La reivindicació de l'autogestió i de la filosofia Zuk-Izan (DIY) és el centre del festival i del col·lectiu, contra les macrofestivals. És un festival que neix de la col·laboració. Així van començar els concerts de dos dies, reivindicant l'autogestió col·lectiva i agraint a altres col·lectius de la xarxa d'autogestió que han prestat el seu suport, com Els Ametllers de Granada o CSA Las Vegas de Màlaga.

El divendres els concerts d'emoviolence i screamo van suposar crits i sorolls catàrtics. A les 19.30 van començar el festival, al pati interior, amb cançons curtes i intenses de gran força portades per la banda donostiarra Ordara emoviolence; els dos següents van ser de Granada, cuandoelmarpierdelasconchas i Ramper. El primer d'ells va oferir un directe de gran força, amb moments increïbles, i el segon, amb cançons llargues i melancòliques, va crear un ambient especial.

Les tres següents es van celebrar a la sala de concerts; Amalia Bloom, un grup d'hardcore emocional procedent de la ciutat italiana de Vicenza, va inaugurar la segona part del primer dia; Drei Affen va ser el trio DIY emoviolence de Cantàbria, que va omplir la sala d'energia, crits i distorsions; Øjne de Milà va tancar el dia des de 2011.

El dissabte es va inaugurar el dia amb la fira d'artesania i autoedició d'emofia. Diversos artistes van mostrar i van vendre les seves obres. Es veia de tot: il·lustracions, fanzines, robes, discos autoeditats… Al costat de la fira van organitzar una petita competició del videojoc Hot Fridge.

El segon dia va ser menys gras, però amb la mateixa força i intensitat. Al pati interior, el públic va començar a ballar amb melodies suaus i àgils del grup Garbí de València. Els tres següents venien de Madrid: La parella Moixaina fa una setmana va llançar l'EP Entranya en directe, cantant amb molta força al costat del públic; va ser el primer concert de Meeky a Barcelona, presentant el disc Experiència Miguel que han tret enguany, amb melodies fàcils i clares; i l'últim concert del pati interior el va donar Nogato, amb cançons ràpides i boniques.

Els quatre últims concerts van ser interpretats internament. Boys Kissing Boys van començar amb el midwest emo de Pamplona, en directe d'energia pura van presentar el nou EP Una Ensopegada i van animar a tot el públic; Bernal de València van ser els següents, amb cançons carregades d'emocions i sentiments entorn de la vida quotidiana; Comic Sans midwemest de Sant Sebastià, que enguany va acabar amb el concert del Power Perdut.

Un preciós cap de setmana ple de música, emoció i suor va acabar el diumenge a les 2.00 del matí. Durant tot el cap de setmana es va notar l'amor per la música i les ganes de gaudir de concerts, amb un ambient molt més pròxim al públic, als grups i als organitzadors habituals. Es percep que es tracta d'un festival fet amb afecte, en el qual encara hi ha boniques alternatives fora dels patrons de consum habituals.