Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El Parlament Foral ratifica el seu compromís amb la prevenció de la mutilació genital femenina

  • Amb motiu del dia internacional per a erradicar l'ablació, l'organització Mèdics del Món ha alertat de la presència de 4.000 dones navarreses procedents de països on es realitza aquesta pràctica il·legal. Tots els grups parlamentaris han lloat la labor comunitària d'aquesta ONG i el protocol de referència del Govern de Navarra.

10 de febrer de 2023 - 11:13
Última actualització: 16:09
Ablazioaren aurka Munduko Medikuek egindako azken bideoaren irudi bat.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

“Si vaig arribar des del Senegal a Navarra i no em diguessin que la mutilació genital femenina era dolenta en l'organització per part dels Metges del Món, si hi hagués filles l'hauria mutilat”, reconeix Farmata Watt, actual treballadora d'aquesta ONG. Sabent que li havien practicat l'ablació i li havien ensenyat des de molt petits que era “bo”, no és d'estranyar. El seu no és un cas aïllat, especialment entre els immigrants d'algunes ètnies que venen d'Àfrica a Europa. De fet, els viatges de la família a la seva ciutat natal es proposen a les seves filles tallar el clítoris o cosir la vagina. L'origen de la tradició és desconegut i probablement diferent en cada cultura, però la raó és clara: “El control de la sexualitat de la dona”.

Així ho va explicar Farmata Watt, al costat de les seves companyes Amaia García i Fatima Djarra, el dimecres en el Parlament de Navarra amb motiu del dia internacional d'erradicació de la mutilació genital femenina. Els Metges del Món van començar a treballar aquest problema a Navarra en 2008. Al llarg d'aquests quinze anys, a través del suport rebut del Govern Foral, s'ha creat un protocol de referència i s'han constituït dues associacions: Flor d'Africa, l'única femenina a nivell estatal i Hapi, la masculina.

“Al principi molts homes deien que no podríem estar sols i va ser molt positiu veure néixer Hapi a partir del model de Flor d'Àfrica”, va assenyalar Watt. “És fonamental treballar el tema amb els homes a través de les noves masculinitats. Perquè si ells decideixen no mutilar a la seva filla, no es fa”.

En tot cas, el risc de mortalitat és alt i a llarg termini pot provocar greus problemes com a malalties sexuals, incapacitat per a mantenir orgasmes, esterilitat, infeccions urinàries, etc. Però no mutilar-se també té conseqüències negatives en moltes ètnies originals: “No et consideraran una dona neta i digna”, va lamentar Watt. “Es considera que no hi ha informació. La informació és poder”.

No obstant això, l'ablació està prohibida per llei en tots els països, encara que a Àfrica “els governs no persegueixen prou”, va denunciar Djarra. Suposa la pèrdua de la pena de presó de sis a dotze anys i de la tutela del menor en l'Estat espanyol. Cal tenir en compte que molts dels parents que han quedat al seu país d'origen tenen una dependència econòmica dels emigrants i els Metges del Món aprofiten per a evitar l'ablació infantil. En paraules del portaveu de la institució: “Després d'informar les famílies, els lliurem una fulla de compromís escrita en la seva llengua materna abans d'anar als països d'origen perquè la signin. En el paper posa que si la seva filla torna mutilada, els pares seran empresonats. Llavors, qui enviaria els diners?”.

Dones de Metges del Món en el Parlament de Navarra. (Ed. : Metges del Món)

Senyals de perill

Abans de la carta de compromís, evidentment, hi ha una gran labor d'identificació de les nenes en perill. En primer lloc, es pot utilitzar el país d'origen com una pista. Els citats per Watt són el Senegal, Guinea Konakry, Guinea Bissau, Nigèria o Egipte. Cal dir que 27 dels 30 països que mutilen els genitals femenins estan a Àfrica. En total, s'estima que prop de 200 milions de dones vives han sofert ablació, de les quals unes 180.000 es troben a Europa. Atesos les dades, en la dècada vinent podrien córrer altres 30 milions de dones en el món.

El major exponent d'aquest risc és que “una nena petita conti que va de vacances al país dels seus pares i que farà una festa”, va assenyalar Watt. Però aquesta seria una situació molt concreta. La via més comuna per a encendre les alarmes és que la mare estigui mutilada. Però moltes vegades l'ablació és menys evident i els ginecòlegs tampoc són capaços de reconèixer-la fàcilment. “En aquest sentit, la formació és fonamental per a poder relacionar l'origen de la dona amb els problemes de salut que pot presentar”.

Lamentablement, en moltes ocasions, per desconeixement, les víctimes tampoc veuen relació causa-efecte entre l'ablació i els problemes de salut. A més, “pot ser que no se li digui per por”. Per això, els membres del Fòrum Mundial van destacar que la formació del personal sanitari és “molt important”, sobretot “treballar l'empatia per a no criminalitzar la cultura d'origen de la dona mutilada, perquè no s'avergonyeix al pacient”.

En definitiva, el canvi de mentalitat només pot produir-se a través del treball comunitari. “A Catalunya van crear un protocol, però els responsables de portar-lo a la pràctica eren els Mossos”, va recordar Amaia García. El protocol va causar problemes als immigrants amb papers. A Navarra, no obstant això, el parlament i la societat civil estan de la mà en l'erradicació de la mutilació genital femenina, i tots els partits van manifestar la seva continuïtat en el reconeixement als Metges del Món.


