La cita ha estat a les 11.00 del matí, enfront de la Confraria, en una casa cèntrica de la societat d'antany. A pesar que avui dia no és tan evident, Zumaia té una estreta relació amb la pesca. Mentre els homes han guanyat el mèrit i la fama de les obres flotants, les dones han caigut en l'oblit de les labors de terra. Així diu Idoia Goñi, la guia de la visita: “En el cas del patrimoni, els homes han adquirit un patrimoni material al llarg de la història, que és físic. Les dones, per part seva, han adquirit un patrimoni immaterial: el seu treball sobre els costums i la llengua, el seu paper en l'educació, les seves responsabilitats de cura…”.

Es creu que les dones només s'han preocupat del treball de terra. Així, per exemple, els rederos han tingut una gran importància en l'activitat portuària. A més de treballar, les hores de cosit eren també un lloc de treball per a les dones. Tant els conservadors, com les empreses i les llars, han tingut aquest ressò i el continuen sent avui dia. En moltes cases, per exemple, la tècnica basada en la tradició es manté en peus, encara que es faci per diferents objectius. Encara que avui dia no ho és, antigament la majoria de les conserves s'elaboraven per a l'època de la quaresma.

No obstant això, històricament no han estat les úniques activitats de les dones de la costa. Idoia Goñi explica dos oficis que han tingut una relació directa amb els vaixells: els gabarreros i els empresaris marins. Les primeres eren dones que transportaven mercaderies i persones pel riu. Destaca el nom de María de Lola, ja que a la fi del segle XVI ostentava la mateixa llicència d'explotació del vaixell municipal. Així mateix, ha explicat que en aquesta mateixa època un grup de dones va posar en marxa un projecte per a construir un vaixell que demostra que les dones van tenir molt a dir en els alts càrrecs.

Basc, res més

El poble ha estat ple de dones que també van fer grans aportacions en l'educació. Elvira Zipitria i Julene Azpeitia són alguns dels noms que més han agradat als concursants. El primer d'ells, relacionat amb Sant Sebastià, té el seu origen a Zumaia, on van anar a viure per la labor del seu pare. El conductor de Goñi ha destacat que, encara que en la guerra de 1936 va haver de marxar-se al País Basc Nord, res més acabar la guerra va tornar a Sant Sebastià i va començar a fer classes: “Zipitria és molt volguda pel seu treball com a professora i per la manxa que li ha donat al basc. En els anys més durs del franquisme, el naixement de les ikastoles clandestines es deu a ell, i el seu coneixement en pedagogia era digne d'admiració per a aquells temps”. La directora Maider Oleaga estrena aquesta tardor un documental sobre la professora, que compta amb la col·laboració d'EiTB.

Julene Azpeitia també va deixar un gran llegat en el món de l'ensenyament. Si calgués resumir la seva biografia en dues paraules, Goñi assegura que serien nens i basc. “Tenia una gran experiència en literatura infantil i la majoria dels reconeixements els ha rebut per aquest camí: premis, que els concursos de contes tinguin el seu nom a Zumaia i Durango… Es diu que era més que professor. No obstant això, cal dir que va ser la primera de les oposicions a nivell estatal en aquesta ocasió, i gràcies a això va aconseguir treball”.

Espais d'apoderament

Si es té en compte la llista de carrers de Zumaia, són 65 els homes i només cinc les dones. Malgrat que és una dada simbòlicament potent, Goñi considera que també és important fixar-se en els “espais de les dones”, és a dir, no sols en les plaques buides sinó també en l'actuació de les dones en els llocs més emblemàtics de la localitat. La Font de Sant Joan, per exemple, va anar durant anys punt de trobada de les dones. En èpoques en les quals no arribava aigua a les cases, les dones s'encarregaven d'anar a la font. “Era una manera de sortir del dia a dia de la casa; els homes anaven al bar i les dones es reunien entorn de la font. A més d'a casa, les dones tenien pes al carrer”, ha explicat Goñi. Aprofitant la parada, les monges Ángeles Sorazu i Francisca Labaien han rebut un esment especial. Tots dos es vinculen amb la línia més rígida del cristianisme; l'escriptor primer, el creador del convent de Zumaia, l'altre.

La mitja dotzena de dones que han acudit a la cita han deixat enrere Sant Joan Iturria i s'han concentrat en el Palau d'Ubillos. Ha citat als artistes que en l'actual Escola de Música van donar molt a parlar en l'àmbit de la cultura. Per exemple, l'oikarra Inaxi Etxabe, que no ha estat la primera dona bertsolari que es coneix en la zona, ha deixat una profunda petjada entre els aficionats als bertsos. El seu major assoliment se situa en les albors del franquisme: va ser el vencedor del campionat de bertsolaris que va organitzar l'Església en Arantzazu en 1951. A pesar que en aquests temps no era un repte qualsevol ser dona sobre l'escenari, Etxabe va fer callar més d'una boca amb els seus versos. El bertsolari zarauztarra Basarri va dir en una sessió que les dones eren les culpables de tots els mals dels homes. Etxabe contestava amb fermesa, refutant la seva afirmació amb un vers rodó. Basarri el va felicitar al final de la sessió, reconeixent que ho havia deixat en silenci.