A principis del segle XX, al País Basc Nord, uns vigilants col·locaven turbines en les seves pròpies eiheras per a produir electricitat. En aquells temps en els quals l'electrificació dels territoris era només en els seus orígens, l'energia que produïen les eiheras proveïa també a les cases del barri, als comerços i a l'allotjament. En Baigorri conten que un d'ells era bastant addicte, i que en l'allotjament del barri s'allargava massa en versos i en la zurrutia, la seva dona, cansada de no veure tornar al seu marit, accionava l'interruptor general, deixant tot el veïnatge i especialment l'allotjament a les fosques. Un sistema molt eficaç perquè l'amo de l'allotjament enviés immediatament l'eyherazaina a casa!
Aquesta història demostra que els antics veïns amb accés a l'electricitat a casa sabien d'on venia exactament. En l'actualitat, la situació és molt diferent: prémer un interruptor és un gest banal, amb l'única conseqüència que la factura serà més barata o més cara. Ens hem acostumat a aquesta facilitat i irresponsabilitat. La majoria de nosaltres desconeixem el que hi ha en el fetge de la producció d'energia, com poc sabem de la nostra manera de produir la nostra alimentació o de fer les nostres coses quotidianes. No obstant això, tota producció d'energia influeix en el clima, la biodiversitat, la salut… D'altra banda, les recents crisis han demostrat la fragilitat dels nostres models energètics, tant d'energia basada en combustibles fòssils com d'energia nuclear: esgotament i encariment dels recursos, desindependencia, riscos molt elevats en múltiples nivells. Per contra, les energies renovables, desenvolupades en combinació amb potents mesures de moderació, han demostrat ser més adequades. Hi ha multinacionals que no han fallat i que estan invertint massivament en megaprojectes pensant que tindran bons beneficis. Aquests projectes, evidentment, no aposten per la mesura i parteixen sense tenir en compte les necessitats del territori.
Això dona lloc a oposicions massives dels veïns, que tendeixen a marginar en bloc les energies renovables en lloc de la lògica capitalista subjacent. Obliden que si s'oposen a aquests projectes sense més alternatives, s'aposta per l'energia fòssil o nuclear.
La solució vindrà del desenvolupament de projectes d'energia ciutadana: "Aquesta energia permet la participació directa de la ciutadania i de les col·lectivitats en les decisions d'explotació del projecte al llarg de tot el temps, amb l'objectiu de generar circuits curts entre productors i consumidors per a comprendre la relació entre necessitats i vies de producció". Un grup de veïns, secundats o no per una col·lectivitat, avalua les seves necessitats i els recursos del territori. Després inverteix en una unitat de generació d'energia que, encara que estigui connectada a una xarxa global, respondrà a les seves necessitats.
Si aquest model presenta múltiples avantatges:
– Democràcia i transparència: els emotius prenen decisions col·lectivament.
– Moderació i respecte al medi ambient: els usuaris veuen directament els efectes de la producció i es relacionen amb el seu consum. Això fomenta la mesura. Es farà força per a tipificar els efectes inevitables i a més seran més acceptats.
– Socials: la riquesa generada queda en mans de la comunitat local i permet la solidaritat. Aquest model de generació d'energia ciutadana no és només el somni d'uns idealistes. El Parlament Europeu va votar en 2019 un paquet legislatiu denominat "Energia neta per a tots els europeus" per a definir els conceptes de Comunitats d'Energies Renovables i Comunitats Ciutadanes d'Energia.
Les comunitats energètiques es defineixen com a "Entitats jurídiques que poden produir, consumir, emmagatzemar i vendre energia renovable, en la qual es fomenta la cooperació entre els agents locals. Es caracteritzen per un benefici limitat i una governança democràtica".
En aquests temps de confrontació amb l'ecosistema energètic del País Basc Nord, és bo mantenir al cap l'essència de les nostres lluites: aconseguir la sobirania energètica del País Basc i així satisfer les necessitats energètiques bàsiques dels seus habitants, amb un impacte controlat en el medi ambient.
Elise Dilet
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]
Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]
Durant tota una setmana hem parlat sobre el llibre Les aventures de Pinotxo de Collodi, a l'aula de la universitat, amb professorat d'Educació Infantil i Primària. La nostra referència principal ha estat la bonica edició que Galtzagorri va publicar en 2011, que incloïa el... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]