Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"En l'ecosistema mesopelágico es creu que existeix la major biomassa de peixos del món"

  • Cristina Claver (Bilbao, 1996) va realitzar estudis de Biologia en la UPV/EHU. Va acudir a Itàlia per a realitzar l'Erasmus i posteriorment va realitzar un màster en recursos biològics marins. Era un màster internacional que va estudiar a França, Itàlia, Irlanda, Suècia i Seychelles. Després del seu treball de fi de màster en AZTI, es va incorporar a l'Associació AMBAR (Societat per a la Recerca i Protecció de la Fauna Marina) en un projecte que investigava la xarxa de desembarqui i la població de dofins bascos. Posteriorment va obtenir una beca per a realitzar la tesi i va continuar en AZTI. Ara comença el tercer any de la seva tesi.
Artikulu hau CC BY-SA 3.0 lizentziari esker ekarri dugu.

29 de març de 2023 - 07:00
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Després va estudiar biologia i es va submergir en el món de la recerca.

Va ser molt difícil per a mi triar estudis, m'agradaven moltes coses dins de la ciència i la biotecnologia, la bioquímica i la biomedicina em prestaven molta atenció/m'atreien molt. Al final vaig decidir fer Medicina, però la nota de selectivitat no va ser suficient (la biologia va ser el pitjor examen que vaig fer). Amb la intenció de tornar a intentar-ho em vaig ficar en la Biologia, perquè tenia assignatures similars a la Medicina i es poden validar. I em va encantar la biologia, la genètica i les possibilitats que oferia, especialment en el camp de la recerca. Vaig entrar en el laboratori d'antropogenética de la facultat i al final, el de Medicina, va quedar en el camí.

En AZTI estàs estudiant organismes de l'oceà profund. Com sorgeix l'oportunitat?

Jo tenia clar que volia estudiar a Euskadi i en buscar oportunitats per a desenvolupar la meva carrera científica em vaig trobar amb el departament de genètica d'AZTI. Em van agradar molt els projectes que tenien i vaig tenir una entrevista amb el meu actual director de tesi. Ell em va proposar participar en aquest projecte per al meu treball fi de màster i treballem junts a gust. En acabar, em va proposar quedar-me en el seu grup.

Els organismes de l'ecosistema mesopelágico són els que vostè analitza en particular. Quin és l'ecosistema mesopelágico?

La mar es fa més profund a mesura que ens allunyem de la costa, ja que estem sobre la plataforma continental. Les costes oceàniques són els límits de les plataformes i són escarpats submergits. Allí la profunditat varia d'uns centenars a milers de metres. Després d'aquests penya-segats arribem a l'oceà obert. La llum del Sol aconsegueix els dos-cents metres de profunditat i, on comença la foscor, existeix un ecosistema mesopelágico. Per això se'n diu zona fosca. És la primera part de l'oceà profund i és un dels ecosistemes més grans i desconeguts del planeta. No és clar quins organismes viuen allí, però el que sabem és que aquests organismes tenen un paper fonamental en el clima i en les cadenes tròfiques. Històricament s'ha considerat que vivien pocs i petits organismes, però els estudis actuals apunten al fet que en l'ecosistema mesopelágico existeix la major biomassa de peixos del món. L'objectiu de la meva tesi és augmentar el coneixement de la biomassa i la biodiversitat d'aquests animals mitjançant tècniques genètiques.

Per a conèixer organismes mesopelágicos utilitza mostres d'aigua. Com és el procés?

L'ADN ambiental és el material genètic heretat del medi ambient, és a dir, l'ADN que contenen restes d'organismes presents en l'aigua o en el sòl, escates de peix, cèl·lules, etc. Aquest ADN correspon als organismes que l'habiten i el recuperem amb uns litres d'aigua o uns grams de terra. Això ens permet obtenir informació sobre espècies sense necessitat de contacte amb organismes.

El mostreig és el primer pas del procés d'anàlisi de l'ADN ambiental. Per a arribar a l'ecosistema mesopelágico hem de recollir mostres d'aigua profunda en mar oberta. Per a això necessitem un vaixell oceanogràfic per a allunyar-nos de la costa i utilitzem un aparell anomenat roseta. La roseta té unes ampolles i funciona amb control remot. Quan arribem al punt on volem prendre les mostres, fins més de 1.000 metres de profunditat, baixem la roseta amb les ampolles obertes. Després pugem a poc a poc amb el cable i en les profunditats que ens interessen, parem la roseta i tanquem unes ampolles. Repetim el procés durant la pujada. Així, quan la roseta torna al vaixell tenim mostres de diverses profunditats i podem construir un perfil vertical. Després, l'aigua es filtra per les càpsules que suporten el material genètic i d'aquestes membranes extraiem l'ADN en el laboratori.

