Les associacions memorialistes criden a manifestar-se el 18 de gener per a exigir la demolició del Monument als Caiguts
Les associacions memorialistes han criticat la decisió de l'Ajuntament de Pamplona de no procedir a la demolició del Monument als Caiguts. L'alcalde de Pamplona, Joseba Asiron, ha estat acusat d'interpretar " malament" la Llei de Memòria Democràtica i ha convocat una mobilització per al pròxim 18 de gener per a exigir "justícia i reparació" per a les víctimes del franquisme.
Les associacions de memòria de Navarra han convocat una manifestació per al pròxim 18 de gener davant la negativa de l'Ajuntament de Pamplona a derrocar el Monument als Caiguts. L'acte començarà a les 18.00 hores en la plaça de la Llibertat i es realitzarà des de l'Avinguda Carles III fins a la Plaça del Castell. La manifestació, sota el lema “En defensa dels drets de les víctimes del franquisme per a la veritat, la justícia i la reparació”, compta amb la “garantia de no repetició”.
Debat polític i jurídic
La polèmica sobre el futur de l'edifici, construït en 1942, es va intensificar després que el 20 de novembre EH Bildu, PSN i Geroa Bai arribessin a un acord per a donar un nou significat al monument. Les associacions memorialistes titllen de "traïció" el pacte aprovat per majoria absoluta i asseguren que no van conèixer el contingut de l'acord fins a la vespra de la seva aprovació. Des de llavors, aquestes associacions han defensat que l'única solució possible conformement a la Llei de Memòria Democràtica és la demolició.
Per part seva, l'Ajuntament de Pamplona considera, sobre la base d'un informe dels seus serveis jurídics, que aquesta llei no obliga a demolir l'edifici a Navarra. Segons l'informe, la normativa urbanística municipal continua vigent i hauria de modificar-se a través d'un procediment: S'hauria d'obtenir un informe vinculant de l'Institut Príncep de Viana, que hauria de ser aprovat per majoria absoluta en el ple.
Crítiques a l'Ajuntament
El passat 16 d'octubre les associacions van registrar la petició de desmantellament i la resolució es va produir un mes després de conèixer-se l'acord. Segons han informat recentment, l'alcalde de Pamplona, Joseba Asiron, va rebutjar el 28 de novembre la proposta de demolició de la urbanització. Les associacions memorialistes consideren que la resolució no té motivació i que l'informe jurídic municipal “interpreta de manera errònia” la Llei de Memòria Democràtica. Han recordat que la normativa aprovada en 2022 és bàsica i estableix l'obligació de retirar els símbols franquistes en tot l'Estat espanyol.
Les associacions han subratllat que “el Monument als Caiguts és un símbol franquista, i la llei no preveu donar un nou significat, sinó la seva eliminació”. Així mateix, consideren que l'alcalde pot actuar sense necessitat de modificar la normativa urbanística i sense necessitat que s'aconsegueixi una majoria qualificada en el ple.
La manifestació del 18 de gener pretén congregar a la ciutadania a favor de la demolició del monument i reforçar la pressió social perquè l'Ajuntament bolqui la seva postura. “És fonamental garantir un tractament uniforme per a totes les víctimes de vulneracions de drets humans”, han argumentat, subratllant que el compliment de la llei és imprescindible per a “avançar en la memòria històrica”.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
