Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Les principals empreses energètiques oculten el 47% dels danys a la biodiversitat, segons un estudi de la UPV/EHU

  • Les principals empreses energètiques utilitzen estratègies de "blanqueig d'imatge". La doctoranda de la UPV/EHU Goizeder Blanco, que ha participat en la recerca, ha destacat les accions positives i ha conclòs que "tapen" l'impacte negatiu.

21 de agost de 2024 - 11:43
Última actualització: 13:12
Biodibertsitatean eragin negatiboa duen gertakariaren arabera gardentasuna aldatu egiten dela ondorioztatu du EHUren ikerketak. Argazkia: Flickr
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Un estudi realitzat per la UPV/EHU ha analitzat disset empreses energètiques europees i ha conclòs que dels 47 successos que per aquestes empreses han tingut un impacte negatiu sobre la biodiversitat, 22, és a dir, el 47%, no han estat designades en els seus informes de sostenibilitat. En aquesta anàlisi del grup de recerca sobre la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, l'activitat empresarial i l'Economia Circular, es conclou que les empreses utilitzen estratègies de "gestió de la impressió" i "blanqueig de la imatge". D'acord amb els investigadors, no existeix un compromís real de proporcionar informació transparent sobre les incidències negatives relacionades amb els impactes de les activitats empresarials sobre la biodiversitat. Així, a l'hora de dur a terme la recerca, han comparat la informació obtinguda de fonts no oficials –xarxes socials, webs de contrainformació, etc.– amb la reflectida en els informes de sostenibilitat de les empreses energètiques.

La doctoranda de la Facultat d'Economia i Empresa de la UPV/EHU Goizeder Blanco ha analitzat les tècniques utilitzades per les empreses per a informar sobre els successos que afecten la biodiversitat. En la notícia publicada per la UPV/EHU explica el següent: "Les directives europees obliguen les grans empreses a publicar documents relacionats amb el medi ambient i la biodiversitat, però no està totalment definida la informació que ha d'aparèixer en ells. Cadascun decideix sobre quins aspectes s'ha de parlar. Per tant, es comporten lliurement i suavitzen la seva imatge. Segons l'estudi, només el 23% dels fets han estat expressats amb precisió –en onze casos– i el 30% dels fets –en catorze ocasions– de manera parcial o mitjançant "estratègies de neutralització de la responsabilitat".

Sobre les comunitats indígenes, la major precisió

La recerca de la UPV/EHU conclou que la transparència varia en funció del tipus de fet esdevingut. Blanco ha afirmat que les comunitats indígenes han de comunicar-se inevitablement quan es veuen afectades, i ha argumentat que l'opaca en la qual estan involucrats els éssers humans és "més difícil": "Les persones, a diferència de la naturalesa, parlen, protesten i hi ha litigis entre elles. Aquestes han de ser necessàriament comunicades".

En l'estudi realitzat per la UPV/EHU s'ha comparat a través d'una taula el nombre d'incidents no informats, parcialment informats i informats amb exactitud:

 

Tipus de fet negatiu

Nombre d'incidents negatius identificats

Sense informar

Parcialment informat

Informats amb precisió

(1) impacte sobre l'ecosistema marí

9

6 (67%)

2 (22%)

1 (11%)

(2) Impacte sobre un corredor migratori

1

1 (100%)

0 (0%)

0 (0%)

(3) evacuació/inundació d'embassaments i llacs de gel

4

4 (100%)

0 (0%)

0 (0%)

(4) electrocució o mal dels ocells

4

0 (0%)

1 (25%)

3 (75%)

(5) Impacte sobre els territoris indígenes

15

5 (33%)

4 (27%)

6 (40%)

(6) desforestació de la selva tropical

8

2 (25%)

5 (63%)

1 (13%)

(7) Impacte sobre l'ecosistema terrestre

6

4 (67%)

2 (33%)

0 (0%)

 

En l'estudi es detalla que els episodis negatius relacionats amb els ocells "són fàcils de comptabilitzar" en la CAB. Per contra, han explicat que no ocorre el mateix quan es destrueixen o transformen els ecosistemes: "Si s'ha construït un parc eòlic en el camí migratori d'una espècie, no es comunica amb claredat. Els efectes són més profunds i difícils de mesurar, per la qual cosa tendeixen a ocultar-se".

