“Si vaig arribar des del Senegal a Navarra i no em diguessin que la mutilació genital femenina era dolenta en l'organització per part dels Metges del Món, si hi hagués filles l'hauria mutilat”, reconeix Farmata Watt, actual treballadora d'aquesta ONG. Sabent que li havien practicat l'ablació i li havien ensenyat des de molt petits que era “bo”, no és d'estranyar. El seu no és un cas aïllat, especialment entre els immigrants d'algunes ètnies que venen d'Àfrica a Europa. De fet, els viatges de la família a la seva ciutat natal es proposen a les seves filles tallar el clítoris o cosir la vagina. L'origen de la tradició és desconegut i probablement diferent en cada cultura, però la raó és clara: “El control de la sexualitat de la dona”.
Així ho va explicar Farmata Watt, al costat de les seves companyes Amaia García i Fatima Djarra, el dimecres en el Parlament de Navarra amb motiu del dia internacional d'erradicació de la mutilació genital femenina. Els Metges del Món van començar a treballar aquest problema a Navarra en 2008. Al llarg d'aquests quinze anys, a través del suport rebut del Govern Foral, s'ha creat un protocol de referència i s'han constituït dues associacions: Flor d'Africa, l'única femenina a nivell estatal i Hapi, la masculina.
“Al principi molts homes deien que no podríem estar sols i va ser molt positiu veure néixer Hapi a partir del model de Flor d'Àfrica”, va assenyalar Watt. “És fonamental treballar el tema amb els homes a través de les noves masculinitats. Perquè si ells decideixen no mutilar a la seva filla, no es fa”.
En tot cas, el risc de mortalitat és alt i a llarg termini pot provocar greus problemes com a malalties sexuals, incapacitat per a mantenir orgasmes, esterilitat, infeccions urinàries, etc. Però no mutilar-se també té conseqüències negatives en moltes ètnies originals: “No et consideraran una dona neta i digna”, va lamentar Watt. “Es considera que no hi ha informació. La informació és poder”.
No obstant això, l'ablació està prohibida per llei en tots els països, encara que a Àfrica “els governs no persegueixen prou”, va denunciar Djarra. Suposa la pèrdua de la pena de presó de sis a dotze anys i de la tutela del menor en l'Estat espanyol. Cal tenir en compte que molts dels parents que han quedat al seu país d'origen tenen una dependència econòmica dels emigrants i els Metges del Món aprofiten per a evitar l'ablació infantil. En paraules del portaveu de la institució: “Després d'informar les famílies, els lliurem una fulla de compromís escrita en la seva llengua materna abans d'anar als països d'origen perquè la signin. En el paper posa que si la seva filla torna mutilada, els pares seran empresonats. Llavors, qui enviaria els diners?”.
Senyals de perill
Abans de la carta de compromís, evidentment, hi ha una gran labor d'identificació de les nenes en perill. En primer lloc, es pot utilitzar el país d'origen com una pista. Els citats per Watt són el Senegal, Guinea Konakry, Guinea Bissau, Nigèria o Egipte. Cal dir que 27 dels 30 països que mutilen els genitals femenins estan a Àfrica. En total, s'estima que prop de 200 milions de dones vives han sofert ablació, de les quals unes 180.000 es troben a Europa. Atesos les dades, en la dècada vinent podrien córrer altres 30 milions de dones en el món.
El major exponent d'aquest risc és que “una nena petita conti que va de vacances al país dels seus pares i que farà una festa”, va assenyalar Watt. Però aquesta seria una situació molt concreta. La via més comuna per a encendre les alarmes és que la mare estigui mutilada. Però moltes vegades l'ablació és menys evident i els ginecòlegs tampoc són capaços de reconèixer-la fàcilment. “En aquest sentit, la formació és fonamental per a poder relacionar l'origen de la dona amb els problemes de salut que pot presentar”.
Lamentablement, en moltes ocasions, per desconeixement, les víctimes tampoc veuen relació causa-efecte entre l'ablació i els problemes de salut. A més, “pot ser que no se li digui per por”. Per això, els membres del Fòrum Mundial van destacar que la formació del personal sanitari és “molt important”, sobretot “treballar l'empatia per a no criminalitzar la cultura d'origen de la dona mutilada, perquè no s'avergonyeix al pacient”.
En definitiva, el canvi de mentalitat només pot produir-se a través del treball comunitari. “A Catalunya van crear un protocol, però els responsables de portar-lo a la pràctica eren els Mossos”, va recordar Amaia García. El protocol va causar problemes als immigrants amb papers. A Navarra, no obstant això, el parlament i la societat civil estan de la mà en l'erradicació de la mutilació genital femenina, i tots els partits van manifestar la seva continuïtat en el reconeixement als Metges del Món.