Com s'ha creat la Xarxa Solidària del Casc Vell? Quins han estat els primers passos per a posar en marxa la iniciativa?

Quan ens vam adonar de la situació d'emergència, i utilitzant el marc dels diferents col·lectius que ens reuníem en el Comitè de Vaga, tant individuals com veïnals, comencem a organitzar la xarxa. Entenem la situació en un tot, sabem que no podem limitar-nos a posar pegats en els buits deixats pel sistema capitalista, als treballs de vigilància conjuntural. Però a partir d'aquí va començar el nostre camí, convocant una assemblea de veïns per a donar resposta a les necessitats sorgides en l'emergència. Prenem totes les mesures necessàries per a dur a terme aquesta assemblea, dissenyades per un grup de sanitaris.

En aquests primers dies hem treballat sobretot en l'aspecte tècnic, però sense perdre el nord, mentrestant, hem anat treballant en la línia de lluita. Hem anat sumant recursos i eines al nostre funcionament, i mentre rebem les trucades de “Auzogileen” i “Bizilagunak” els informem de la nostra xarxa, perquè hem clar de quedar-nos en un mer assistencialisme seria un fracàs i que qualsevol que participi en la xarxa ha d'entendre que per a sobreviure a les conseqüències d'aquesta crisi és imprescindible construir el poder veïnal i organitzar la defensa veïnal.

Heu seguit algun exemple?

No hem seguit models concrets, però hem recollit les idees dels membres d'altres pobles. Quan comencem a adonar-nos que l'emergència sanitària arribaria a Euskal Herria, ens vam posar en contacte amb els membres d'Itàlia, que portaven diverses setmanes organitzades per barris per a fer front a l'emergència. D'aquí la idea de crear una línia de cura mútua. D'altra banda, per a donar continuïtat al procés d'intercanvi de pràctiques i idees, comencem a buscar informació sobre els models organitzatius d'altres països, com els dels Països Catalans. I d'aquí també rebem idees i vam posar en comú les pràctiques de lluita. Un clar exemple d'això és el “Pla de Xoc”.

Quins objectius té la xarxa?

El nostre objectiu principal és que els treballadors i els veïns no siguin els qui paguin les dures conseqüències d'aquesta crisi. Impulsats per la solidaritat de classe, comencem a teixir xarxes entre militants i veïns i hem organitzat una resposta col·lectiva davant la situació d'emergència.

En el marc d'aquest objectiu principal, veiem imprescindible situar la cura en el centre i l'objectiu a curt termini és que tot el veïnat tingui cobertes les seves necessitats bàsiques, afavorint el caràcter solidari i comunitari.

De cara a curt termini, els objectius estan orientats a donar una resposta col·lectiva a la situació d'emergència, activant eines de defensa veïnal davant aquesta situació. Entre aquests objectius es troben els següents: que cap veí o veïna tingui la necessitat d'abandonar el barri per la impossibilitat de pagar l'habitatge, que els petits comerços no tanquin la persiana, que es garanteixin els drets dels treballadors, que es garanteixi el servei sanitari universal del barri…

A mitjà i llarg termini, l'objectiu seria anar més enllà de la situació d'emergència, la qual cosa portaria al dia a dia del barri. Perquè el que plantegem –defensa veïnal, cures veïnals, creació de comunitats– no són les necessitats pròpies d'aquesta situació d'emergència, sinó les que aquesta crisi ha intensificat.

En les quatre primeres hores de funcionament de la xarxa, 60 persones es van presentar a la xarxa per a col·laborar en ella. Quantes persones s'han sumat ja?

La resposta dels veïns i veïnes està sent positiva, 170 persones ja han anomenat per a mostrar la seva disposició a col·laborar; a algunes persones els hem hagut de rebutjar perquè no complien els protocols sanitaris. No obstant això, els qui no poden complir els treballs que teníem planificats en un principi, ens han proposat altres ofertes. D'altra banda, cada vegada són més els veïns que anomenen per a expressar les seves necessitats. Als primers els cridem “auzogile” i als segons “veïns”, termes que hem inventat perquè ens semblen més adequats per a definir un treball que va més enllà de l'assistencialisme. Estem desenvolupant un procés basat en la construcció de barris; amb l'estímul de les relacions veïnals que s'han anat trencant en els últims anys, estem construint relacions polítiques, més enllà de l'ajuda, amb l'objectiu de no pagar la crisi sanitària i econòmica de sempre. Utilitzem la paraula “auzogile” perquè estem construint el barri i realitzant una aportació al barri i estem demostrant la nostra disposició a respondre a les necessitats dels veïns del barri.

