Té frustració per haver acabat les mascarades amb el confinament?
Dius que és fini, nosaltres no sabem si és així. Amb aquest COVID hem estat una mica, com tot, en l'horta, aiduru, no sabem massa… Hem parlat de fer una última o no, no sabem. De moment no hem decidit res, però sí que és una gran frustració, això segur.
Quina relació té vostè amb les mascarades?
Sense adonar-nos, a casa sempre hem tingut aquesta connexió amb les mascarades, com en moltes cases de Zuberoa. Sustut Altzürükün ha estat una generació famosa. Des de Tipi seguim la mascarada, després de créixer també la veurem tots els anys… No és una tradició, és una festa! Estimem l'hivern perquè és una mascarada, quan el temps es refreda pensem que és l'època de les mascarades.
Hi ha una cosa especial en Altzürükün? Vols adherir-te?
Sí, crec que sí. No sé molt bé si està relacionat amb la tradició, però en totes les famílies es parla basca aquí. Crec que això porta moltes coses entre els joves. Els meus majors i joves comencem a cantar, a ballar… Així és. Així ens ajuntem; amb Dominika Epher fèiem l'associació Bedatse Liliak i cantàvem, abans vaig començar a cantar amb el pare de Niko Etxarte… Sempre ho fèiem. Igual que comença l'esport, també teníem això, en el mateix temps: cantar i ballar.
Està fet per endavant que hi ha càrrecs o rols per als nois i altres per a les noies quan es planifica la mascarada?
En les mascarades, el més important és saber qui fa cada any. En Altzürükün va ser decidit que els regidors triessin el seu paper, perquè pot ser una història i… En la primera sessió jo vaig esmentar que les nenes anessin en la negror [en bohemis i en les cauteles], perquè no era una idea de l'arribada dels organitzadors. Així comencem a parlar de les nenes en els grans càrrecs, tant amb els joves com amb els regents. Jo crec que la negror és teatre; sempre ens formem en la dansa, des de petit treballem la dansa, però el teatre no. Per a ser bo en el teatre, ni tan sols ve del cel, cal aprendre i dominar. I això, al meu entendre, no és una història de dona ni d'home. Volia dir això, però no és tan clar en tots; com en tota tradició, hi ha costos. Fa quaranta anys, per exemple, no ballava cap nena; ara la trobem normal. Suposo que en les mascarades veïnes hi haurà nenes o dones en els càrrecs importants. Bé es parlava de joves i vells, no és una història d'edat, és una manera de veure-la. Això és el que vaig proposar, i al final aquests grans càrrecs -Kabana i Senyor Buhame- han estat nens, però un dels més importants és l'actor, i em donava compte que eren bons actors, llavors no em fa mal res. Mai sabrem si una dona seria millor o no, perquè no l'hem vist. Però no ho sento, perquè no ha estat un home perquè era un home, perquè era bo i tenia aquesta cadena.
El teu pare va ser Kabana en una mascarada d'Altzürükü.
Jo havia donat a entrar en el teatre, sense després preparar-me per a dir la veritat, i no sé si vaig poder prendre-ho o no. Mai he vist al meu pare en la mascarada, perquè no era un creador, però he sentit sovint per fora… Era molt bo, però crec que no es pot comparar ni amb els joves ni amb els d'ara, perquè no vivim de la mateixa manera. El meu pare vivia aquí, treballava aquí, coneixia a tothom; nosaltres, els joves, anem i comencem a anar mascle per a la mascarada. Però no importa, cal inventar una cosa nova.
Si esmentes els càrrecs de les esposes, el lloc que teniu en la plaça no és a la força la central.
Això és veritat. Justament, estic content d'haver-ho dit tot, perquè he tingut ocasió de conversar amb molta gent en tots els pobles. Ho he sentit pertot arreu. He sentit que les dones no podien dir porqueria en una plaça, perquè no és bella, perquè no és ridícula. Hi ha qui ho ignora. També descobreixo que en els últims anys per a donar cabuda a la meva dona sempre fa falta una creació, una cosa nova; Belagileak [en la mascarada d'Urdiñarbe] o Sohüta Buhaminak… Sempre està innovant fent el lloc de les esposes, i mai en càrrecs tradicionals, de moment no. Les creacions són bones, però crec que cal fer una mica junts, en igualtat.
