Qüestionen les normes establertes per la Unió Europea i l'Estat francès per a la protecció de la salut i el medi ambient. Els mitjans de comunicació informen de la pròrroga de l'autorització d'ús de pesticides i de la necessitat de no limitar el consum d'aigua.

L'article que recull la col·lecció d'opinions de les protestes de la zona de París ha estat titulat pel periodista: “L'ecologia mata a l'agricultura”. Així ho diu un dels fabricants de fruites.

Perquè si l'agricultura –per tant, la certesa del menjar– està al final, no serà pel canvi climàtic i la contaminació que ens ha portat aquest model de desenvolupament, ni per les dificultats afegides que això imposa al treball amb terra i animals –sequeres, pèrdua de biodiversitat, inundacions, incendis, pèrdua de collites per plagues–.

Si el caseriu està en ruïnes, no és perquè les indústries càrnies i làcties tinguin un consum desproporcionat d'aigua i terra, o perquè aquest sistema industrial és propi de la contaminació de l'aigua i del sòl. Tampoc.

L'agricultura i la ramaderia no estan en números vermells perquè depenen dels combustibles fòssils, ja sigui pel consum directe del gasoil, per l'ús de fertilitzants i pesticides.

Si el món rural es troba en una profunda crisi, això no té res a veure amb les formes de treball establertes pel sistema de mercat. Tampoc amb l'explotació del sòl, dels animals i de les persones. Tampoc amb els mecanismes que alguns tenen organitzats per a fer negoci i especular amb el menjar. Tampoc amb rendibilitzar per sobre del planeta i la salut de les persones.

L'agricultura i la ramaderia no estan a la vora de les llavors, la terra, l'aigua, la producció i la distribució d'aliments. Tampoc perquè les polítiques públiques promouen aquest model globalitzat i oligarca. Menys encara, perquè en la distribució de subvencions des de les institucions públiques es donen suport a models industrials i intensius, o s'impulsa el latifundismo. Per això tampoc.

Els baserritarras no estem a punt de morir perquè ens ofeguen de l'administració amb burocràcia, obligacions i dificultats extraordinàries. Tampoc perquè les polítiques públiques fomenten explotacions de gran grandària. L'especulació amb la Terra fa temps que no afecta la impossibilitat d'instal·lar joves en el caseriu, ni al nivell d'endeutament.

La desaparició dels caserius no té res a veure amb l'ocupació industrial o turística de les terres agrícoles. L'ocupació de terrenys agrícoles per altres infraestructures com a carreteres, centrals eòliques i/o fotovoltaiques, mines, TAV, etc. no perjudica. Amb tota mena d'avantatges per als centres comercials i hipermercats, sense problemes.

Bé, al final el món rural desapareixerà per culpa dels ecologistes. I per aquests petits baserritarras que no tenen ambició. Sense oblidar l'aportació dels mercats locals i petits comerços a la destrucció. I ciutadans i pagesos que defensen el model agroecològic.

És clar que el caseriu ha estat assassinat per l'ecologia.