Quant a les subvencions, els homes també perceben quantitats més elevades. S'ha volgut analitzar la situació de les dones i els homes en els diferents passos de la cadena de valor de la creació de dansa, com la formació, la creació, la producció, la distribució, la programació i l'exhibició. L'estudi ha estat realitzat per Igor de Quadra a petició del Departament de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc. Prèviament publiquem una introducció sobre l'informe que ha investigat la situació de programadors, coreògrafs i distribuïdors, i la recerca que exposarem en les línies següents s'ha centrat en les direccions artístiques i coreogràfiques de les companyies.

Els professionals que lideren projectes creatius en l'àmbit de la dansa en la CAB han estat reconeguts com a "creadors de la dansa". En l'informe s'han volgut recollir les vivències i opinions d'aquests creadors en matèria de creació de dansa en relació a la desigualtat entre dones i homes. Per a això, han entrevistat tretze creadors que treballen en circuits professionals o en associacions de professionals de la dansa.

Dones condemnades a la competència i a la precarietat

La creació de la dansa és un sector feminitzat, per la qual cosa és més fàcil trobar treball per als homes, ja que es necessiten més homes en el món professional de manera proporcional. L'escola Dantzerti va néixer en 2016 amb l'objectiu de formar a ballarins d'alt nivell al País Basc. Cada any s'han matriculat més dones en l'art dramàtic i la dansa; la mitjana de dones matriculades en els tres primers anys és del 82%. Les dones que han estudiat dansa són més que els homes, però els homes tenen millors oportunitats professionals. En la Xarxa de Teatres de la CAB el percentatge de dones és del 44,8%. El sostre de cristall és notable.

Es tracta d'una disciplina marginal de la dansa i, en conseqüència, la situació precària del personal dedicat a aquesta activitat. Per això, a més de la creació i la formació, queden a la seva disposició molts altres treballs: gestió de projectes, sol·licitud de subvencions institucionals, repartiment d'espectacles, relacions amb agents culturals... La dansa està en precarietat i aquesta situació és pitjor en el cas de les dones. Aquesta diferència apareix per primera vegada en la fase de formació.

Els homes reben més diners

En les subvencions destinades a la producció de dansa hi ha diverses categories, i a mesura que pugen aquestes categories, es troben menys dones. El nombre de projectes dirigits per dones és igual o major que el dels homes, però els homes reben majors quantitats de diners; com més gran sigui el format del projecte, menor és la presència de les dones.

Si atenem les programacions de teatres i cases de cultura, veiem que la representació de dones i homes és bastant equilibrada, però la “demanda” i el “benefici econòmic” continuen sent menors que la dels homes.

 

El reconeixement del treball dels ballarins a la mercè del mercat

L'informe assenyala que les institucions i la societat basca no valoren prou el treball artístic de la dansa. S'assenyala que en la CAPV no existeix un premi d'arts escèniques, almenys, comparable al Premi Gure Artea que atorguen les institucions en arts plàstiques. Per tant , el prestigi i reconeixement dels coreògrafs de la CAB l'atorguen els premis externs. D'altra banda , l'informe conclou que en la CAB no existeix un context per a la reflexió sobre la dansa i per a la realització de recerques crítiques sobre ella. L'estudi assenyala que falten entitats de referència per a la recerca i documentació relacionada amb la dansa.

No obstant això, no es veu que aquests reconeixements siguin una prioritat. Diversos membres del sector entrevistats en l'informe consideren que existeixen treballs previs. "Sense un pla integral dirigit a la dansa no és fàcil defensar que cal enfortir el reconeixement social de la dansa a través de premis i crítica acadèmica".

No obstant això, es veu clarament que sense premis ni xarxes de crítica literària i acadèmica, el reconeixement efectiu queda en mans de la lògica de mercat; la visibilitat i el mercat prenen pes.

Hi ha coses que millorar

En la recerca s'han detectat diverses deficiències a partir de les quals s'han realitzat diverses propostes de millora. Es tracta d'incorporar la perspectiva de gènere en diferents àmbits del sector. Entre altres coses, en el currículum del títol superior que ofereix Dantzerti, en la programació de teatres o en les subvencions. Per exemple, en les subvencions dirigides a la dansa se suggereix la inclusió d'ajudes per a la conciliació de la vida familiar i professional.

També es proposa promoure projectes entre artistes i centres escolars a través de residències en centres educatius per a explorar estereotips i identitats de gènere en col·laboració amb joves. D'altra banda, es pretén fomentar la recerca de la dansa per a la creació d'una literatura crítica amb perspectiva de gènere en les universitats i escoles de coreografia.