Allargar la vida dels productes a base de conserves amb excedents de productors
- Zuriñe Vigalondo Otsoa i la seva filla Maitane Beltrán de Guevara estan darrere del projecte d'Ekotarriko d'Àlaba. El fill de Vigalondo realitza una horta ecològica en Zuhatzu-Kuartango, mentre que el seu marit cria bous en el model ecològic. “L'objectiu era aprofitar els excedents de les seves produccions quan iniciem el projecte en 2015”, explica l'alabès. Aquests "excedents" s'haurien preparat en la cuina i s'haurien fet conserves en els envasos de vidre, la qual cosa els donaria una nova oportunitat per a comercialitzar els seus productes. Des de llavors, també s'han embarcat els excedents dels baserritarras de la zona. Diuen que és com un "punt net" perquè no es malgastin els aliments i que en cada comarca hauria d'haver-hi un d'ells.
L'antic balneari de Zuhatzu-Kuartango convertit en conservera
Vigalondo i filla es van veure mancant un lloc per a transformar els productes produïts pel seu fill i el seu marit, i es van posar en contacte amb l'Ajuntament per a analitzar si es podia fer alguna cosa al poble. En aquest moment es van trobar amb un antic balneari sense ús i van arribar a un acord amb l'Ajuntament: els membres d'Ekotarro realitzarien una inversió de maquinària per a l'elaboració de conserves i, a canvi, l'Ajuntament els permetria l'ús de l'edifici durant un temps.
En 2015 les mares i les filles van començar a envasar aliments amb productes casolans: cigrons amb xoriço, mandonguilles de carn, carn guisada, pesto de verdures, tomàquet, verdures i potets de fruites per a nens… En aquest moment s'embarcaven quinze plats diferents. En 2016 es van traslladar d'una fira a una altra per a donar a conèixer els seus productes ecològics envasats i aconseguir clients.
Projecte Lur Llaurava
En 2017, el projecte alabès va rebre una subvenció del Govern Basc i dels Fons Europeus, i si fins llavors només es va utilitzar per a transformar els productes produïts per les llars, també es va començar a prestar aquest servei a productors de la zona. “Els productors sovint no disposen de mitjans o coneixements per a fer les conserves amb els permisos necessaris i fer l'etiquetatge complet. Gràcies a aquesta ajuda, teníem temps per a oferir aquest servei a més de trenta productors alabesos”. Tenien contractat al cuiner i amb els seus excedents feien conserves.
Vigalondo diu que el projecte Lur Llaurava és una espècie de "punt net" de verdures: “El sector primari genera aliments peribles, però en convertir-los en conserves duren molt temps. Per això dic que en cada comarca hauria d'haver-hi un centre de transformació d'aquest tipus”. En 2019 va finalitzar la subvenció per a la posada en marxa del projecte Lur Llaurava, per la qual cosa no s'han incorporat nous productors a la zona d'Ekotarri. Això sí, al llarg d'aquests anys es continua treballant amb els que han participat en el projecte.
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
