El concepte abstracte de la transició energètica, des de les comunitats energètiques a les grans infraestructures industrials, és una de les múltiples formes de materialització que Arantxa Tapia ha adoptat amb el Pla Sectorial d'Energies Renovables que pretén aprovar. Aquest objectiu ha donat lloc a alarmes entre diferents ajuntaments, juntes administratives i ciutadans que van presentar centenars de recursos contra l'aprovació inicial d'aquest pla al juliol.

Què és el Pla Sectorial?

El document promogut pel Departament de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient servirà per a regular l'ordenació del territori en l'àmbit de les energies renovables i ha arribat amb nombroses polèmiques entre els ciutadans i les institucions a les quals han estat sotmesos. De fet, el document ha classificat tot el territori de la Comunitat Autònoma del País Basc per a la construcció d'infraestructures d'energies renovables de gran, mitjana i petita escala.

Els projectes eòlics a gran escala són de 5 o més aerogeneradors amb una capacitat de producció igual o superior a 30 MW. Els d'escala mitjana o baixa estan per sota d'aquests criteris.

Quant als projectes fotovoltaics, els grans ocuparan 10 hectàrees o més i generaran 5 MW o més i els mitjans i petits no arribaran a aquestes barreres.

Per això, el Departament de Desenvolupament Econòmic ha dividit el territori en diferents tipus de classificació. Les classificacions o categories més importants i de possible incidència immediata són les Zones Seleccionades de Localització, en les quals, tan aviat com s'aprovi el pla, les empreses privades poden sol·licitar directament llicències per a la instal·lació d'infraestructures energètiques en aquests llocs.

El Departament del Govern Basc, per tant, expropiaria aquestes zones i les deixaria a la disposició dels interessos privats per a la seva gestió, decidint que són projectes d'interès general. Això suposarà, en la pràctica, la retirada dels terrenys comunals i privats, sovint lligats al sector primari o forestals, als seus propietaris públics o privats per a la seva cessió a empreses d'energia.

El pla ha definit més d'una vintena de zones d'aquest tipus en Ayala i algunes són bastant significatives a la comarca, com Ganekogorta i els seus voltants, una dels vessants laterals de l'Ermita d'Etxaurren, els voltants de la Ikastola Etxaurren direcció a Menagarai, Txibiarte o les campes situades al costat del bosc de Leto.

En qualsevol cas, el pla classifica tot el territori en funció de la seva capacitat de producció energètica. Així, es tracta de Zones Seleccionades de Localització que, segons el parer del Govern, seran indispensables, però que existeixen d'alta, mitjana, baixa i molt baixa capacitat, i en les quals si es reben propostes per a la implantació dels projectes, l'entitat decidirà si s'autoritza o no.

Projectes no inclosos en el pla

Per a il·lustrar les conseqüències de la clàusula anterior cal tenir en compte que el Pla Sectorial d'Energies Renovables no contempla la majoria dels projectes eòlics existents en Ayala. La plataforma Aiaraldeko Mendia Bizirik ha denunciat sobre aquest tema: “El que reflecteix el Pla és molt dur, ja que pretén situar nombrosos projectes en espais ecològics i culturals d'interès, però el més greu no és això, sinó el que no apareix. De fet, les infraestructures eòliques industrials Larragorri o Ferosca I i II no apareixen en cap lloc. Això significa que alguns projectes que s'estan gestionant de manera paral·lela no han estat recollits per a evitar conflictes”. Si bé el projecte eòlic Aiaraldeko Mendia subratlla el projecte eòlic Bizirik, cal recordar que el pla no esmenta el projecte Ekiola. La Diputació Foral d'Àlaba va oferir xerrades per a explicar-ho en Aiaraldea, amb l'objectiu d'ocupar més de 3.000 metres quadrats de Saratxo amb plaques fotovoltaiques.

Falta de transparència

En aquest sentit, tant Aiaraldeko Mendia Bizirik com alguns ajuntaments de la comarca han destacat la falta de total transparència en l'impuls del Pla Sectorial d'Energies Renovables. De fet, la seva publicació va tenir lloc el 20 de maig en el Butlletí Oficial del País Basc. És a dir, una setmana abans del començament de les eleccions municipals. Cal tenir en compte que el termini per a la interposició de recursos era de 45 dies hàbils, i que després de les eleccions els equips de govern municipals van estar en funcions fins al 19 de juny, quan els nous alcaldes i regidors van assumir responsabilitats.