170 persones han ofert ajuda. Quant a la petició d'ajuda, està tenint el mateix èxit?

Ens està costant més arribar als veïns que tenen necessitats. No obstant això, creiem que és normal, ja que en aquest barri en el qual no hi ha relacions hi ha desconfiança cap al desconegut. Amb el treball diari, tenim la intenció de donar la volta a aquesta desconfiança, i creiem que a poc a poc ho anem aconseguint.

Cada vegada són més els veïns que anomenen a la recerca d'ajuda i assessorament. A més, hem començat a rebre crides de veïns que sofreixen vulneracions de drets laborals o que necessiten assistència jurídica. El repte que tenim a partir d'ara és organitzar la lluita i la resposta col·lectiva amb els veïns i veïnes que s'estan acostant més enllà de l'assessoria i estan en contacte amb nosaltres.

Per tant, no parlaríem de “èxit”, sinó de la necessitat i dificultat d'articular una veritable resposta col·lectiva.

Quina lectura feu?

Creiem que en un principi la falta de confiança de la gent és una de les raons per les quals no rebem anomenades, ja que estem en el Casc Vell de Bilbao, on el barri s'ha convertit en un aparador, s'han perdut relacions de col·laboració i, per tant, els veïns no es coneixen. A això s'afegeix una actitud generalitzada que s'ha generat en aquesta situació d'emergència: Sota el lema “Salvese qui pugui” (que se salvi qui pugui) cadascun ha omplert les seves neveres i armaris els primers dies. De totes maneres, la nostra intenció és aconseguir la confiança en el treball quotidià, i en això estem. Cada vegada són més les crides que rebem per a demanar ajuda, ja sigui per a ajudar amb els mandats o per a respondre a les vulneracions de drets laborals. El principal repte ara és superar aquest servei d'ajuda i assessorament del moment i organitzar una lluita conjunta. Per això, veiem imprescindible posar forces en la defensa dels barris, en la construcció de la comunitat i en la recuperació de les relacions entre els veïns i veïnes.

D'altra banda, com en aquest moment no és possible ser present al carrer, la via principal que tenim per a arribar als veïns és la telemàtica i tenim clar que no és la millor per a arribar a alguns sectors del barri. Per aquest camí, cada dia intentem posar en marxa la nostra imaginació per a trobar altres camins, com posar tascons informatius des dels balcons.

Quin és el funcionament de la xarxa?

En l'actualitat treballem en diferents grups de treball: de comunicació, de lluita, d'equip jurídic i de salut. A més, comptem amb un equip motor en el qual es prenen decisions polítiques i es garanteix la coordinació entre els diferents grups de treball. Encara que cada grup té funcions concretes, la comunicació entre tots és imprescindible i per a això utilitzem aplicacions de missatgeria o reunions de vídeo.

Des del principi es van establir torns de “centraleta” de suport, que corresponen a tres persones que treballen amb el telèfon i l'email. Des d'aquesta centraleta es recullen i organitzen les dades tant dels “Auzogiles” com dels “Veïns”, posant-los en contacte. A més, els casos es redirigeixen a diferents grups de treball, s'informa en altres barris, es difon informació i es fan diferents treballs.

Heu tingut algun impediment a l'hora d'actuar? Hi ha hagut algun forense que ha tingut un xoc amb la policia, per exemple?

De moment no hem tingut cap situació d'aquest tipus, però sabem que en algun moment es pot arribar a ella. Amb aquesta previsió i amb l'objectiu de protegir els veïns i veïnes que participen en la xarxa, hem llegit i resumit les guies dissenyades per advocats i equips d'advocats individuals. És clar que la policia aprofitarà aquesta situació per a utilitzar una violència desproporcionada i no justificada. Per això és molt important estar informat en tot moment dels nostres drets i deures perquè no utilitzin aquest estat d'alarma i por per a controlar encara més les nostres vides. I en la mateixa línia, fem una crida als veïns de la part vella perquè rebutgin el control dels veïns i cuidem entre nosaltres.