"Desviar l'atenció"

Blanco ha afirmat que la tècnica que més s'utilitza per a "neutralitzar la responsabilitat" és la de "subratllar els aspectes positius". L'investigador ha citat el cas de la plantació d'oleaginoses per a cremar biocarburants, que es conrea en zones tropicals "destruint ecosistemes locals", i destaca en els seus informes de sostenibilitat la presència de nombrosos arbres en altres regions per a "suavitzar" els seus efectes adversos. La conclusió de la recerca és clara: "Això no soluciona la desforestació que l'empresa ha produït amb les palmeres, ja que les plantacions es realitzen molt lluny de la zona afectada". Conclouen que és més habitual que els sectors més contaminants ressaltin els aspectes positius per sobre dels negatius: "Les persones pressionen més, per la qual cosa estan disposades a gestionar els riscos que poden provocar els fets negatius en el seu nom", han assenyalat.

Quan no és clar quin ha estat la causa del succés que ha afectat la biodiversitat, la recerca mostra que les empreses energètiques solen subratllar la ignorància o "culpar a altres actors".

 


T'interessa pel canal: Biodibertsitatea
Hernaniko natur eremuen sarea osatu dute ikasleek eurek

Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]


Ura erein daiteke, eta inkek bazekiten nola

Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]


Fernando Valladares:
“Oparotasuna zer den birdefinituta, ulertuko dugu zer dugun irabazteko”

Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]


Eredu inspiratzaileak martxan jartzera animatu ditu Antzuolako ikasleak Fenando Valladares biologoak

Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]


El Govern espanyol insisteix que Galeperra no es declararà en perill d'extinció i, per tant, se cedirà
A partir de 2022 la moratòria declarada en perill d'extinció no es declararà així. La notificació ha estat realitzada pel govern espanyol a través de la informació proporcionada pel lobby dels caçadors.

2025-02-03 | Nicolas Goñi
Jendez hustutako landa eremuetara basabizitza ez da uste bezala itzultzen

Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]


2025-01-22 | Julene Flamarique
En marxa el projecte de declaració de l'aiguamoll d'Errobi com a “Reserva Natural Nacional”
L'aiguamoll de Lapurdi és fonamental per a la supervivència de la biodiversitat. La proposta, que s'ha ampliat en l'àmbit, inclou tot el sistema hidràulic de la zona d'Errobi, com els afluents de Baiona, Angelu, Basusarri, Milafranga o el riu Aturri d'Uztaritze. El projecte... [+]

2025-01-06 | Jakoba Errekondo
La necessitat de viure l'u a l'altre
Un amic xilè m'ha contat una història del seu poble i m'ha deixat una boca plena d'implants. És d'una planta allí coneguda com “quintral”, Tristerix corimbosus. Viu en els càlids boscos del sud de Xile i l'Argentina, i la planta és molt semblant al llengüeta (Viscum... [+]

L'augment de la temperatura en 2024 superarà per primera vegada els 1,5 °C
Segons l'observatori ambiental Copernicus, 2024 batrà rècord de temperatura en la Terra, i no sols això, per primera vegada serà 1,5 °C més alt que la mitjana de l'època anterior a la indústria.

Per què ha esclatat el cel ara a València?
Un temporal ha causat una catàstrofe en l'oest del Mediterrani, que ha deixat almenys 51 morts i desenes de desapareguts pel terratrèmol del Mediterrani. El meteoròleg Millán Millán va advertir que les causes d'aquesta mena de fortes tempestes han de buscar-se en la... [+]

2024-09-23 | Estitxu Eizagirre
Presentació de l'agenda "La Lluna i les Plantes" 2025
Xerrada sobre plantes i animals, il·lustracions i bertsos a Tolosa el 26 de setembre
Jakoba Errekondo ens explicarà com organitzar l'hort lunar i respondrà a les preguntes dels teleespectadors en directe. Per a això, Antton Olariaga mostrarà les il·lustracions de dotze animals que ha realitzat per a la publicació, així com les explicacions més... [+]

Volador que corre
Igual que altres casos d'insectes, també se'l nomena en alguns països sota la paraula “tigre”. No faltava, per descomptat, l'habilitat de caçar que s'esperava amb tal nom! I així és.

L'abella negra amenaçada
Fa sis anys que vaig fer el meu primer curs d'apicultura. Ara com ara el meu ofici és el de l'apicultura. Quan vaig comprar les primeres abelles no sabia ni que hi havia abelles de diferents races, no sé què podria comprar algú "Serà una abella negra, no?". -em va preguntar... [+]

La riquesa d'alguns, inclosa la misèria de la majoria, de la biodiversitat
Iker Apraiz va oferir a l'abril en Azpeitia la xerrada "La pèrdua de la biodiversitat: causes i conseqüències", en el marc del Dia " per la Defensa de la Terra" organitzat per Euskal Herria Bizirik. Nagore Zaldua i Eneko B. Otamendi ha portat a aquest article les idees... [+]

Eguneraketa berriak daude