Fa uns mesos us vau reunir en la plataforma Llaurava Bizirik diferents iniciatives locals: Llaurava, Mendia Aske (contra les centrals eòliques), No a aquest Projecte (contra les centrals fotovoltaiques) i Per una Alimentació Sostenible (contra l'agricultura industrial). Per què?

Veient que molts d'aquests projectes estan avançats per tota Àlaba, decidim que en comptes d'organitzar les coses per separat, la col·laboració ens donaria més fruits. Vam veure que junts podíem organitzar coses més fortes, i que la manifestació conjunta també seria major.

Una de les vostres reivindicacions és la suspensió d'alguns projectes d'energies renovables. Però, d'altra banda, el Govern Basc considera que cada vegada és més necessari fer una transició energètica per a fer front a l'actual crisi energètica i a l'emergència climàtica. La solució és construir centrals eòliques i fotovoltaiques?

En primer lloc, cal veure per a què volem aquesta energia. Acabeu de publicar en ARGIA un reportatge sobre el bitcoin, que explica com aquesta moneda digital gasta més electricitat que molts països. En aquest model, pots omplir totes les muntanyes amb centrals eòliques o fotovoltaiques, però sempre necessitaràs més energia. Per tant, primer cal qüestionar el propi sistema i després, a partir d'aquí, podem pensar com obtenim electricitat i altres formes d'energia. A través de quin tipus d'empreses les obtenim? Darrere d'aquests projectes estan multinacionals com Iberdrola, i a aquesta mena de multinacionals els és igual donar-nos bé o quedar-nos sense electricitat. Només miren al rendiment econòmic. En la Comunitat Autònoma del País Basc, per exemple, està l'Ens Basc de l'Energia (EVE), un ens públic, que hauria de ser capaç de dur a terme projectes pel seu compte.

Volen fer negoci amb l'excusa de la transició energètica i el canvi climàtic. Per exemple, ara s'ha instal·lat una central fotovoltaica de 55 hectàrees en el sud d'Àlaba. En el lateral hi ha un gran polígon industrial, on es poden col·locar les plaques fotovoltaiques o en les zones altes dels pavellons. Per contra, les plaques han estat col·locades en sòl agrícola, encara que no han estat retirades. Qui? Multinacionals.

En els últims dies, el Govern Basc ha rebutjat els projectes de les centrals eòliques d'Arkamu i Iturrieta. Un informe del Departament de Medi Ambient explica que l'impacte ambiental seria irreversible. No obstant això, els projectes de Labraza i Azazeta segueixen endavant.

Ens sembla que estan fent una mica de teatre. Fa tretze anys també es van presentar nombrosos projectes per a les muntanyes d'Àlaba, Guipúscoa i Bizkaia. Ara, no obstant això, tots els projectes s'estan plantejant a Àlaba i, en un principi, van començar amb quatre: Arkamu, Iturrieta, Labraza i Azazeta. Però aviat van començar a parlar d'altres projectes: Estan mirant a Cantoblanco, volen posar altres dos en LEGUTIO i Aramaio, també en Teu… A més, el mateix dia que van anunciar que no els posaran en Iturrieta i Arkamo, els d'Iberdrola van dir que tenien intenció de duplicar el d'Azazeta. Hi ha onze projectes previstos per a Àlaba. Ens sembla bé tirar-les enrere, perquè s'ha vist que ha influït la pressió popular, però demanem que s'instal·lin aquest tipus de centrals en zones ja antropitzades, no en espais naturals.

Una vegada i una altra han demanat a les institucions que paralitzin aquests macroprojectes. Quina és la seva actitud?

Han tingut una actitud bastant dolenta. No ens fan molt cas i diuen que som quatre gats els que ens queixem. A més, en els mitjans riuen de nosaltres. Després, quan han vist que han sortit bastantes persones a les manifestacions, han deixat de costat les centrals d'Arkamu i Iturrieta. Ens sembla que així tranquil·litzaran a la gent i que a la manifestació del dissabte la gent anirà menys.

