La placa de German Rodríguez és atacada per enèsima vegada
- El cap de setmana es trenca la làmina al costat del deixant, tot apunta a una palanca, segons ha denunciat la plataforma SF78 Gogoan de Pamplona
La làmina en homenatge a Germán Rodríguez ha estat atacada per enèsima vegada. Ha estat el cap de setmana. Tot apunta al fet que els agressors no identificats han tractat de llevar la planxa mitjançant una palanca. No ho aconsegueixen, però en l'esforç trenquen una de les cantonades. La plataforma Sanferminak 78 Gogoan denuncia l'ocorregut mitjançant una nota.
El deixant i la placa en memòria del jove militant pamplonés de la LKI assassinat per la Policia Nacional Espanyola durant els Sanfermines de 1978 es troben al carrer Orreaga. La fulla conté el següent text, tant en basc com en castellà: “German Rodriguez Saiz oroimenez. La policia ho va matar a tirs el 8 de juliol de 1978”.
No és la primera vegada que ataquen al monument. SF78 La plataforma Gogoan recorda que per primera vegada es va reduir a cop de martell. A continuació se li va col·locar una bomba. En 2005, sent alcaldessa Yolanda Barcina, va ser desposseïda amb l'excusa d'algunes obres, “i la pressió ciutadana va ser fonamental per a poder recuperar-les i recol·locar-les”. L'escultura de Gogoan també ha rebut atacs. La seva placa diu: “La policia soferta en els Sanfermines de 1978 en record de les víctimes de l'atac”.
Tant el deixant en memòria de Germán Rodríguez com l'estat Gogoan van ser declarats Espai de Memòria pel Govern de Navarra, mitjançant acord de 18 de juny de 2019. Segons la Llei foral d'Espais de la Memòria Històrica de Navarra 2018, “correspon a l'Administració Foral de Navarra garantir la conservació i protecció dels espais de memòria”. La làpida i placa de Germán es van col·locar per acord de l'Ajuntament de Pamplona, per la qual cosa la propietat és del propi Ajuntament.
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