Els veïns realitzen aportacions diverses. Per citar algunes, quin tipus d'aportacions ha fet la gent?

Les aportacions i propostes han estat molt variades. En el barri l'ona de solidaritat està sent brutal, hem rebut ofertes de locals comercials que han hagut de ser clausurats, alguns estan disposats a parlar per telèfon amb la gent, uns altres estan disposats a ajudar als alumnes amb els deures. També s'han mostrat disposats a oferir serveis de traducció, a passejar als gossos i a cuinar-los, entre altres. A més, els veïns i veïnes han llançat propostes per a difondre la informació i, prenent com a base les seves propostes, hem posat en marxa dinàmiques per a difondre els missatges als quatre vents: gravar els tascons i col·locar-les als balcons, o penjar pancartes i cartells improvisats des dels balcons, per exemple.

Les xarxes de solidaritat no estan exemptes de la propagació del virus. S'ha tingut en compte aquest aspecte i la xarxa compta amb la col·laboració d'un equip sanitari. Què ha aportat aquest grup?

Hem treballat junts des del principi. El primer que vam fer quan comencem a crear la xarxa va ser parlar amb els sanitaris més pròxims. Vam recollir uns es-set sanitaris i van dissenyar tots els protocols de seguretat que tenim, així com el contacte amb l'ambulatori del barri. Les seves instruccions no són res nou en si mateixes, són les mesures de seguretat que Osakidetza aconsella, però han establert les instruccions precises a seguir en l'execució de cadascuna de les accions i han dissenyat una llista de requisits per a ser auzoganista. Més enllà de protocols i mesures, aquesta estreta relació ens permet conèixer les condicions dels sanitaris i dels centres de salut.

A més, en tot moment estem pendents de l'estat de salut dels participants de la xarxa i en cas que hi hagi algun canvi, cal posar-se en contacte amb nosaltres per a informar-nos i garantir els protocols. D'altra banda, recollim informació de tots els moments en els quals es reuneixen veïns i veïnes per a identificar a les persones que en algun moment han estat en contacte amb la persona que desenvolupa els símptomes de la malaltia.

Si no m'equivoco, heu donat suport a l'acció en dos eixos interrelacionats: la cura i la lluita. En què es basa cadascun? Quina és la connexió?

El nostre objectiu principal és donar una resposta col·lectiva a aquesta situació d'emergència i a les conseqüències que portarà, basades en la cura mútua i la lluita, que són les dues línies de treball que tenim. Creiem que aquestes dues línies són inseparables, perquè cuidar l'u a l'altre és lluitar i només mitjançant la lluita garantirem la cura mútua.

Quant a la cura, plantegem atendre els nens i a les necessitats de les persones del grup de “risc”, és a dir, atendre la situació dels qui per diferents raons han d'evitar sortir de casa –portar compres, parlar per telèfon, portar medicines…–. No obstant això, cada dia sorgeixen noves necessitats a les quals també intentem donar resposta. També ens sembla interessant tenir en compte les reflexions i lectures sobre la cura realitzades pel moviment feminista.

Quant a la lluita, oferim protecció, suport i assessorament a totes les veïnes i veïns afectats per les vulneracions de drets, tant en l'àmbit laboral com en qualsevol àmbit –ja sigui perquè no podran pagar el lloguer del seu habitatge, perquè tindran problemes per a pagar les factures de subministraments, etc.–. Perquè sabem que les conseqüències d'aquesta crisi s'estendran més enllà del treball assalariat. La nostra intenció és no sols donar una resposta individual a cada cas, sinó també anar articulant una resposta col·lectiva, és a dir, construir una defensa veïnal.

La xarxa ha començat a respondre a la situació generada pel coronavirus, però el vostre plantejament també està de cara al futur. Tornar al que hem conegut com a “situació de normalitat” no ho veieu com a sortida, veritat?

Aquesta situació, en la dependència del capital, ens fa impossible posar les vides en el centre i organitzar-nos conjuntament. I encara que sospitem que es tracta de situacions “normals”, el problema es manifesta en una situació de crisi com la que estem vivint ara. Precisament d'aquesta necessitat neixen aquests grups de cura mútua, i nosaltres almenys no tenim intenció de desaparèixer quan s'acaba l'estat d'emergència, perquè és un problema d'arrel i així cal entendre-ho si volem fer-li front.