En l'exercici de les seves funcions, els Alcaldes i Regidors només podran tractar assumptes d'administració ordinària, sense que puguin adoptar acords que condicionin l'exercici de les seves funcions. En conseqüència, en gairebé mitjà termini de presentació de recursos ningú va poder elaborar el Pla Sectorial d'Energies Renovables. Així les coses, la plataforma Aiaraldeko Mendia Bizirik i altres institucions i agents van sol·licitar al Departament de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient l'ampliació del termini, però la resposta va ser negativa.

Aquesta falta de participació i transparència ha estat el que molts ajuntaments i agents han destacat. De fet, són milers les pàgines que conformen el Pla Sectorial d'Energies Renovables i difícilment es poden revisar tots els documents i mapes en 45 dies hàbils, o menys per tot el que s'ha exposat.
Aquesta realitat va tenir el seu reflex en l'actitud dels ajuntaments i agents de la comarca a l'hora de presentar recursos, però no va impedir que més de centenars de recursos arribessin al Govern Basc des d'Ayala.

Per exemple, Aiaraldeko Mendia va portar 117 al·legacions populars i 51 tècniques Bizirik, ja que va obrir una convocatòria per a això entre la ciutadania.

La complicada via dels recursos

Amb l'anteriorment exposat, els Ajuntaments i els ciutadans van estar en diversos ports a l'hora de preparar els recursos. Amurrio i Llodio, per disposar de mitjans propis suficients, van redactar els seus sense produir sorolls especials, però no era el cas d'Ayala, Arrankudiaga-Zollo i Orduña.

L'equip de govern municipal que va entrar en Ayala el 19 de juny, que posteriorment seria de coalició, però només en aquest moment EH Bildu, es va trobar amb el Pla Sectorial d'Energies Renovables i la seva situació particular. És a dir, la major part de les Zones Triades de Localització de la comarca es troben en Ayala i ocupen centenars d'hectàrees, a vegades en llocs emblemàtics.

A la vista que la realitat superava les capacitats tècniques de l'ajuntament, es va procedir a la contractació d'una consultora externa i es va convocar a la reunió amb totes les Juntes Administratives per a explicar els detalls del pla. D'aquesta cita van sorgir dos projectes: El recurs presentat per l'Ajuntament d'Ayala i els formulats per 22 consells locals.

Arrankudiaga-Zollo, per part seva, va conjuminar esforços amb els Ajuntaments d'Alonsotegi i Arrigorriaga contra els aerogeneradors de més d'una dotzena que volen instal·lar en Ganekogorta. Entre els tres van presentar un document de vuitanta pàgines en el Govern Basc, en el qual es van destacar els errors i mancances de les bases metodològiques del Pla Sectorial d'Energies Renovables en diversos àmbits; procediments, elements culturals i naturals, etc.

No obstant això, la situació més complicada va ocórrer a Orduña. Un ciutadà d'Ayala va comunicar a un altre de Belandia que el Govern té previst construir allí i en Mendeika un projecte fotovoltaic. La notícia es va difondre ràpidament en l'Assemblea de Larruazábal i poc després es va convocar una reunió en Belandia. A més de la participació de representants de les Juntes Administratives de Bizkaia i de la ciutadania, un dels regidors recentment incorporats va aclarir que en l'entitat local no sabien res sobre els projectes abans de convocar la reunió. Els únics ignorants dels projectes que no existien a l'Ajuntament, ja que en la mateixa reunió es van adonar que els seus terrenys estaven en perill d'expropiació.

Així les coses, l'Ajuntament d'Orduña va preparar el recurs i les Juntes de Larruazabal i 30 ciutadans també van enviar recursos al Govern Basc.

Motius dels recursos

En la Comunitat Autònoma del País Basc s'han produït milers de recursos contra el Pla Sectorial d'Energies Renovables. La ciutadania ha tingut sovint el seu punt de partida en la seva situació particular, que no s'ha respectat el dret al descans i que les infraestructures han projectat al costat dels seus habitatges una infraestructura energètica, l'exigència de no expropiar terrenys vinculats al sector primari, la protecció d'elements culturals i/o patrimonials ecològics… Els
ajuntaments tampoc han descartat i recordat els llocs i ecosistemes que cal protegir en els seus límits i, per exemple, han recordat que no s'han tingut en compte els corredors naturals d'animals.

