Fàtima va arribar del Marroc a Vitòria en 2019. “Soc basc del Marroc”, diu somrient en basc, pensant en els seus orígens berbers. Té osteomelitis en una dels seus genolls i l'única possibilitat que li van donar al Marroc per a salvar la seva vida era tallar la cama. La família va migrar per a evitar-ho.

Al març de 2020 Berakah va donar el refugi a Fàtima i la seva família, en el context del confinament de la pandèmia, en un dels seus pisos en el cantó de Sant Marcos del Casc Vell de Vitòria. L'Associació Berakah és un programa d'acció social de les parròquies de Santa María i Sant Vicent Màrtir del Casc Vell, que té com a objectiu “ajudar a les persones més desfavorides” de Vitòria-Gasteiz i que rep, entre altres, les ajudes de la Diòcesi de Vitòria-Gasteiz i la Caixa Vital. El barri compta amb nombroses infraestructures i programes tant assistencials –distribució d'aliments, activitats extraescolars per a nens, pisos i locals...– com a religiosos –misses, processons...– . Centenars de famílies (milers segons la seva memòria) que es troben en situació de pobresa participen en les seves iniciatives.

Fatima, d'una banda, ha parlat agraït a l'associació, “no oblidem que ens van donar ajuda i un refugi”, però ha parlat molt crític amb el desnonament i amb les maneres de fer en general.

Obediència i intransparencia

Fàtima diu que Berakah vol controlar la vida dels quals viuen en els seus pisos, que els pressionen molt perquè participin en les seves activitats i programes. Posa com a exemple la necessitat d'enviar als nens a activitats extraescolars. En altres associacions del barri, algunes famílies han assenyalat la seva participació en activitats religioses de Berakah, per por de que els excloguin del programa (per exemple, la distribució d'aliments). Fàtima diu que ella mai ha anat a missa, però que hi ha molts que es van per por, inclosos els que no són cristians.

En qualsevol cas, la falta de transparència també és una norma, segons Fàtima. Per exemple, quan algunes famílies que estaven en els pisos de Berakah van començar a rebre la prestació d'emergència municipal (666 euros per a tota la família), des de l'associació els van dir que havien de començar a pagar 300 euros pel pis. Els van assegurar que era una mesura acordada amb els serveis socials municipals, però quan cadascú va informar el seu treballador social dels pagaments, els van indicar que no sabien res, i que per a pagar això Bera havia de fer un contracte de lloguer –ni els donaven justificant de pagament–.

“Llavors, de sobte ens van dir que no calia pagar 300 euros”, explica Fátima. Altres exemples similars, com la distribució “arbitrària” dels aliments del Banc d'Aliments.

Amenaces i desnonament

Fátima diu que els habitatges del cantó de Sant Marcos estan en condicions “molt precàries” (humitats, parets o teulades esquerdades...). El passat cap de setmana va haver-hi un greu problema en els habitatges del portal: “Van aparèixer esquerdes i goteres, l'aigua es lliscava pel pis inferior del nostre habitatge i temien electrocutar-se, en cases amb molta humitat i alguns nens van començar amb problemes respiratoris”. Explica que van cridar als responsables de Berakah, però els van respondre que esperarien “fins que passin les vacances” o que marxin. No obstant això, per por del que els anava a passar, van telefonar als bombers “perquè no es podia tocar la teulada perquè era perillós i que anaven a fer un informe per a l'ajuntament”. Però ningú prenia mesures i van seguir amb la porta: primer a un treballador de Càritas; finalment, les famílies dels tres habitatges es van presentar juntes en els serveis socials municipals, “van mostrar la seva preocupació”.

Als responsables de Berakah no els va agradar res buscar ajuda fora, i llavors van començar, segons Fàtima, les amenaces per correu i l'ordre d'abandonar les claus i abandonar la casa. Diu que va mostrar la seva disposició a marxar-se, però si li donava alguna alternativa, "no per a quedar-se al carrer". Diu que el missatge d'amenaces li ho va ensenyar al seu treballador social i que des de llavors es tallaven els missatges telefònics i es convocaven a reunions des de Berakahti: “Estaven vigilant si teníem telèfon o estàvem gravant”.

A continuació, en les dues dels tres habitatges del portal van aparèixer les humitats i esquerdes en les dates nadalenques. (Fotos: Bizi Auzoa)

Desnonament

En aquest context, el 26 de setembre, es va rebre la notificació de l'ordre d'execució del desnonament. Tenia un termini de dos dies per a abandonar voluntàriament la seva casa –legalment hauria d'haver rebut la denúncia abans de la notificació d'execució, però no ha estat així i ha perdut la possibilitat de recórrer–. Ha aconseguit retardar l'execució durant un mes, però la família està molt compromesa.

En les últimes setmanes i dies han aconseguit papers i treball assalariat, però de moment aconseguir un lloguer és “impossible” (“ens demanen ingressos superiors a 2.000 euros i no volen fills”). Demana que la treballadora social es traslladi a una casa d'Etxebide i té l'esperança d'això. Fàtima acaba de sortir de la intervenció d'una hèrnia abdominal que usa crossa per ostiomelitis de genoll. “Estic molt malament, amb molta por, no sabem què passarà”. Fa temps que es va dirigir a la xarxa d'habitatge Bizi en el Barri d'Alde Zaharra i junts intenten fer front a la situació.

Denúncia i els seus resultats

La setmana passada Bizi va fer públiques en el Barri les amenaces de desnonament i demana als veïns que romanguin “atents” durant les pròximes setmanes. Els membres de la xarxa han comunicat a ARGIA que les tres famílies del cantó de Sant Marcos no són un cas aïllat, ja que han tingut coneixement previ dels desnonaments, amenaces de desnonament i abusos de Berakah. Davant aquesta ocasió, “defensaran les cases dels veïns”.

Fatima està denunciant públicament la seva situació “perquè ningú més el visqui”: “El que personalment vull és sortir del programa sense amenaces ni abusos per a poder viure dignament. Però en Berakah hi ha molta gent en una situació molt vulnerable, en una gran situació de dependència”, explica. “Hi ha esperança d'organitzar-se”, diu el company de Bizi que ha ajudat a la cita i Fátima li dona la raó: “Durant un temps Berakah va tallar la llum a alguns usuaris dels seus pisos, no des que es va denunciar públicament el tall”.