T'interessa pel canal: Nafarroako politika
Nafarroako Gobernuak Estatuaren indarkeriaren beste zazpi biktima aitortu ditu

Nafarroako Gobernuak ofizialki aitortu ditu gure lurraldean giza eskubideen urraketa larriak jasan zituzten Estatuaren indarkeriaren beste zazpi biktima. Horien artean, hitzez hitz “motibazio politikoko biktima gisa” aitortzen ditu Patxi Erdozain, Eneko Compains,... [+]


En Osasunbidea 11 metges guanyen 230.000 euros a l'any, una de les pràctiques 18.000 euros

Eh Bildu ha demanat aquest dijous al Govern de Navarra, en el ple del Parlament de Navarra, que investigui i corregeixi aquesta situació. UPN i pp s'han sumat a la petició, i el... [+]


2025-02-19 | Estitxu Eizagirre
“Encara que ens manin a la presó, aquí estarà un poble disposat a defensar-nos contra les agressions”
Hem acudit a Baztan un diumenge al matí en Ilbeltz. El Sol encara no ha il·luminat la plaça de Lekaroz, on ens hem reunit amb Garbiñe Elizegi Narbarte, Itziar Torres Letona i Ernesto Prat Urzainki. En l'ombra fa fred i hem gaudit amb la primera salutació, amb tres companys... [+]

'Dona'ls d'aquí, dona'ls basc', és el lema que utilitzarà el Govern de Navarra en la campanya de promoció del basc
Especialment, es fa una crida a les famílies amb nens i nenes en edat adulta. Perquè volem el millor per als nostres fills, seria ampliar les possibilitats de futur. "És una invitació a optar pel multilingüisme, perquè donar basc és unir", ha dit la consellera de Basca, Ana... [+]

Víctimes de l'Estat demanen al lehendakari Chivite que sigui present en l'acte de reconeixement el 13 de febrer
En 2023 i 2024 el Govern de Navarra ha rebut 125 sol·licituds de reconeixement com a víctima de la violència d'Estat. D'elles, 41 han estat admeses. L'Associació de Deutes i Torturats Egiari han valorat molt positivament el camí que s'està duent a terme.

El Parlament de Navarra insta el Govern d'Espanya a no implementar un acord de lliure comerç entre la UE i Mercosur
En l'escrit proposat per Zurekin, s'explica que el nou acord entre les principals entitats mercantils d'Europa i Amèrica del Sud suposaria l'anul·lació d'aranzels, perjudicant especialment els petits productors locals. UPN, EH Bildu, pp i Vox han votat a favor de la moció, mentre... [+]

El Parlament rebutja la participació de la monarquia espanyola en els Premis Príncep de Viana de Navarra
El PSN, EH Bildu, Geroa Bai i Zurekin Nafarroa s'han unit perquè els Borbons es quedin fora del Gran Premi de Cultura de Navarra. Els reis d'Espanya no estan convidats a aquest gran acte des de 2015, quan Uxue Barkos va ser presidenta de la Generalitat de Catalunya.

Els sindicats bascos s'uneixen a favor del salari mínim propi per a Hego Euskal Herria
ELA, LAB, ESK, Steilas, Etxalde i Hiru han presentat una iniciativa legislativa popular en el Parlament Basc i en el Parlament de Navarra per a aconseguir un acord interprofessional en favor d'un salari mínim propi. El Govern Basc ha valorat la iniciativa, però ha dit que cal... [+]

2025-01-08 | ARGIA
Demanen en el Parlament de Navarresa oportunitats laborals per a les persones amb trastorn mental
El nombre de persones amb problemes mentals va en augment, encara tenen un gran estigma social darrere i, per a fer front a això, Elkarkide intenta orientar al món laboral als qui pateixen algun trastorn mental, segons ha explicat en el Parlament de Navarra. Sol·licita ajuda... [+]

En Atarrabia decideixen treure als seus fills de les classes d'un professor: "Té nens terroritzats"
Els pares del col·legi Atargi de Villava han denunciat que quan els toca aquest professor, es generalitzen la por, els malsons, l'ansietat, el plor… en els nens de 6 a 9 anys. Davant el problema dels anys, decideixen plantar-se a les seves classes. ARGIA ha parlat amb el... [+]

Joseba Asiron
“Estem negociant amb el PSN l'equiparació de la demanda i l'oferta en basca a les escoles infantils”
"Si no s'hagués arribat a un acord amb els socialistes sobre el Monument als Caiguts, l'edifici seguiria en peus i aquesta era l'única opció que nosaltres no acceptem". Així ho diu Joseba Asiron. Escolta l'entrevista completa punxant aquí.  

2024-12-18 | Leire Ibar
Creen el Consell Contra el Racisme i la Xenofòbia a Navarra
Entre les principals funcions de l'òrgan que acaben de crear es troben la creació de polítiques contra la discriminació, el foment de la participació de les associacions de migrants i minories ètniques, l'anàlisi de la situació global del racisme a Navarra i la supervisió... [+]

2024-12-13 | ARGIA
Euskarabidea comptarà amb un pressupost de 13,4 milions d'euros en 2025, un 9,7% més que l'any passat
Els partits estan negociant aquests dies en el Parlament de Navarra el tancament dels pressupostos de l'any que ve i han acordat que l'entitat encarregada de la normalització del basc tindrà 1,3 milions més que l'any passat.

Eguneraketa berriak daude