Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Turiel, Aretxabala i Pascual reivindiquen l'empresa pública de l'energia

  • En 2015 l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va posar en marxa el programa Agenda 2030 i al setembre passat les autoritats mundials van analitzar el seu compliment. Antonio Aretxabala, Antonio Turiel i Unai Pascual fan balanç de la reunió en la publicació Ctxt.

06 de octubre de 2023 - 12:05
Argazkia: Dani Blanco / ARGIA CC BY-SA

És conegut el compromís dels autors amb el medi ambient, el seu nivell de coneixement, rigor i visió crítica, per la qual cosa ens ha semblat interessant resumir la seva valoració. Juntament amb la valoració s'ha realitzat una proposta de recuperació de les empreses públiques d'energia per a una transició justa de l'energia com una de les bases.

L'Agenda 2030 es va posar en marxa en 2015 amb l'objectiu d'acabar amb la pobresa mundial, protegir els ecosistemes i assegurar la felicitat de la humanitat. Es tractava, en definitiva, de revitalitzar i actualitzar el concepte de desenvolupament sostenible que ja estava totalment desgastat. Mancant sis anys per a l'any 2030, segons diversos analistes, tampoc s'ha complert el 15% dels 17 objectius principals per a l'agenda 2030, mentre que uns altres consideren que la situació és pitjor que en 2015.

La mineria, més extractivista que mai

Segons els autors de l'article, no s'ha aconseguit detenir la destrucció de la majoria dels ecosistemes que es pretenien protegir i de les comunitats que els habiten. Després de la crisi de 2008, la mineria va cobrar força i es va pensar que l'energia a realitzar podia ser un dels eixos de la transició justa, però no ha pogut ser: avui dia la mineria és encara més especulativa i destructiva.

En conseqüència, la pressió contra el medi ambient ha augmentat, com demostren molts autors i obres, com les realitzades per Willian Rees, de l'Institut Descendent del Carbó, o les de l'equip del Programa Mediambiental de l'ONU (IRP), que investiga recursos internacionals. Per tant, queda desmentit que amb programes com el Green Deal, que promouen el creixement verd a Europa, es pugui fer una transició ecològica.

Fins i tot s'ha vist clarament que la mineria és el gran protagonista de la mala trajectòria i que l'èxit de la tecnologia digital ha facilitat la destrucció de les comunitats i territoris locals. Critiquen fortament els objectius estractivistas de l'actual sistema neoliberal, i consideren que encara que s'encertés amb el model d'energies renovables que sustentaria la nostra societat termoindustrial actual, seria indiferent el rebuig, perquè no ajudaria a aconseguir els objectius de l'Agenda 2030. Un exemple d'aquest fracàs és el Projecte Smart 2020, impulsat per Angela Merkel i Nicolas Sarkozy per a aprofundir en Internet i la digitalització, per a “regenerar el capitalisme”.

Empresa pública d'energia

Els autors subratllen que el tema de la descentralització energètica està cobrant força en les organitzacions actuals, la qual cosa pot redundar en una gestió més eficaç. Assenyalen que l'energia també està contemplant la creació d'empreses públiques davant el fracàs que s'està produint, i proposen una generació a Espanya. En 2022 ho va fer Unes Formes en el Congrés espanyol, però va ser rebutjat. No obstant això, la idea continua sobre la taula i és possible que aquest tipus d'empreses sorgeixin en altres àmbits institucionals com a comunitats o municipis.

Aquesta empresa pública pot ser molt variada i pot ser una manera de començar a acabar amb els oligopolis energètics, però és veritat que també pot tenir dues concepcions. Per a alguns pot ser un rescat del fracàs que s'està produint en el món de les renovables, com l'eòlic. Per a diversos analistes, Ursula Von der Leyen està tramitant aquest rescat amb les ajudes que acaba de proposar per a donar suport a la indústria eòlica en una crida a la situació de la Unió Europea.

La gran quantitat de recursos geològics necessaris per a la transició energètica es troba a la Xina, però la seva obtenció tan barata com fins ara serà cada vegada més difícil, entre altres coses perquè els científics xinesos també s'han adonat del desastre mediambiental que aquesta explotació comporta. De moment, els nostres dispositius digitals i les infraestructures d'energies “netes” han convertit a la República Democràtica del Congo en un dels països més pobres i esclavistes del món. Molts volen canalitzar aquesta injustícia ambiental, però el món el rebutja perquè sembla que només vol el somni del creixement verd.

Aquesta empresa pública pot ser, per tant, el motor de la transformació del model energètic necessari per a captar els actius tòxics que s'estan acumulant en el món de l'energia, però també pot ser el motor d'aquesta veritable revolució verda tan necessària. Naturalment, en aquest segon cas, s'admetria que no és possible el model actual de creixement material i energètic, i es posarien en marxa polítiques controlades de reducció, descentralització i desacceleració. Cada vegada són més les recerques que estan prenent força en aquesta direcció, com el dictamen SC/048 del Comitè Econòmic i Social de la UE que ha analitzat nous models sostenibles.

Els autors tenen clar que el futur de les empreses públiques d'energia pot ser un èxit, però per a això veuen imprescindible que el concepte de sostenibilitat totalment distorsionat recuperi el seu veritable significat: preservar l'equilibri natural i les funcions bàsiques que sustenten el sistema soci-ecològic.

