"Malgrat la seva curta vida, va deixar una petjada molt profunda en els estudis bascos. Mujika va participar en la creació de la revista ARGIA en Donostia-Sant Sebastià en 1921. Deu anys abans va ser impulsor de la revista Euskalerriaren Alde. L'objectiu d'aquesta publicació era promoure els estudis bascos entre els joves i cuidar, treballar i difondre la llengua. I, amb la creació d'Eusko Ikaskuntza en 1918, va ser nomenat sotssecretari. Aquesta responsabilitat li va portar a participar en la constitució d'Euskaltzaindia, en 1919".
Dorronsoro ha destacat que fa un segle, els bascos d'Iparralde, Navarra, Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa volien "estructurar la convivència", "promoure els senyals d'identitat, despertar al poble". De fet, "dormia profundament des de l'última guerra carlista i des de l'abolició dels furs. Per a això va néixer Eusko Ikaskuntza. Cent anys després, continuem fent realitat la voluntat de Gregorio de Mujika i de tots aquells que estimaven el País, que fa un segle van apostar pel basc i la cultura: que el basc i la cultura siguin un punt de trobada i de solidaritat per a tots els que ens sentim partícips de la gran comunitat basca".
Euskaltzaindia: "Vam néixer de la societat basca i retornem el treball realitzat a la societat"
"Aquest premi no és només per a Euskaltzaindia, o no per a Euskaltzaindia, sinó per a tots els euskaldunes, ja que entre tots i totes fem basc i, per tant, fem Akademia", ha dit Mirian Urkia.
"Nosaltres no inventem res, sinó que recollim el que la societat està utilitzant, ho organitzem i ho tornem a la societat. Vam néixer de la societat basca i retornem el treball realitzat a la societat, ja que el nostre objectiu és el servei. Enguany hem complert 100 anys, 50 anys de basc batua, però estem mirant cap endavant, disposats a afrontar nous reptes, per a donar una resposta adequada a les necessitats de la societat".
"No vull deixar d'esmentar que Euskaltzaindia no som només acadèmics sinó acadèmics", ha continuat Urkia. "Som una gran família: acadèmics enters, honoraris, passants, treballadors, membres de comissions, institucions que col·laboren –treballeu–… som molts i volem seguir així. El setmanari que ARGIA ens envia setmanalment, jupa el nostre corpus de manera immediata, per a treballar-lo posteriorment entre els materials del diccionari, per exemple. Què faríem sense vosaltres, sense la col·laboració de tots! ".
Ió Celestino deia en ARGIA que el folklore era aquesta cosa que s'ha cristal·litzat. I deia que la tradició és la flor que dona un moment determinat.
Els premis ARGIA s'han convertit avui en una “tradició”. Per a començar, i sense pensar massa, perquè s'han repartit... [+]