Rodríguez Galindo, nascut a Granada en 1939, va ingressar en la Guàrdia Civil a les ordres del seu pare. Va arribar a la caserna de la Guàrdia Civil del barri d'Intxaurrondo de Donostia-Sant Sebastià en 1980, com a número dos de la seva caserna general.El PSOE va voler destituir el PSOE en les eleccions de 1982, però segons el responsable de premsa del Ministeri, Fernando López Agudín, “era difícil de destituir”, perquè “era el màxim expert en ETA i tenia un gran suport en tota Espanya”. Després de sis anys, en 1988, va arribar a la direcció de la caserna i va mantenir el càrrec durant molts anys.
Durant la dècada de 1980 va rebre un total de vint medalles. Un any després del segrest, tortura i assassinat de Lassa i Zabala, el govern de Felipe González li va concedir una creu amb distintiu vermell, que garanteix una pensió per a tota la vida.
L'Audiència Nacional va condemnar en 1996 a José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala per segrest i assassinat de fugitius i va ser condemnat a 71 anys de presó pel Tribunal Suprem, que li va elevar a 75 anys. Galindo mai va admetre que tingués relació amb els assassinats.
Els seus familiars van sol·licitar l'indult, però un mes després que el Tribunal Suprem decidís apartar-li de la presó, a l'octubre de 2004, per la malaltia que havia sortit de presó i un any després, li van concedir el tercer grau. No obstant això, en 2013 se li va concedir la llibertat condicional. En total, va complir quatre anys i quatre mesos en la presó.
També va ser imputat per vinculació amb el GAL Verd, encara que en 2002 el jutge li va retirar la imputació per no poder ser imputat en un delicte concret i perquè el delicte de pertinença a banda armada ja havia prescrit. Finalment, el cas va ser arxivat en 2003. Al llarg de la seva carrera ha estat acusat d'associació a xarxes de narcotràfic i tràfic d'éssers humans, però els jutges mai ho van condemnar per això.
El general ha estat un dels principals símbols de la tortura a Euskal Herria i va detenir a unes 900 persones quan es trobava en la caserna d'Intxaurrondo. En la lluita contra ETA encara s'esmenta com un heroi en algunes publicacions de la Guàrdia Civil. Galindo ha mort en el Dia Internacional contra la Tortura, el 13 de febrer, als 82 anys d'edat.
Martxoak 3ko sarraskiaren 49. urteurrena beteko da astelehenean. Grebetan eta asanblada irekietan oinarritutako hilabetetako borroka gero eta eraginkorragoa zenez, odoletan itotzea erabaki zuten garaiko botereek, Trantsizioaren hastapenetan. Martxoak 3 elkartea orduan... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
Espainiako Estatuko zentral nuklearrak itxi ez daitezen aktoreen presioak gora jarraitzen du. Otsailaren 12an Espainiako Kongresuak itxi beharreko zentral nuklearrak ez ixteko eskatu zion Espainiako Gobernuari, eta orain berdin egin dute Endesak eta Iberdrolak.
Gukak “Bilbo erdalduntzen duen makina” ikusaraziko du kanpainaren bidez. 24 orduz martxan dagoen makina salatuko dute, eta berori “elikatu eta olioztatzen dutenek” ardurak hartzea eskatuko dute. Euskararen aldeko mekanismoak aktibatzea aldarrikatuko dute.
ERREALITATEAREN HARRIBITXIAK
Nork: Josu Iriarte, Nerea Lizarralde, Jare Torralba eta Amets Larralde. Mikel Martinezek zuzenduta eta Jokin Oregiren testuetatik abiatuta.
Noiz: otsailaren 21ean.
Non: Bilboko 7katu... [+]
15 urteko emakume bati egin dio eraso Izarra klubean jarduten zuen pilota entrenatzaile batek.
Nafarroako Gobernuak ofizialki aitortu ditu gure lurraldean giza eskubideen urraketa larriak jasan zituzten Estatuaren indarkeriaren beste zazpi biktima. Horien artean, hitzez hitz “motibazio politikoko biktima gisa” aitortzen ditu Patxi Erdozain, Eneko Compains,... [+]
Donostiako alkate ohiak webgune bat sortu du, eta plataformarekin bat egiteko eskatu die herritarrei.
PuntuEus-ek doako tresna erabilgarri bat jarri du edonoren eskura, webguneen segurtasuna erraz ebaluatzeko. Webtest.eus izeneko autoebaluazio-tresna honi esker, erabiltzaileek beren webgunearen segurtasun-maila modu sinple eta argian azter dezakete.
"Historikotzat" jo du otsailaren 27an plazaraturiko epaia Lurraren Altxamenduak sare ekologista antikapitalistak. Bere aldetik, epaiaren "krudelkeria" salatu eta helegitea jarriko duela jakitera eman du Frantziako Estatuak. Duela hogei urte baino gehiago jarri... [+]
Elkarteko Elena Avalosek salatu du aulki gurpildunarekin komunera sartzea oztopatzea, pertsona desgaituen eskubideen, autonomiaren eta duintasunaren kontra doala.
Joan den asteartean La Vanguardia-n argitaratutako artikuluan egin zuen proposamena Txema Montero abokatu bizkaitarrak. 30 urtez Deia egunkariko kolaboratzailea izan da eta lehenik hara bidali zuen bere artikulua, baina egunkariak ez zion argitaratu.