Si l'ecologia és el "tractat de la casa" o la "lògica de l'espai en el qual viu" i ampliem la casa al trio "terra-territori-etxea", l'ecofeminisme ens parla de les relacions (poder) que es produeixen en aquesta extensa casa i del lloc on la vida i la vida tenen en aquestes relacions, així ens ha donat Isabel Dominga Hernández una definició correcta, senzilla, comprensible i lurtarra de l'ecofeminisme.
I com es materialitza i es duu a terme al nostre país, a Euskal Herria? Marta Luxán ens ha portat a la lluita contra Itoiz i ens ha explicat les accions no mixtes contra aquest gran projecte. Ja hem començat a dibuixar les trajectòries dels ecofeminismes a Euskal Herria i les possibles genealogies.
A partir d'aquestes dues primeres intervencions, els camins i els temes es multipliquen, encara que alguns elements són repetitius. Una de les principals és la centralitat del medi rural per a un futur ecofeminista, que lluny de ser un espai d'explotació rural es converteix en el centre de la vida. Fronteres, relacions entre el nord i el sud d'Euskal Herria (no), què és el que el feminisme pot ensenyar a l'ecologisme, i l'ecologisme al feminisme, i les fronteres i relacions de poder entre Hegoalde Global i Iparralde Global. I el llenguatge? "El basc necessita una llengua nacional", afirma Isabel. L'energia, la qual cosa ens parla de tot l'anterior: "Si m'hagués preocupat tant com ens preocupa l'esgotament dels recursos fòssils les explotacions humanes i territorials que estan darrere del mercat energètic", ens interpel·la Estitxu Villamor. I la ciutat? Mirin Vives ens convida a realitzar un exercici de representació de la ciutat que volem en el futur, a imaginar quins fets es produirien avui en aquesta ciutat, com ens movem, amb qui parlem quan baixem al carrer, sota la casa...
Som conscients que ja teníem els components identificats. En qualsevol cas, l'ecofeminisme no està sòlidament estructurat al nostre país. Se sent poc de nosaltres, i menys legítim per a parlar d'això. Però tots tenim inquietud i passió per això, i totes les nostres paraules tenen molt a fer, de bobinar, de reflexió, de compromís, de transformació. Hem començat a compondre col·lectivament un puzle de diferents possibilitats. I ja hem començat a compostar els ingredients en la calor de la confiança i la passió.
En el temps que dediquem a les valoracions i als desitjos, en l'aire destaca la paraula "espai". Espai físic. O un temps. O un espai col·lectiu. Un grup. Una trobada. Des de l'aire a la terra, a la fi de juliol tenim l'oportunitat de tornar a reunir-nos en l'Acampada de les Petites Revolucions i seguir conpos(t). Tornar a donar la volta als components, ventilar-los, barrejar-los i continuar transformant-los.
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.