En aquest projecte treballem amb mostres de les mars europees, és a dir, del Mediterrani i de l'Atlàntic Nord. La majoria de les mostres que tenim són del Golf de Bizkaia ja que es realitzen mostrejos en les campanyes anuals d'AZTI. Disposem de mostres a partir de 2018 i en breu començarem amb estudis de tendències temporals.

Quina informació reps d'aquesta mostra d'aigua?

Una vegada filtrades les mostres d'aigua, venen els treballs de laboratori, és a dir, el segon pas del procés. En el laboratori s'extreu l'ADN, s'analitza la seva qualitat i se seleccionen seqüències d'espècies d'interès amb marcadors genètics. Aquests productes se seqüencien. Finalment, les dades de seqüenciació requereixen una anàlisi bioinformàtica, que és el tercer pas. Una vegada processats, les dades es comparen amb les bases de dades de referència per a identificar les espècies presents en les mostres.

L'ADN ambiental suposa un gran avanç en l'obtenció d'informació sobre espècies en l'oceà profund. Els mètodes tradicionals d'estudi de l'oceà es basen en la pesca. Això suposa un gran esforç i s'ha demostrat que no són del tot eficaços per a l'estudi d'espècies com els organismes mesopelágicos. L'anàlisi de l'ADN ambiental és una revolució a la vista de la facilitat del mostreig. Nosaltres treballem amb dues tècniques d'anàlisis d'ADN: assajos específics i metabarcoding. Els assajos específics serveixen per a analitzar i quantificar de forma molt precisa l'ADN d'una sola espècie. Aquests estudis són importants per a calcular la biomassa d'una espècie. La tècnica de metabarcoding és un estudi multiespècie en el qual podem determinar la biodiversitat dels ecosistemes i estudiar les espècies que viuen. Això és molt important per al monitoratge.

Identifiques l'ADN de les mostres d'aigua amb les espècies corresponents. Quins has aconseguit identificar? algun desconegut?

S'està treballant amb la tècnica d'assajos específics per a quantificar la biomassa d'anxova de fons (Maurolicus muelleri). És el peix mesopelágico més abundant en el golf de Bizkaia i exerceix un important paper en les xarxes tròfiques. Mitjançant la tècnica de metabarcoding, estem centrant-nos ara mateix en peixos i calamars de fons. En el golf de Bizkaia hem detectat més de cent espècies de peixos.

També analitza la dieta de les preses per a obtenir informació sobre les captures.

Treballem amb grans depredadors com a mamífers marins. Són organismes situats en la part superior de les cadenes tròfiques i s'alimenten d'organismes mesopelágicos. És important comprendre aquestes relacions en un context de sobreexplotació pesquera i canvi climàtic per a comprendre el funcionament actual dels ecosistemes i preveure possibles canvis en les mars futures. Jo treballo amb els excrements de les balenes. Determinar la dieta de les balenes és molt difícil perquè s'alimenten en profunditat, però la seva femta suren en la mar i analitzant l'ADN podem saber de quines espècies s'alimenten.

Deia en la seva Tesi que l'ADN ambiental proporciona informació exclusiva sobre el paper dels organismes mesopelágicos en l'oceà. Què diuen els resultats?

Nosaltres deixem tota la columna d'aigua i generem perfils verticals. Aquesta manera de mostreig permet la localització de diferents comunitats i grups d'organismes en capes d'aigua. Altres mètodes de mostreig, com les xarxes pesqueres, no poden mostrar-ho. A més, se sap que molts animals mesopelágicos, com els calamarsons, eviten les xarxes i altres no poden ser capturats per la seva fragilitat.

Els organismes mesopelágicos tenen un comportament molt particular que es coneix com a migració vertical. Durant el dia es troben en el fons de la mar, però a la nit pugen a la superfície per a alimentar-se. En acabar la nit tornen a amagar-se i baixen. Aquest moviment es realitza diàriament i té un gran impacte en el cicle del carboni, ja que aquests animals promouen el segrest del carboni marí. Analitzant l'ADN ambiental podem identificar les espècies que migren i les que no migren. Ara estem treballant a quantificar el nombre d'individus que participen.