Des de la plataforma Llaurava Bizirik us demanem l'elaboració d'un Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables. En què consisteix?

És una normativa del Govern Basc derivada de les Directrius d'Ordenació del Territori. En aquest cas, el desenvolupament dels plans d'energies renovables requereix l'existència d'un Pla Territorial Sectorial. Però tampoc ho han desenvolupat, ja s'estan presentant projectes eòlics i fotovoltaics com els xampinyons, sense plans. De fet, el pla forma part de la legislació del Govern i serveix per a mesurar l'impacte ambiental de les centrals en tot el territori. És a dir, no sols es té en compte l'impacte de cada central en aquest lloc i de forma aïllada, sinó que es tenen en compte tots els projectes, ja que els impactes es multipliquen.

En lloc de tots aquests projectes, quines alternatives proposeu?

Des del principi hem posat sobre la taula les opcions. Quant al TAV, aquest mateix dilluns hem estat presents en les Juntes Generals de la Diputació d'Àlaba i hem presentat fa uns mesos l'acord aconseguit amb els sindicats de Renfe i ADIF. Aquest conveni posa de manifest la possibilitat de reformar i adaptar les actuals línies ferroviàries dels trajectes Burgos-Vitòria, Vitòria-Gasteiz, Pamplona i Pamplona-Saragossa per al pas de tots els trens. Per exemple, el tren trigaria uns 50 minuts a arribar a Pamplona des de Vitòria-Gasteiz, i ells diuen que amb el TAV faria falta 45 minuts. Només hi ha cinc minuts de diferència i costa molt més construir la línia TAV.

Quant a altres projectes eòlics i fotovoltaics, existeixen molts pavellons i polígons per a la col·locació de plaques fotovoltaiques, i cal aprofitar-ho, no s'han de col·locar en pasturatges i zones rurals. També cal posar centrals eòliques en llocs antropitzats i no en les nostres muntanyes públiques. Els éssers humans hem omplert tots els espais, i les muntanyes són les úniques zones públiques naturals que ens queden, i amb els macroprojectes que estan prevists també els frustraríem. Hem de protegir aquestes muntanyes, deixar-los com estan.

Igual en el sector agrari. No procedeix la realització de tants hivernacles en tantes hectàrees. Existeix un projecte per a la construcció d'hivernacles de 60 hectàrees a Àlaba. Per a això primer retiren la terra, després tiren el ciment i sobre ell construeixen l'hivernacle. Utilitzen l'anomenat cultiu hidropònic, que requereix una gran quantitat d'aigua, a més de molts fertilitzants i pesticides. A més, aquest tipus d'hivernacles necessiten molta energia: Els termòmetres es mantindran en 27 graus centígrads, mentre que a Àlaba la temperatura mitjana a l'hivern se situa entorn dels deu graus. La nostra aposta és l'agricultura ecològica, autòctona, petita i diversificada.

A més de reforçar la convocatòria de la manifestació del dissabte, han organitzat diverses conferències per a convidar a la ciutadania a reflexionar sobre les alternatives dels macroprojectes. El dissabte acabarà el cicle de xerrades, quina valoració heu fet fins ara, quines conclusions heu tret de les xerrades?

La valoració és molt positiva, ja que s'ha acostat un munt de gent. Per exemple, en la conferència que va oferir Carlos Taibo a Vitòria-Gasteiz hi havia almenys 100 persones, hem vist que hi ha molt d'interès pel tema. Jo crec que la gent s'ha adonat que la situació política actual és bastant confusa: el preu del gas està pujant molt, hi ha menys petroli... i volen saber quines alternatives hi ha. Molts ponents ens deien que estem a les portes d'una gran crisi i que per a evitar-ho no podem espatllar els espais naturals, perquè augmentaríem la crisi. Aquest tipus de grans centrals tenen un gran impacte ambiental i no hi ha suficient energia ni material necessari per a la seva construcció i manteniment. Per tant, la crisi s'acceleraria. En les converses hem vist que és millor tractar de construir societats més resilients i no anar pel camí que ens porta el capitalisme.