Rodríguez Galindo, nascut a Granada en 1939, va ingressar en la Guàrdia Civil a les ordres del seu pare. Va arribar a la caserna de la Guàrdia Civil del barri d'Intxaurrondo de Donostia-Sant Sebastià en 1980, com a número dos de la seva caserna general.El PSOE va voler destituir el PSOE en les eleccions de 1982, però segons el responsable de premsa del Ministeri, Fernando López Agudín, “era difícil de destituir”, perquè “era el màxim expert en ETA i tenia un gran suport en tota Espanya”. Després de sis anys, en 1988, va arribar a la direcció de la caserna i va mantenir el càrrec durant molts anys.

Durant la dècada de 1980 va rebre un total de vint medalles. Un any després del segrest, tortura i assassinat de Lassa i Zabala, el govern de Felipe González li va concedir una creu amb distintiu vermell, que garanteix una pensió per a tota la vida.

L'Audiència Nacional va condemnar en 1996 a José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala per segrest i assassinat de fugitius i va ser condemnat a 71 anys de presó pel Tribunal Suprem, que li va elevar a 75 anys. Galindo mai va admetre que tingués relació amb els assassinats.

Els seus familiars van sol·licitar l'indult, però un mes després que el Tribunal Suprem decidís apartar-li de la presó, a l'octubre de 2004, per la malaltia que havia sortit de presó i un any després, li van concedir el tercer grau. No obstant això, en 2013 se li va concedir la llibertat condicional. En total, va complir quatre anys i quatre mesos en la presó.

També va ser imputat per vinculació amb el GAL Verd, encara que en 2002 el jutge li va retirar la imputació per no poder ser imputat en un delicte concret i perquè el delicte de pertinença a banda armada ja havia prescrit. Finalment, el cas va ser arxivat en 2003. Al llarg de la seva carrera ha estat acusat d'associació a xarxes de narcotràfic i tràfic d'éssers humans, però els jutges mai ho van condemnar per això.

El general ha estat un dels principals símbols de la tortura a Euskal Herria i va detenir a unes 900 persones quan es trobava en la caserna d'Intxaurrondo. En la lluita contra ETA encara s'esmenta com un heroi en algunes publicacions de la Guàrdia Civil. Galindo ha mort en el Dia Internacional contra la Tortura, el 13 de febrer, als 82 anys d'edat.