Quina és la integritat de la biodiversitat de l'ecosistema mesopelágico? se sap?

La comunitat mesopelágica està composta per tota mena d'organismes, des de bacteris i virus desconeguts fins a grans animals com el Krill, el plàncton gelatinós (meduses i similars), els calamarsons i els peixos. No obstant això, encara no se sap amb exactitud el nombre d'espècies de cada grup i la distribució dels oceans del món. S'estima que més d'un terç de totes les espècies marines estan encara per descobrir. És lògic si tenim en compte que el 95% del volum de l'oceà està encara sense explorar.

Què suposa conèixer els seus organismes?

El coneixement de l'oceà profund ens permetrà comprendre el seu funcionament i utilitzar els recursos de manera sostenible i eficaç, a més de garantir la salut i la durada dels ecosistemes.

Diu que l'oceà continua sent un lloc sense investigar... pensa continuar en aquesta tasca?

Sí, m'agradaria seguir en biologia marina. Estic molt content treballant en aquest interessant i innovador tema. Per a un jove científic avui dia és molt difícil trobar coses noves i l'exploració de l'oceà em presta molta atenció. A més, el meu treball contribueix directament a la gestió sostenible dels ecosistemes i em motiva molt influir en una de les majors preocupacions del món actual: el canvi climàtic. Vull treballar per a millorar la nostra relació amb la mar.

Com va ser la seva experiència en la Tiotesis?

Va ser curiós participar en el concurs. Estava en un vaixell oceanogràfic, a l'Atlàntic. En una campanya de cerca de larves d'anguila estàvem recollint mostres d'aigua per a la meva tesi. El meu director em va enviar la informació del concurs i vaig decidir participar. Al principi no sabia què explicar-lo en tan pocs tuits. Quan fas una tesi sobre alguna cosa et sembla important tot el que saps i vols explicar-ho. Després vaig decidir fer diverses fotos i a partir d'aquí va sortir el missatge. Porto només dos anys amb la tesi, no tinc resultats ni conclusions importants, però espero que l'any que ve hi hagi dades interessants per a participar en la pròxima Chiotesis.

Quins són els reptes que tens entre mans?

El meu objectiu més clar és acabar la tesi. No obstant això, encara tinc molt a aprendre i aquesta sensació no acaba amb la tesi. Vull continuar desenvolupant com a científic. El que més m'agrada de la recerca és que mai deixes d'estudiar. Vull continuar treballant en ciència aplicada, en un entorn multidisciplinari i amb experts d'altres àmbits.


T'interessa pel canal: Biologia
Intsektuen apokalipsia antropozenoan

Galdera da ea edozein zibilizaziok gupidarik gabeko gerra egin dezakeen bizitzaren aurka, bere burua suntsitu gabe eta zibilizatua deitzeko eskubidea galdu gabe”. 1

Sei hamarkada igaro dira Rachel Carsonek bere Silent Spring (Udaberri isila) liburu bikaina idatzi... [+]


Jon Luzuriaga
"El nostre objectiu va ser aconseguir cèl·lules especialitzades del teixit que volíem reinventar-nos"
Jon Luzuriaga González (Oñati, 1989) es va llicenciar en Bioquímica (2012) i posteriorment va realitzar un màster en recerca biomèdica (2013), tots dos en la UPV/EHU. En 2018 es va doctorar en Biomedicina i després d'haver estat com a investigador postdoctoral, exerceix com... [+]

Alicia Gascón
"Hem aconseguit una millor comprensió de l'estructura i organització cel·lular"
Alicia Gascón Gubieda (Muxika, 1993) es va graduar en Bioquímica en 2015. Posteriorment es va traslladar al Regne Unit per a especialitzar-se en biologia cel·lular en els anys 2015-2021 i ara treballa en la UPV/EHU en el departament d'immunologia, microbiologia i... [+]

Izokina Euskal Herrian: arrain eta ondare

Historia luzeko soka du izokinak Euskal Herrian. Istorio ugari sortu ditu, hasi Historiaurretik eta egun arte. Haren arrantzak garrantzia sozio-ekonomiko handia izan du, eta hala sortu ziren hura erregulatzeko arauak. Atzetik etorri ziren gero, ordea, arau-hausteak, herritarren... [+]


2021-08-01 | Unai Brea
Ionan Marigomez. Ai, itsasorik ez bageneuka...
“Mila arazo ditu itsasoak, baina denen oinarria bera da: gu asko garela”

