A principis del segle XX, al País Basc Nord, uns vigilants col·locaven turbines en les seves pròpies eiheras per a produir electricitat. En aquells temps en els quals l'electrificació dels territoris era només en els seus orígens, l'energia que produïen les eiheras proveïa també a les cases del barri, als comerços i a l'allotjament. En Baigorri conten que un d'ells era bastant addicte, i que en l'allotjament del barri s'allargava massa en versos i en la zurrutia, la seva dona, cansada de no veure tornar al seu marit, accionava l'interruptor general, deixant tot el veïnatge i especialment l'allotjament a les fosques. Un sistema molt eficaç perquè l'amo de l'allotjament enviés immediatament l'eyherazaina a casa!
Aquesta història demostra que els antics veïns amb accés a l'electricitat a casa sabien d'on venia exactament. En l'actualitat, la situació és molt diferent: prémer un interruptor és un gest banal, amb l'única conseqüència que la factura serà més barata o més cara. Ens hem acostumat a aquesta facilitat i irresponsabilitat. La majoria de nosaltres desconeixem el que hi ha en el fetge de la producció d'energia, com poc sabem de la nostra manera de produir la nostra alimentació o de fer les nostres coses quotidianes. No obstant això, tota producció d'energia influeix en el clima, la biodiversitat, la salut… D'altra banda, les recents crisis han demostrat la fragilitat dels nostres models energètics, tant d'energia basada en combustibles fòssils com d'energia nuclear: esgotament i encariment dels recursos, desindependencia, riscos molt elevats en múltiples nivells. Per contra, les energies renovables, desenvolupades en combinació amb potents mesures de moderació, han demostrat ser més adequades. Hi ha multinacionals que no han fallat i que estan invertint massivament en megaprojectes pensant que tindran bons beneficis. Aquests projectes, evidentment, no aposten per la mesura i parteixen sense tenir en compte les necessitats del territori.
Això dona lloc a oposicions massives dels veïns, que tendeixen a marginar en bloc les energies renovables en lloc de la lògica capitalista subjacent. Obliden que si s'oposen a aquests projectes sense més alternatives, s'aposta per l'energia fòssil o nuclear.
La solució vindrà del desenvolupament de projectes d'energia ciutadana: "Aquesta energia permet la participació directa de la ciutadania i de les col·lectivitats en les decisions d'explotació del projecte al llarg de tot el temps, amb l'objectiu de generar circuits curts entre productors i consumidors per a comprendre la relació entre necessitats i vies de producció". Un grup de veïns, secundats o no per una col·lectivitat, avalua les seves necessitats i els recursos del territori. Després inverteix en una unitat de generació d'energia que, encara que estigui connectada a una xarxa global, respondrà a les seves necessitats.
Si aquest model presenta múltiples avantatges:
– Democràcia i transparència: els emotius prenen decisions col·lectivament.
– Moderació i respecte al medi ambient: els usuaris veuen directament els efectes de la producció i es relacionen amb el seu consum. Això fomenta la mesura. Es farà força per a tipificar els efectes inevitables i a més seran més acceptats.
– Socials: la riquesa generada queda en mans de la comunitat local i permet la solidaritat. Aquest model de generació d'energia ciutadana no és només el somni d'uns idealistes. El Parlament Europeu va votar en 2019 un paquet legislatiu denominat "Energia neta per a tots els europeus" per a definir els conceptes de Comunitats d'Energies Renovables i Comunitats Ciutadanes d'Energia.
Les comunitats energètiques es defineixen com a "Entitats jurídiques que poden produir, consumir, emmagatzemar i vendre energia renovable, en la qual es fomenta la cooperació entre els agents locals. Es caracteritzen per un benefici limitat i una governança democràtica".
En aquests temps de confrontació amb l'ecosistema energètic del País Basc Nord, és bo mantenir al cap l'essència de les nostres lluites: aconseguir la sobirania energètica del País Basc i així satisfer les necessitats energètiques bàsiques dels seus habitants, amb un impacte controlat en el medi ambient.
Elise Dilet
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]