Prendrem mesures concretes per a fer front a les necessitats del moment. Però considerem imprescindible fer una anàlisi del context, mentre atenem les emergències a curt termini, sense perdre el nord, per a comprendre i afrontar la totalitat de la crisi.

Els problemes econòmics i socials derivats d'aquesta crisi no són sinó conseqüència de la “normalitat” patriarcal i individualista que el capitalisme ha imposat, producte de la violència estructural del propi sistema. La nostra aposta és no tornar a això, perquè ha quedat clar que el posar les vides en el centre és fonamental per a la supervivència de les i els treballadors, i el sistema que fins ara ens ha subordinat no el fa. Enfront d'això, nosaltres reivindiquem un model de vida basat en la cura mútua, en l'organització i en la defensa dels barris.

Vostès tenen clar que el que han presentat com una emergència sanitària és, en el fons, una altra crisi. Davant la previsió que els danys a aquesta crisi es facin efectius a la plantilla, han posat en marxa un Pla de Xoc. Quines són les reivindicacions?

Com ja hem dit, no creiem que el que tenim davant nosaltres sigui només una emergència sanitària, perquè amb aquesta emergència estan sortint a la llum la crisi del capitalisme i els fonaments corruptes d'aquest sistema. Per això, l'objectiu del Pla de Xoc que estem desenvolupant a nivell de barri és que els treballadors i treballadores no siguin els qui pagemos aquesta crisi. Per a això, vam veure la necessitat de crear un plantejament de lluita que vagi més enllà de la situació d'emergència, fent referència a cinc grans reivindicacions: l'habitatge, el comerç, els pisos buits, la salut i el treball.

Entre les reivindicacions estan la suspensió dels lloguers i hipoteques dels habitatges, la suspensió de les factures dels serveis urgents (aigua, gas, electricitat…), la suspensió dels lloguers i hipoteques dels petits comerços del barri, posar a la disposició dels veïns els hotels, pisos turístics i pisos buits de les agències immobiliàries per a donar resposta a les greus conseqüències de l'emergència i, entre altres coses, assegurar un servei sanitari de qualitat i assequible en el barri, que no tingui en compte les necessitats de les persones assalariades i treballadores.

En qualsevol cas, cal dir que encara estem elaborant el Pla de Xoc, perquè tenim clar que les idees, les forces i la participació de tots els agents del barri són imprescindibles per a articular una veritable resposta col·lectiva. Per a garantir el Pla de Xoc del barri, per tant, estem organitzant la defensa veïnal.

La situació d'emergència i les mesures que això comporta han dificultat enormement la seva organització i resposta col·lectiva. Com afronteu aquestes dificultats?

Aquesta situació és nova per a tots, per la qual cosa les dificultats es presenten a tot arreu. Com la vida que tenim per davant és nova, en l'última setmana ens hem vist obligats a modelar el model de militància. D'una banda, no podem ser al carrer per a difondre la informació des de la proximitat, ni reunir-nos per a debatre entre nosaltres. D'altra banda, en aquesta situació d'emergència se'ns presenten contínuament noves problemàtiques que requereixen una resposta immediata, per la qual cosa hem d'estar en contacte en tot moment.

Cada dia pensem en noves estratègies per a fer front a les dificultats i rebem les propostes dels veïns. A poc a poc anem aprenent i hem d'anar adaptant-nos a la situació.

Les xarxes de solidaritat s'estan estenent per barris i pobles. Teniu relació amb altres xarxes?

Hem estat en contacte amb altres xarxes des del principi. Perquè des del primer moment ens va semblar imprescindible difondre i compartir el material que hem creat, per la qual cosa hem donat i recollit informació i reflexions en tot moment. Les xarxes s'han creat en la majoria dels barris de Bilbao i estem coordinant i teixint entre tots, respectant els ritmes de cada barri.

Els passos donats en aquesta direcció durant aquestes dues primeres setmanes han estat reunions telemàtiques en les quals s'han reunit els representants de cada xarxa. En aquest marc, compartirem els detalls de cadascuna de les xarxes i a acordar punts per a treballar en comú en el futur.