també necessitaríem més gent, perquè el treball és molt i per a poder accedir a ell correctament seria necessari tenir almenys a una altra persona. Avui dia és impossible aconseguir aquests recursos, així que seguirem endavant amb el que tenim. En la mesura que sigui possible. Vindran temps millors.

Com aporten les ikastoles al basc?

Directe i no sols en l'àmbit acadèmic, que va més enllà. En general, l'euskaldunización a la nostra comarca ve d'aquest camí, és a dir, de la transmissió a través de l'educació. A més, i gràcies als projectes lingüístics de les ikastoles, tracten que la seva labor no es quedi en l'àmbit acadèmic. Sempre estan fent un treball de cara al poble. Un exemple d'això és el treball que es realitza a través de l'associació Ttiki-ttaka. Ells són els que lideren projectes estratègics de la comarca com el Cap de setmana Cultural Basc –per a teixir la xarxa entre nens i joves de la nostra comarca, entre altres objectius– i el Curs de Monitor Basc –gràcies a això s'eduquen tant en la mateixa Rioja Alabesa com en basca els monitors que influiran en l'oci en el futur–.

Quina presència té el basc en el sector dels cellers, en l'apartat estratègic del territori?

El nostre treball consisteix a fer passos perquè el basc tingui més presència en aquest àmbit i en serveis més quotidians: bars, restaurants, carnisseries, botigues i similars. Mirant al mes d'octubre, per exemple, a Rioja Alabesa Sí! estem preparant la campanya amb l'objectiu d'incidir en l'àmbit socioeconòmic.

Què ha aportat el Llaurava Euskaraz a la comarca?

Sempre té un objectiu econòmic per a fer front al projecte que cada centre vol posar en marxa, però amb aquesta festa arriba a la comarca una altra força: dona la força per a seguir endavant amb el projecte de les ikastoles. El basc té el seu lloc a la Rioja Alabesa i per a recuperar tot l'espai que li correspon es necessita el treball i la força de tots.

Aquesta notícia ha estat publicada per Arabako Aleak i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.