Has parlat amb els teus amics, has vist canvis en la mentalitat?
No és una pregunta al cap de la gent, perquè és normal que la Kabana sigui un home. Però, justament, plantejar la pregunta comporta moltes coses. Hem parlat molt amb els joves, però també amb els nens, perquè vèiem a les noies ballant, i després a les portes [les muntanyes de negres saltant unes per sobre d'altres en el sòl], es veu que en les generacions següents soñan amb entrar en la negror. Hi ha hagut una discussió entre nosaltres, algunes nenes m'han dit que no es veien en cap d'aquests càrrecs, però això és una història de cadenes, no una història d'homes o de dones. Fins i tot alguns nens m'han dit que veuen bé a aquesta o aquella noia en la Kabana o en el Gran Buhame. Ha creat alguna cosa.
A l'hora de canviar les coses és important saber de quin poble parlem? No és més difícil en països de tradició ràpida com Altzürükün?
No sé si està tan lligat a la tradició, al meu entendre, més enllà del grup. Si l'equip decideix fer tot: fer un càsting i discutir-lo, llavors tot es pot fer. Crec que el poble no té molt a veure.
Vostè, personalment, ha viscut com una frustració no estar en aquests càrrecs?
He pensat molt en això. Després, no he fet res, viu en Baiona, no sempre soc aquí… Aquí per a fer la mascarada i ser Pitxu o Kabana, cal conèixer al públic, i crec que no has d'anar de Zuberoa. La frustració no sé… Mai he fet teatre massa.
Tens esperances de continuar amb la mascarada?
No sé què serà ni jo ni els altres. No hem esmentat res; serà difícil tornar a donar-ho, però sí que és una femella.
Xiberoa eta Baxe Nafarroa artetik jalgiko da aurten maskarada. Ehun urteko etenaldiaren ondotik, xiberotar usaia berreskuratuko dute aurten Pagolako gazteek.
Hasi dira maskaradak Zuberoan, urteroko tradizioari jarraiki. Alabaina, tradizioak aldatu daitezkeela erakutsi dute aurten Maulen: lehen aldiz, ez da buhamerik izango. Pertsonaia horiek ijitoak ziren, eta estereotipoetatik eta arrazakeriaz antzezten zirela salatu izan dute... [+]
Herri batzuetan urtero moduko inauteriak izango direla adierazi da, beste zenbaitetan moldatu egin dituzte eta beste batzuetan bertan behera gelditu dira inauteriak. Sarrera honetan beste urteetan ospatu izan diren errituak zerrendatu ditugu, baina horrek ez du esan nahi aurten... [+]
Zamaltzain, entseinari zein laborari aritua da Joimo Arantzet (Atharrazte, 1974) hainbat maskaradetan. Etxetik jaso du dantza, Zuberoan ohikoa izan den moduan, eta seme-alabei ere transmititu die dantzarekiko maitasuna eta gaitasuna. Etxekoei ez ezik baita inguruko hainbat... [+]
2021eko Maskaradak bukatu orduko hasiko dira 2022koak. Izan ere, pandemia dela-eta Barkoxeko gazteek inauteriak neguan ospatu beharrean udan hasi zituzten iaz, eta urtarrilaren 8an Barkoxen emango diote amaiera. Astebete beranduago, urtarrilaren 16an, abiatuko dira... [+]
2020an eman behar zuen Barkoxek maskarada Atarratzerekin batera.
COVID pandemia dela eta beste kultur ekitaldi guziak bezala, kanbiamenak izango dira Xiberoan ere. Aurten Altzürüküko maskaradak zale ekuarazi baditu ere, ondoko urtean ondorioak ekarriko ditu.