Mor Elena Barrena, referent de professors i historiadors
La seva tesi doctoral sobre la creació de Guipúscoa va ser pionera en la comprensió de l'evolució dels territoris històrics. Professor de la Universitat de Deusto, ha estat un exemple per a molts historiadors de la seva manera de treballar i ensenyar.
La professora i historiadora Elena Barrena Osoro (Eibar, 1953 – Donostia-Sant Sebastià, 2025) ha mort aquest diumenge als 53 anys d'edat. La dona que ha deixat un gran enfrontament ha estat durant molts anys la referència de molts historiadors actuals a Guipúscoa, no sols pel seu treball en la Universitat de Deusto, sinó també en altres institucions.
Barrena va publicar la seva tesi doctoral en 1988 i va portar una petita revolució a la historiografia guipuscoana. De fet, va realitzar un treball de recerca imprescindible per a comprendre el significat de la paraula Conte o Ipuscua i la seva evolució històrica en l'Edat mitjana, pionera en molts sentits. Precisament, enguany s'està recordant el mil·lenni del document de 1025 que fa referència a Guipúscoa, i sense aquest estudi seria impossible.
Barrena va posar en dubte l'eternitat de la història i va demostrar que la configuració dels territoris és el resultat canviant d'un procés en el qual participen les comunitats, les relacions socials i les estructures de poder, sempre tenint en compte l'entorn. Però, a més, per a això va utilitzar una metodologia innovadora, incorporant eines i tècniques d'altres disciplines a la història
Durant molts anys ha treballat com a docent, en la Universitat de Deusto ha exercit altres responsabilitats i ha estat degà de la Facultat d'Humanitats, entre altres. Eren temps en els quals les dones encara tenien menys càrrecs en la universitat, i ell ha dit que això va influir en la seva carrera, no sols per falta de reconeixement, sinó també per la falta de drets com a treballadores.
Però més enllà d'un àmbit universitari concret, Barrena també es va involucrar en nombrosos projectes i recerques sobre la història de Guipúscoa. Per exemple en: Kutxa-Guipúscoa, va participar en la gran feina 1879-1995, així com en la coneguda col·lecció de mitjans de comunicació de la Diputació Foral de Guipúscoa, segons ha explicat José Antonio Marín.
“La història no és una cova immòbil”
En el portal d'Ereiten, l'any passat es van publicar articles de diversos historiadors i amics que van ser els seus deixebles i companys, per a homenatjar a Barrena: “Ell ha estat professor. De fet, en aquell ambient gris i modest de la universitat, durant cinc anys, els instructors no s'havien preocupat d'ensenyar-los. Però ell ens ho va ensenyar amb mestratge. No sols en l'àmbit educatiu, sinó també en el professional i en el personal”, ha escrit David Zapirain.
En el mateix portal es pot llegir l'entrevista realitzada per Sustrai pujol amb Barrena. “Crec que descobrim bastant tard que la història no és aquí, com si fos una cova immòbil. La història la fem avui, la creem nosaltres mateixos, és la nostra memòria acompanyada de dades fermes”, afirmava l'historiador.
El lingüista sud-africà Rudolf Botha acaba de llançar una hipòtesi sobre l'Homo erectus: l'espècie va desenvolupar algun mode de comunicació oral fa més d'un milió d'anys. L'Homo sapiens és, com se sap, l'única espècie capaç de parlar i, per tant, d'aquí es desprèn que... [+]
12 de maig de 1525 en Böbling, Imperi Romanogermànic. Georg Truchsess von Waldburg va conquistar als pagesos rebels de Wurtemberg. Tres dies després, el 15 de maig, Filipe d'Hesse i el duc de Saxònia es van unir per a aixafar als rebels turingios en Frankenhausen, on van... [+]
Oraindik ikusgai dago Donostiako San Telmo museoan Memoriaren Basoak erakusketa, maiatzaren 11ra arte. Totalitarismoek gizartea kontrolpean hartzeko erabiltzen dituzten metodo eta tekniken inguruko hausnarketa bat da, espresio artistiko ugariren bidez ondua.
Vienako Simmering auzoan kirol-zelai bat berritzeko lanetan ari zirela, 150 gorpu dituen hobi komuna topatu zuten 2024ko urrian. Erromatar legionarioak zirela ondorioztatu dute, eta K.o. 100 urte inguruan hil zirela. Edo, hobe esanda, hil zituztela.
Gorpuak edozein... [+]
Washington (els EUA), 17 de juny de 1930. El Congrés dels Estats Units va aprovar la Llei d'Aranzels. La Llei Smoot-Hawley també es coneix com a Llei Wley perquè va ser impulsada pel senador Reed Smoot i el diputat Willis Hawley.
La llei va augmentar entre un 40 i un 60% els... [+]
La nostra mare sempre diu: “Mai he comprès per què va succeir la Primera Guerra Mundial”. No té sentit. No entén per què les antigues potències europees es van implicar en una espècie de barbàrie i no pensa en com van convèncer als joves europeus i colonials a morir... [+]
Orain arte uste izan dugu Erdi Aroan eta inprenta zabaldu baino lehen liburuak kopiatzeaz arduratu zirenak gizonezkoak zirela, zehazki, monasterioetako monjeak.
Baina Bergengo (Norvegia) unibertsitateko ikerlari talde batek ondorioztatu du emakumeak ere kopista... [+]
Florència, 1886. Carlo Collodi, autor de la coneguda novel·la Le avventure de Pinocchio, va escriure sobre la pizza: “Massa de pa torrat al forn amb salsa de qualsevol cosa que estigui a l'abast de la mà”. L'escriptor i periodista va afegir que aquella pizza tenia “una... [+]
Gerra Hotza bultzatu zuten politiken alboan egon ziren ere bakearen aldeko ildoak. Ez zuten Ekialdea eta Mendebaldea batzeko moduko berregituraketa politiko berririk ekarri, baina errealitate berriak josi zituzten Europako Mendebaldea eta Ekialdearen artean. Horietako... [+]
Els himnes, aquestes modalitats de cant concretes, belles i perilloses, tendeixen a estar dirigits a una comunitat. “Amics de la meva pàtria i de temporada”, comença el conegut poema de Sarrionandia. És, naturalment, un himne: heus aquí a qui es dirigeix en un to solemne... [+]