Els activistes han partit a les 9.00 del matí des d'Usansolo, primer en cotxes pujant per carreteres estretes i després a peu per senderes de muntanya. En el camí, diversos activistes s'han anat separant del grup per a avisar de l'aparició de la Policia. El grup principal ha arribat sobre les 10.00 hores a una zona barrada i plena d'eucaliptus, en el cim d'una muntanya de muntanya. Després de superar la tanca, els eucaliptus han començat a tallar la muntanya en una ampla fila, amb destrals, aixades o matxets a la mà. Els eucaliptus eren joves, els més petits de mig metre, els més alts de cinc o sis metres.

L'esmorzar ha tingut una pell suosa i un somriure en la cara. Han recuperat el treball amb forces renovades i s'han llançat a tallar les tanques que tanquen la zona a quatre dels emprenedors. En tres hores s'ha “netejat” una superfície de desenes d'hectàrees, amb centenars d'eucaliptus tallats i l'inici trencat per molts punts. També hi ha hagut temps per a l'anècdota. Un muntanyenc que es trobava passejant per la zona ha vist a diversos activistes amb la cara tapada i, encara que al principi se'ls ha amonestat, en pocs minuts han començat a conversar i els han animat a seguir endavant.

Plantació de roures

A les deu del matí i en el context de la ITA no hi ha Eucaliptus que hagi sortit d'Arantzazu, el Roure sí! Els participants de la marxa de muntanya han estat sorpresos pels activistes, que han estat informats que passarien pel lloc. Al voltant de l'una, un centenar de marchistas s'han adonat de l'acció i en escoltar els aplaudiments, les xiulades, els crits de “Defensem els nostres boscos!”, “No ni eucaliptus ni res!”. Ells també han entrat en la zona i han plantat desenes de brots de roure entre els troncs d'eucaliptus tallats. Un dels activistes es dirigeix llavors als marchistas: “Hem tallat els arbres i les barreres d'aquesta propietat privada plena d'eucaliptus per a defensar els nostres boscos i la nostra naturalesa amb l'objectiu de causar el major mal econòmic possible. Visca l'acció directa!”. Els activistes emmascarats s'han perdut en el bosc i els marchistas han seguit el seu camí.

Màscara desobedient

Els activistes cobreixen el seu rostre amb una màscara vermella i verda. La màscara es va utilitzar per primera vegada al març de 2017, quan desenes de ciutadans, en resposta a una convocatòria anònima, van ocupar la torre Iberdrola de Bilbao i van celebrar allí el que van batejar com a 'concert clandestí'. Els promotors de la iniciativa van convidar a tota la ciutadania a fer-se amb la màscara i a organitzar “accions desobedients no violentes”. Els concerts clandestins van tenir tornada als dos mesos. Primer, en el ple de l'Ajuntament de Durango, per a exigir la dimissió del regidor Fran Garate, detingut per una agressió sexual. Després en la residència d'ancians Olímpia de Bilbao, en solidaritat amb els treballadors de les residències. Després de quatre anys, les màscares desobedients han reaparegut en un format d'acció diferent. Tindran nous usos?

Vídeo de l'acció i explicació de les persones emprenedores

“Hem decidit lluitar contra aquesta plantació d'eucaliptus. Es tracta d'una plantació de 25 hectàrees situada sota el barri d'Ereño, en Bedia. No és més que una mostra de les joves plantacions d'eucaliptus que estan augmentant en el nostre paisatge en els últims mesos. Mostra de la indústria forestal que promou el canvi climàtic i la crisi ecològica en general. Mostra d'un model que promou la concentració de la propietat forestal i garanteix les taxes de benefici d'empreses cada vegada més gegants. Hipotecant els mitjans perquè aquest poble pugui ser amo de si mateix, no és més que un demostrador que qüestiona les condicions de vida de la societat”. Les persones emprenedores que van realitzar el tall d'eucaliptus han difós un vídeo i un comunicat en el qual expliquen les raons del tall –el comunicat el llegeix en vídeo una veu en off–.

Una crisi mundial que té reflex a Euskal Herria

L'acció s'emmarca en la “crisi ecològica mundial”, en la crisi global del sistema “capitalista, patriarcal i colonial”: “Ningú pot ja guardar més pols sota la catifa. El capital està posant en qüestió el procés de vida que l'envolta i el sosté”.

Al País Basc, els emprenedors consideren que aquesta crisi i aquest model tenen el seu propi reflex: “De la mà de la nostra benvolguda oligarquia, liderada pel PNB, sabem àmpliament el que és explotar els recursos d'aquest territori de la forma més depredadora”. Han denunciat que la silvicultura és un exemple “perfecte” d'explotació de les persones i de la naturalesa: “Els espais forestals comunals que en el seu moment van ser el cor i el suport de la societat rural, s'han convertit en propietat privada i han convertit en el model de l'activitat més productivista i mercantilista més salvatge (...) en els gegantescos boscos tallats a través de matarrás; condicions laborals tràgiques, en la majoria de treballadors migrants, que provoquen pèrdues de mort i accidents, i accidents incalculadoras, que alimenten els interessos en contra la indústria paperera”.

Eucaliptus nou símbol

El pi ha estat durant anys el símbol principal d'aquesta explotació forestal al País Basc, i els activistes han denunciat que l'eucaliptus ve a substituir-lo: Quan l'edat d'or de les plantacions de pins s'ha esgotat, tracten d'estendre la d'eucaliptus. La necessitat de creixement il·limitat que necessita el capital ens porta a un forat més negre.

Invitació a la ciutadania

“No ens deixen una altra opció. Acció directa”, apunten els emprenedors en el comunicat: “El món es va al diable i no és temps de quedar-se mirant. Només el poble pot salvar al poble”. Han finalitzat la nota cridant la ciutadania a realitzar accions semblants: “Fem una crida a Euskal Herria perquè iniciï de manera autònoma aquest tipus d'activitats al llarg de les nostres valls i muntanyes”.