La Convenció per a la Redacció de la nova Constitució de Xile es posa avui en marxa a Xile. Tindrà un any de termini per a reformar la Constitució de 1980 del dictador Augusto Pinochet, que fins ara estava en vigor. El grup que s'encarregarà d'aprovar la nova legislació està compost per 155 membres: la meitat són dones i els pobles indígenes tenen disset seients reservats. La Convenció està presidida per la dona i el maputxe, la linguista Elisa Loncón.

Loncón és lingüista, doctor en humanitats i literatura, i ensenya el llenguatge mapudungun en la Universitat de Santiago de Compostel·la. El 4 de juliol ha estat nomenat nou cap del grup encarregat de redactar la nova Constitució de Xile, segons el comunicat. Després de les votacions, ha donat el seu discurs en mapudungune i després l'ha traduït al castellà: “Aquesta força és per a tot el poble, per a tots els sectors i regions, per a totes les nacions d'origen, per a totes les institucions i per a la diversitat sexual que tenim al costat. Aquest adeu és per a les dones que han estat en contra de tot sistema de dominació”. Loncón ha anomenat a tots els ciutadans i agents a treballar en equip per a convertir a Xile en un país "plurinacional i intercultural".

Loncón ha aconseguit reunir la majoria absoluta en les votacions a la Convenció Constituent celebrades diumenge passat a Catalunya. Encara que en la primera votació ha comptat amb el suport d'indígenes, socialistes i del partit d'esquerres Front Zabala, cap dels candidats a la presidència ha aconseguit el suport necessari. En la segona volta, amb el suport del Partit Comunista i els membres de la Llista del Poble, Loncón ha obtingut 58 vots, enfront dels 22 del líder de RN Innovació Nacional, Harry Jurgensen.

Loncón regirà una Convenció de 155 membres: 77 són dones i 78 homes. A més, els pobles indígenes oficialment reconeguts, que suposen el 12,8% de la població de Xile, tenen disset seients reservats: els maputxes tenen set, les mares dues i la resta un. El Grup Constituent disposarà d'un termini de dotze mesos per a redactar el nou règim. Així, al juliol de 2022 es votaria en referèndum popular la quarta constitució de Xile, la primera després de la dictadura.

Ara, a Xile està en vigor la llei que va establir Augusto Pinochet en 1980. Segons Al Yazira, la Convenció pretén implantar un nou model de sistema educatiu i sanitari i anul·lar el sistema de pensions privades en curs perquè es respectin els drets laborals en la Comunitat Autònoma Basca. També es pretén reforçar els drets de les dones, així com l'adopció de mesures per a evitar la discriminació dels col·lectius més desfavorits.

Estat de Xile

Segons recull el mitjà CNN, l'estudi World Inequality Lab revela que Xile és el país amb una distribució de la riquesa més desigual en tota Amèrica del Sud: el 60% de la renda nacional està en mans del 10% de la població. Aquest model socioeconòmic ha donat lloc a nombroses protestes al país, especialment després de l'arribada de Sebastián Piñera a la presidència del país.

Segons les dades facilitades per Berria, les protestes es van agreujar a la tardor de 2019. El 15 de novembre es va dur a terme una vaga general en la qual es van registrar almenys 30 morts i milers de ferits en l'incendi. Després de l'incident, el Govern i l'oposició van decidir celebrar una consulta popular per a aprovar la nova Constitució, que va ser recolzada pel 78% dels ciutadans.