Altres arguments són més metodològics i qüestionen els criteris que el Departament d'Arantxa Tapia ha utilitzat per a designar les Zones Seleccionades de Localització. Referent a això pregunta la regidora d'Aiaraldea Komunikabideak, Karmele Poblacion Aiara, qui ha estat molt crític amb la situació que han trobat en el seu municipi: “Algunes de les zones seleccionades no són especialment adequades per a generar energia, per la qual cosa no entenem per què apareixen tants projectes en Ayala. Sospitem que volen utilitzar la subestació elèctrica existent en Murga per a facilitar a les empreses la venda d'electricitat, en cas contrari no és possible explicar-la".

Als voltants de Murga la situació no és tan nova. El 4 d'abril la Junta Administrativa d'Olabezar va votar en contra de la proposta formulada per l'Ens Basc de l'Energia i l'empresa Kean. Tots dos agents volien instal·lar una infraestructura fotovoltaica de 15 hectàrees en els terrenys comunals i alguns ciutadans van denunciar que van ser amenaçats abans de procedir a la votació: “Ens van dir que, vulguem o no, posaran plaques. Ens van explicar que teníem dues opcions: o que les plaques ens les posàvem amb ells o que Iberdrola ens anava a expropiar els terrenys”.

Menyspreu a la participació

Els eixos del debat que el Pla Sectorial d'Energies Renovables ha posat sobre la taula són diversos i substanciosos. D'una banda, quin model energètic vol la societat per a satisfer les seves necessitats, ja siguin comunitàries o industrials, a qui beneficia aquest model, d'empreses energètiques o de ciutadans, i quins han de ser els criteris, tant tècnics com de localització.

En qualsevol cas, gran part de la inquietud que ha provocat el pla és conseqüència de la falta de transparència i l'ocultació. Els recursos tècnics destaquen que la metodologia de la participació és qüestionable i que les aportacions de la ciutadania no s'han recollit en el document. És més, l'enllaç que ha de contenir no està disponible.

No obstant això, el pitjor és que el propi pla no ha cobert les idees crítiques recollides en el procés de participació sense valorar-les en cap moment. És a dir, només el pla ha donat el vistiplau a les opinions que coincideixen amb ell i així ho expressa el propi document: “La valoració mitjana de l'alternativa proposada pel Govern sobre el pes dels agents és mig-alt. La valoració dels ajuntaments i grups polítics municipals és més crítica. En aquest sentit, és important tenir en compte que la majoria d'ajuntaments i grups pertanyen a una línia ideològica concreta, opinions i aportacions que, encara que vàlides, no poden ser considerades estadísticament vàlides”.

Aquest paràgraf pot notar clarament que el Departament de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient no està satisfet amb les opinions dels ajuntaments. Pot ser perquè són les entitats més pròximes a la ciutadania, perquè no compleixen o no les opinions oficials de les parts, però és cert que aquest Departament s'ha trobat reiteradament amb les entitats locals a l'hora de dur a terme els seus projectes. El fracking va ser un exemple en Ayala i Corrugats Azpeitia va ser un cas molt famós en el seu temps. En altres paraules, a Arantxa Tapia no li agraden les traves que posen els ajuntaments i la conseqüència ha estat evident.

A l'hora de dur a terme projectes com el Fracking o Corrugats Azpeitia a Vitòria-Gasteiz, el Govern Basc es va trobar amb barreres que no va poder evitar, els Plans Generals d'Ordenació Urbana municipals. La de Vitòria no permetia l'explotació del gas en el seu territori, mentre que en Azpeitia es prohibia l'existència de tallers en el nucli urbà.

Així les coses, al desembre de 2021, PNB, PSE-EE i PP van aprovar l'anomenada Llei Tàpia. Segons aquesta norma, els projectes que el Govern Basc consideri d'interès públic superior no estaran subjectes al PGOU. El que inicialment es va considerar una mesura excepcional s'establirà com a procediment ordinari a través del Pla Sectorial d'Energies Renovables. Perquè el Govern Basc pretén que totes les entitats locals s'adaptin al que aquest document indica, incloses les expropiacions de particulars, els terrenys necessaris per a lliurar a les empreses.