No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.
Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en la majoria, hi hauria una altra situació. Encara que la principal variable és que 900.000 independentistes s'han quedat a casa, altres variables també han influït. Intentaré explicar-los alguns d'ells.
En qualsevol cas, ERC es va mostrar disposada a posar fi al procés que s'estava desenvolupant a Catalunya. Ha pagat molt en els resultats electorals i a partir d'ara estarà en una situació complicada, però quan s'assumeix el paper de la “esquerra responsable ” no hi ha alternativa.
ERC no volia fer el de 2017, sinó que va ser el moviment popular el que el va obligar a fer-lo. ANC, Òmnium Cultural i la Cup ja havien organitzat milers d'activistes en grups locals, mentre que ERC a penes comptava amb uns 600 militants actius. En l'actualitat només compta amb 8.200 militants en quota i un deute de gairebé 4 milions d'euros. A més, el fet que hi hagi més de 350 alts càrrecs que cobren amb diners públics condiciona enormement les decisions.
Amb un reduït nombre d'activistes, ERC havia de portar el procés a la pugna electoral per a aconseguir l'hegemonia de l'independentisme. L'Estat espanyol necessitava paralitzar el moviment de carrer i era convenient per a ERC reduir l'activitat política a la política institucional.
D'altra banda, Junts és més que CiU. És un partit conservador amb complements populars. Per això, entre altres coses, ERC no li ha pogut avançar. En general, desgraciadament, la pèrdua de vots independentistes en el camp de l'esquerra ha estat major. La Cup també ha sofert una gran pèrdua. Aquesta evolució haurà de ser analitzada amb deteniment pels equips d'esquerres i no pels de dretes.
En aquesta nova fase històrica hauríem de fer un esforç especial per conjuminar els processos de ruptura de Catalunya i Euskal Herria, sincronitzant-los, ja que els processos dinàmics i coordinats tenen més possibilitats d'aconseguir els seus objectius
La base social de Junts està formada per parlants actius d'origen principalment català, preocupats pel procés de difuminat de les característiques nacionals de Catalunya i que han sentit una forta ruptura afectiva amb l'Estat espanyol. Aquests sectors no podien imaginar que patissin la violència de l'Estat, ja que eren “gent d'ordre” (com es diu en castellà). Així es veien a si mateixos. De sobte, l'haver estat tractat com a “delinqüents” per realitzar una acció democràtica els va fer una profunda ferida. Entre altres coses, per això la seva posició és més ferma que la d'altres sectors.
Aquest maltractament no ha estat perdonat a l'Estat, ni a Felip VI.ri, ni als quals van posar en marxa l'article 155, que ha qualificat d'il·legal ''. No obstant això, aquest sector social no és suficient per a mantenir una actitud de ruptura. Catalunya és molt complexa i, malgrat l'ampliació de Junts, ella sola no pot arribar a determinats sectors de la societat. A més, per al sector social representat per Junts és molt difícil mantenir el compromís de mobilització que requereix la situació que tant s'ha allargat, tenen la necessitat de tornar a la “calma”.
Per això, el govern de Comú-Podem és molt perillós per a l'independentisme. Si aquest Govern adquireix “normalitat”, l'àmbit social que defensa a Junts es veurà dificultat per mantenir l'esperit de lluita. L'Estat ja ho sap, i aviat començaran els moviments dins de les Juntes per a substituir al lideratge de Puigdemont. Els hiperlideres mediàtics i personals són molt febles, i això ho sap el règim del 78.
El lideratge del procés de ruptura requeia en els sectors de l'esquerra, els militants de la qual estan acostumats a treballar amb emprenedors d'altres sectors socials i a lluites a llarg termini. Junst (i molt més l'ANC) va aconseguir convertir en emprenedors a milers de ciutadans que no estaven acostumats a lluitar. Va ser una gran aportació, una aportació que podria estar en camí de desaparèixer, si els sectors independentistes d'esquerra no són capaces d'iniciar un nou procés alliberador davant l'acord sistèmic PSC-ERC.
El procés va començar des dels pobles, organitzant, activant als ciutadans més humils dels pobles. Des dels pobles, des dels ajuntaments fins al moviment massiu d'alliberament nacional. A Catalunya és possible que hagi de tornar a aquestes zones pròximes, i és possible que, si s'inicia un procés similar a Euskal Herria, hagi de començar per aquestes zones pròximes. De fet, en aquesta nova fase històrica hauríem de fer un esforç especial per a conjuminar els processos de ruptura de Catalunya i Euskal Herria, sincronitzant, ja que els processos dinàmics i coordinats tenen més possibilitats d'aconseguir els objectius. En aquest context, em sembla important l'aportació que el moviment EHUN ha donat a la denominada “Via de Plentzia”, ja que permet a la ciutadania començar a moure's.
Patxi Azparren
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]