Per a aquest ampli resum s'ha utilitzat el següent article de Ctxt: L'energia com ben públic, clau per al desenvolupament sostenible.

 


T'interessa pel canal: Ingurumena
Gener, el somni de la noguera
He pintat amb color morat el primer mes de l'any, amb el color de la creativitat, la imaginació, el coneixement i l'espiritualitat.

2025-01-06 | Garazi Zabaleta
Associació Trebatu
Projecte per a impulsar el relleu en el sector primari a Guipúscoa
L'associació Trebatu porta anys en marxa en Ipar Euskal Herria, amb l'objectiu que aquelles persones que vulguin posar en marxa aquest projecte puguin formar-se prèviament. Prenent com a model el projecte d'Ipar Euskal Herria i tirant de la mateixa idea, a Guipúscoa també s'ha... [+]

2025-01-06 | Nagore Zaldua
Calma cantàbrica
Obres d'art de l'advertiment
Acolorits, brillants, de formes tan estranyes com belles, els nudibranquios semblen ser éssers arribats d'un altre planeta. Aquestes criatures nues del fons marí vesteixen els vius colors de les crestes de la dècada de 1980 i la moda arquitectònica dels grans noms de la... [+]

2025-01-06 | Jakoba Errekondo
La necessitat de viure l'u a l'altre
Un amic xilè m'ha contat una història del seu poble i m'ha deixat una boca plena d'implants. És d'una planta allí coneguda com “quintral”, Tristerix corimbosus. Viu en els càlids boscos del sud de Xile i l'Argentina, i la planta és molt semblant al llengüeta (Viscum... [+]

Ucraïna deixa l'est d'Europa sense gas rus, trencat amb Gazprom
El Govern de Volodymyr Zelensky no ha renovat el seu contracte amb Gazprom i, el dimecres al matí, la companyia russa ha suspès el flux de gas per a proveir a l'est d'Europa.

2024-12-31 | Mikel Aramendi
ANÀLISI
Obres i obres per a difuminar la línia groga
És una època propícia per a lloar els assoliments del passat i, més encara, per a reivindicar les expectatives de futur. I així és a la Xina, em temo. Per cert, no és sorprenent que en les últimes hores del mes de desembre, avançant-se al pla previst, s'hagin realitzat... [+]

Petards i bengales, una tradició amb danys col·laterals
En Nit de cap d'any molts dels participants jugaran amb petards, bengales, traques, coets i altres dispositius pirotècnics. I es repetiran els accidents, les intervencions dels bombers i els nens, ancians i animals que sofreixen un fort baluern. Prohibicions, limitacions i... [+]

2024-12-31 | Usurbilgo Noaua
Un altre incendi en la incineradora
Els bombers van haver d'apagar un altre incendi el passat 27 de desembre en la incineradora de Zubieta, en la localitat guipuscoana.

2024-12-27 | Leire Ibar
L'èxit de la indústria del xampany es basa en la mà d'obra explotada
El diari The Guardian ha analitzat la situació dels migrants que treballen en la indústria de la champan en Épernay (França). L'estudi revela les condicions precàries i il·legals dels qui treballen en vinyes de marques de xampinyons de luxe.

2024-12-24 | Julene Flamarique
La contaminació de l'aire en la CAB va causar 1.270 morts en 2022, segons l'Agència Europea del Medi Ambient
Ecologistes en Acció ha denunciat que no existeix un pla de millora per a fer front a contaminants com les partícules NO2 i PM2.5 a tot el món. També ha reclamat reduir el trànsit i prioritzar alternatives sostenibles de cara a millorar la qualitat de l'aire.

La contaminació dels festivals de les estacions d'esquí aconsegueix el seu punt àlgid
La falta de neu ha posat en moltes estacions d'esquí en condicions meteorològiques adverses, a causa de la situació d'emergència climàtica. Però la lògica d'alguns per a treure el màxim profit econòmic al paisatge i a la naturalesa segueix aquí, i la tendència dels... [+]

2024-12-23 | Estitxu Eizagirre
EH Bizirik s'ha mobilitzat contra el pla aprovat pel Govern Basc:
"Superar l'actual model capitalista és fonamental per a trobar una sortida a l'emergència ecològica i energètica"
El Govern Basc ha aprovat el 20 de desembre la "versió provisional" del Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables (PTS), seguint la tradició que els projectes generadors de conflicte social s'aprovin en vespres de festa. EH Activa s'ha concentrat davant el Govern Basc el dia... [+]

2024-12-23 | Jakoba Errekondo
Audició del pèsol
Aviat tindrem delicioses llàgrimes pèsols durant tot l'any (Pisum sativum). Però encara són l'hivern i la primavera, l'època de pèsols frescos gairebé íntegrament; ara comença la sembra dels últims pèsols que menjarem a la primavera. I ara menjarem als que se siembraron... [+]

2024-12-23 | Irati Diez Virto
No soc un ratolí, ni un talp; soc un ratoner
En sentir la paraula mamífer, sovint els primers representants que se'ns venen al capdavant són els de major grandària: l'os, el llop, el cérvol… A vegades els primers a aparèixer són el gat domesticat o el gos, o lleons llunyans i elefants. L'espectacularitat sol guanyar... [+]

Eguneraketa berriak daude