L'Ajuntament de Cizur ha tret nou llocs de treball de personal d'obres i en un d'ells ha establert el perfil lingüístic. El Jutjat contenciós administratiu número 3 de Pamplona ho anul·la a conseqüència d'un recurs interposat per UPN. Prèviament, quan es va presentar el primer recurs contra aquest perfil bilingüe, el Tribunal Administratiu de Navarra va optar per l'ajuntament. Llavors, el tribunal va dir que l'exigència de basca era “absolutament legal”. Contra aquesta resolució es va interposar un nou recurs davant el Jutjat contenciós administratiu de Pamplona, el qual ha dictat sentència contra l'Ajuntament.

En la trobada, contra el basc, els següents agents van mostrar sentències i pancarta: EHE, ELA, LAB, STEILAS, Geroa Bai de Zizur Major i EH Bildu.

Agurne Gaubeka, directora de l'Observatori: "Sempre ens porten al mateix lloc"

En opinió d'Agurne Gaubeka, directora de l'Observatori de Drets Lingüístics, l'ajuntament va argumentar que s'exigís un nivell de basc, és a dir, que aquest treballador es relacionés amb els ciutadans, amb els centres educatius i amb la casa de cultura. L'euskaltzale participant en la trobada, Ana Gurpegui, ha exposat alguns exemples de les relacions que aquest treballador mantindria amb la ciutadania: L'acte d'Olentzero, la desfilada dels reis, els focs de la vespra de Sant Joan… En diversos tribunals anteriors s'ha rebutjat l'exigència del perfil lingüístic al·legant que el treballador no tindrà relació amb els ciutadans. En Zizurko, l'Ajuntament ha determinat que tindrà relació amb la ciutadania. Però no ha servit per a res. Així explica Agurne Gaubeka a Euskalerria Irratia: “(…) Però ho han rebutjat igual. Quan una excusa no val, busquen una altra. En altres sentències es parla de proporcionalitat o que el lloc no té relació amb els ciutadans. En aquest cas, i encara que es justifica tot això, es diu que la implantació d'aquest perfil en basc és discriminatòria per als qui no coneixen el basc. La veritat és que aquesta sentència s'emmarca en una estratègia judicial i política que estem veient de llarg a llarg d'Euskal Herria”.

Amb arguments, per a Gaubeka, els jutges “sempre ens porten al mateix lloc”. Ahotsa.info assenyala que alguns reivindiquen el dret a no ser atesos en basc, dret que no existeix: “Quan s'estableixen les condicions per a accedir a qualsevol lloc públic, els compleixen i ningú argumenta el contrari. Per contra, quan s'estableix la del basc veiem quines actituds produeix”.