Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El Procés i els processos


25 de agost de 2024 - 11:18

No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.

Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en la majoria, hi hauria una altra situació. Encara que la principal variable és que 900.000 independentistes s'han quedat a casa, altres variables també han influït. Intentaré explicar-los alguns d'ells.

En qualsevol cas, ERC es va mostrar disposada a posar fi al procés que s'estava desenvolupant a Catalunya. Ha pagat molt en els resultats electorals i a partir d'ara estarà en una situació complicada, però quan s'assumeix el paper de la “esquerra responsable ” no hi ha alternativa.

ERC no volia fer el de 2017, sinó que va ser el moviment popular el que el va obligar a fer-lo. ANC, Òmnium Cultural i la Cup ja havien organitzat milers d'activistes en grups locals, mentre que ERC a penes comptava amb uns 600 militants actius. En l'actualitat només compta amb 8.200 militants en quota i un deute de gairebé 4 milions d'euros. A més, el fet que hi hagi més de 350 alts càrrecs que cobren amb diners públics condiciona enormement les decisions.

Amb un reduït nombre d'activistes, ERC havia de portar el procés a la pugna electoral per a aconseguir l'hegemonia de l'independentisme. L'Estat espanyol necessitava paralitzar el moviment de carrer i era convenient per a ERC reduir l'activitat política a la política institucional.

D'altra banda, Junts és més que CiU. És un partit conservador amb complements populars. Per això, entre altres coses, ERC no li ha pogut avançar. En general, desgraciadament, la pèrdua de vots independentistes en el camp de l'esquerra ha estat major. La Cup també ha sofert una gran pèrdua. Aquesta evolució haurà de ser analitzada amb deteniment pels equips d'esquerres i no pels de dretes.

En aquesta nova fase històrica hauríem de fer un esforç especial per conjuminar els processos de ruptura de Catalunya i Euskal Herria, sincronitzant-los, ja que els processos dinàmics i coordinats tenen més possibilitats d'aconseguir els seus objectius

La base social de Junts està formada per parlants actius d'origen principalment català, preocupats pel procés de difuminat de les característiques nacionals de Catalunya i que han sentit una forta ruptura afectiva amb l'Estat espanyol. Aquests sectors no podien imaginar que patissin la violència de l'Estat, ja que eren “gent d'ordre” (com es diu en castellà). Així es veien a si mateixos. De sobte, l'haver estat tractat com a “delinqüents” per realitzar una acció democràtica els va fer una profunda ferida. Entre altres coses, per això la seva posició és més ferma que la d'altres sectors.

Aquest maltractament no ha estat perdonat a l'Estat, ni a Felip VI.ri, ni als quals van posar en marxa l'article 155, que ha qualificat d'il·legal ''. No obstant això, aquest sector social no és suficient per a mantenir una actitud de ruptura. Catalunya és molt complexa i, malgrat l'ampliació de Junts, ella sola no pot arribar a determinats sectors de la societat. A més, per al sector social representat per Junts és molt difícil mantenir el compromís de mobilització que requereix la situació que tant s'ha allargat, tenen la necessitat de tornar a la “calma”.

Per això, el govern de Comú-Podem és molt perillós per a l'independentisme. Si aquest Govern adquireix “normalitat”, l'àmbit social que defensa a Junts es veurà dificultat per mantenir l'esperit de lluita. L'Estat ja ho sap, i aviat començaran els moviments dins de les Juntes per a substituir al lideratge de Puigdemont. Els hiperlideres mediàtics i personals són molt febles, i això ho sap el règim del 78.

El lideratge del procés de ruptura requeia en els sectors de l'esquerra, els militants de la qual estan acostumats a treballar amb emprenedors d'altres sectors socials i a lluites a llarg termini. Junst (i molt més l'ANC) va aconseguir convertir en emprenedors a milers de ciutadans que no estaven acostumats a lluitar. Va ser una gran aportació, una aportació que podria estar en camí de desaparèixer, si els sectors independentistes d'esquerra no són capaces d'iniciar un nou procés alliberador davant l'acord sistèmic PSC-ERC.

El procés va començar des dels pobles, organitzant, activant als ciutadans més humils dels pobles. Des dels pobles, des dels ajuntaments fins al moviment massiu d'alliberament nacional. A Catalunya és possible que hagi de tornar a aquestes zones pròximes, i és possible que, si s'inicia un procés similar a Euskal Herria, hagi de començar per aquestes zones pròximes. De fet, en aquesta nova fase històrica hauríem de fer un esforç especial per a conjuminar els processos de ruptura de Catalunya i Euskal Herria, sincronitzant, ja que els processos dinàmics i coordinats tenen més possibilitats d'aconseguir els objectius. En aquest context, em sembla important l'aportació que el moviment EHUN ha donat a la denominada “Via de Plentzia”, ja que permet a la ciutadania començar a moure's.

Patxi Azparren

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Existeix una connexió entre la I basca i el TAV a Navarra

Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]


6 d'abril, justícia per al basc

No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]


Borrokak balio du: Israel Premier Tech, ez aurten, ez inoiz

Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]


2025-03-27 | Kontxita Beitia
Atzo bezain ozen! NATO pikutara soldaduskarik ez

Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]


2025-03-24 | Garazi Muguruza
Desioa

Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]


Nazio askapena; arrazakeriaren eta faxismoaren kontrako antidoto bakarra

Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]


2025-03-24 | Emun kooperatiba
Gazteak eta euskara: oztopo errealak eta aukera berriak

Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]


2025-03-21 | Iñaki Lasa Nuin
Ezegonkortasuna eta desoreka

Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]


Etxegabetzeetara ohitu zaitezke, baina egon, badaude

Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]


2025-03-20 | Patxi Azparren
Europa eta Euskal Herriaren desmilitarizazioa

Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]


2025-03-20 | Iñaki Inorrez
Euskaraldia ez! Euskal Oldarraldia bai!

Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.

Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]


Euskararen zapalkuntza sistematikoa

Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]


2025-03-19 | Gorka Torre
“Bayonne” bukatu da, Libération egunkariak “Baiona” idatziko du

Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:

“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du

Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]


Lurraldeko harrapariak eta energia-mendekotasuna dutenak Arabako hegoaldean jarri dira

Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]


Otero jaunari

Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]


Eguneraketa berriak daude