Ionan Marigomez Allende (Erandio, 1961) biologoa da lanbidez eta bokazioz. Bera izan zen EHUren Plentziako Itsas Estazioaren sustatzaile nagusia, eta bera da bertako zuzendaria 2013an sortu zenetik. Bulegoan hartu gaitu, atzealdean Gorlizko badia ageri dela, eta hantxe jardun... [+]


Ciència i ficció de la supervivència congelada
Sibèria, fa 24.000 anys. Un microorganisme de l'espècie Bdelloidea, un animal rotífer d'alta resistència, va quedar congelat en les aigües fredes del riu Alayeza. Recentment, els científics han descongelat l'animal i, a més de continuar viu, ha estat capaç de reproduir-se... [+]

2021-01-11 | ARGIA
Neix la coordinadora Haize Berriak contra la proliferació de parcs eòlics a la comarca de Pamplona
La plataforma Haize Berriak ha reunit diverses plataformes de valls que s'oposen als projectes eòlics que l'empresa Sacyr vol dur a terme en el nord de la Comarca. La plataforma Haize Berriak ha realitzat un manifest en el qual han anunciat que duran a terme accions conjuntes de... [+]

Demanem que no es facin més plantacions d'eucaliptus a la vall de l'Urumea
Amb aquest escrit volem expressar la nostra preocupació i neguit en els últims anys, i sobretot, davant les plantacions d'eucaliptus que s'estan duent a terme en els últims mesos a la vall de l'Urumea, amb l'autorització de les institucions públiques.

Guillermo Quindós, Catedràtic de Microbiologia (UPV)
"Els científics, especialment els metges, porten anys dient que això vindrà"
El catedràtic de Microbiologia Guillermo Quindós treballa habitualment en la Facultat de Medicina de Leioa. El 13 de març, un dia abans que el Govern espanyol establís el confinament, es va pronunciar un parell de veritats sobre el coronavirus en la Facultat de Ciències de... [+]

Irati Romero Garmendia Investigadora biomèdica
"Necessitem una recerca més feminista"
Irati Romero Garmendia ha relatat la seva trajectòria professional des de Bordeus. En concret, treballa en un laboratori de càncer de mama i encara que ha hagut de fer un gran esforç per a arribar a ell, considera que ha arribat d'una manera bastant natural.

Liztor habiak, labar artea datatzeko

1891n nekazari batek Gwion estiloko hainbat labar pintura aurkitu zituen Kimberlyn (Australia).


2017-12-06 | Iñaki Sanz-Azkue
Araotz
Un únic punt de trobada per a tres llangardaixos
Un, dos i tres. Tres ulls de llangardaix vigilant, mirem de reüll. Estan prenent el sol en el vell mur de pedra calcària. Els tres tenen la mateixa mirada, mentre que els ulls són diferents. De fet, en les muntanyes d'Araotz hi ha tres ulls de llangardaix, de tres espècies... [+]

2017-07-10 | Hegoi Belategi
Rosa Binimelis. Ecologia, economia, ètica
"El teosinte ha causat grans danys a Aragó i Catalunya; en Navarresa prima la ignorància"
Una mala herba invasora ha aparegut en els matolls de Navarra, Aragó i Catalunya. El teosintea, en el llenguatge teosintle nahuatl, és una planta de la família de Zea, per tant parent del blat de moro. Rosa Binimelis (Castelló, 1979) és doctora en Ciències Ambientals i en... [+]

2017-06-27 | Unai Brea
Kepa Ruiz-Mirazo. Tractant d'aclarir les claus del naixement de la vida
"La vida que tenim avui en la Terra és molt complexa i no tenim clar per què"
L'investigador de la UPV/EHU Kepa Ruiz-Mirazo (Guernica, 1970) té una doble línia de treball. D'una banda, tracta de reproduir en els laboratoris de la Unitat de Biofísica de Leioa els passos previs a la creació de vida, i per un altre, reflexiona sobre el que és la vida... [+]

Europako txorien erdia baino gehiago desagertu da azken 30 urteetan

Europako hegaztien kopurua nabarmen jaitsi da azken 30 urteetan, Alemaniako Gobernuak jakinarazi eta Der Spiegelek jaso duenez. Europar Batasuneko landa eremuetan espezie ugaltzaileen %57 desagertu da.  


Eguneraketa berriak daude