Les grans empreses arribades a Guipúscoa des de l'estranger –de moment Green Capital i Statkraft– estan tramitant a Guipúscoa, allí i aquí, les autoritzacions per a la construcció de centrals eòliques. De fet, en Urretxu-Zumarraga, després en Soraluze-Elgoibar, més tard en Azkoitia, més tard en Zizurkil i segons les últimes notícies, un altre en Azpeitia-Errezil-Zestoa i un altre en Eskoriatza-Aramaio. Quants més?

Els grups o plataformes s'estan creant al mateix ritme amb l'objectiu de protegir el patrimoni natural, arqueològic, geològic, històric, paisatgístic i espiritual de les seves muntanyes, així com la defensa dels habitants dels caserius i pobles dels voltants, el seu lloc de residència, la seva salut i la seva activitat econòmica, especialment la relacionada amb l'activitat agrària. I hem començat a col·laborar.

Perquè l'amenaça no és qualsevol: S'han presentat macroeòliques de 200 metres de longitud i 158 metres d'amplària –més del doble que la d'Elgea; la torre Eiffel té 330m, per exemple–, noves carreteres de més de 5 metres d'amplària fins a les muntanyes i al llarg d'elles grans fonamentacions de formigó, etc.

Aquests projectes utilitzen la guerra d'Ucraïna com a excusa per a fer-los immediatament, al·legant que ha encarit el preu de l'energia. Però des de la passada tardor l'augment dels preus era notable, ja que el material de producció s'està acabant. A més, fa 20 anys, va haver-hi una mateixa amenaça en diferents àmbits, que van quedar gràcies al treball en contra de la ciutadania i dels ajuntaments.

Una vegada més, els projectes eòlics presentats per a Guipúscoa no tenen com a prioritat garantir la necessitat d'electricitat dels ciutadans guipuscoans, sinó alimentar el desig econòmic dels rics. Es tracta, en general, del mateix model que tantes vegades s'utilitza als països empobrits, amb la incorporació d'etiquetes de “renovables” i “sostenibles”: construcció d'infraestructures, deterioració profunda de l'entorn i de la població circumdant, explotació intensiva durant diversos anys i posterior retirada d'escombraries i danys.

Aquest model és poc sostenible i també renovable. Les torres eòliques es construeixen amb materials limitats per a cadascuna d'elles: una tona de formigó, 335 tones d'acer, 4,7 tones de coure, 3 tones d'alumini, 2 tones de terres rares i altres materials com a zinc i molibdè. Per descomptat, l'obtenció, transport i manipulació d'aquests materials contamina i gasta molta energia fòssil. D'altra banda, les aletes de les torres eòliques, de 70 metres de longitud o més, funcionen durant un màxim de 25 anys. Quan es deterioren, encara avui, la immensa majoria són enterrats com a residus. Renovables?

El missatge que transmeten les tempestes mediàtiques és que no hi ha més remei que realitzar aquests macroprojectes de manera immediata. No és veritat, hi ha moltes maneres d'obtenir energia que ja estan en marxa, sense anar més lluny, en el mateix País Basc, i estan sorgint millors maneres. Els models de governança social i pròxima per a l'explotació dels recursos energètics són els més útils, situant les instal·lacions més petites més prop dels llocs on es consumirà energia, prioritzant les zones ja artificializadas –teulades, polígons industrials…–, aconseguint una millor eficiència energètica i causant un menor mal. En diversos països d'Europa Central s'ha iniciat aquest camí, al mateix temps que s'ha prohibit la instal·lació d'eòlics en les muntanyes. Es pot fer d'una altra manera, també està inventat. Per què aquí no?

A més de la crisi energètica, és conscient que tenim una crisi social de model: econòmica, social, climàtica, d'alimentació, de salut, etc., llarga, perquè tot està interrelacionat. Guipúscoa és un territori altament industrialitzat, contaminat i artificializado. Per això, i per a sortir d'aquesta crisi en la qual estem immersos, ens toca aprofitar les muntanyes, boscos i pasturatges, la seva xarxa hidrològica, la seva diversitat biològica i els seus recursos amb respecte i cura perquè la generació present i la següent sigui un territori habitable. Tot això exigeix una reflexió social conjunta i integral, també d'energia, seguida d'una planificació racional.

Per tot això, els grups que estem a favor de la protecció de les muntanyes de Guipúscoa i estem treballant per a frenar els projectes eòlics presentats, fem una crida a la ciutadania a sumar-se a les marxes de muntanya que finalitzaran el 12 d'octubre en Elosu.

Arianne Unamuno Loidi

Membre de Gipuzkoako Mendia Askatasuna. Ho componen: Azkoitia (tampoc en Oleta), Azpeitia (Sañu Bizirik), Bergara (Karakate Bizirik), Elgoibar (Karakate Bizirik), Soraluze (Karakate Bizirik), Urretxu-Zumarraga (Urretxu-Zumarraga Bizi! ), Usurbil (Andatza-Ezkeltzu Bizirik), Zestoa (Sañu Bizirik), Zizurkil (Andatza-Ezkeltzu Bizirik).