La revista Fontes Linguae Vasconum ha publicat ponències escrites per diversos investigadors de la Facultat de Lletres de la UPV/EHU sobre la Mà d'Irulegi. En resum, la majoria dels professors diuen que la Mà d'Irulegi no està escrita en basca, ni en una altra llengua que tingui relació amb ella.

Els arguments del professorat de la UPV/EHU són absolutament discutibles. Per exemple, quan diu Lakarra “és impossible dir que aquesta paraula fa referència a la paraula felicitat… perquè totes aquestes formes són més "moroses" que la peça d'Irulegi”. Cal dir que el que s'ensenya en la Facultat de Lletres són les “teories” de Mitxelena i Lakarra, perquè hem tingut molt pocs escrits antics. Per tant, a mesura que vagin apareixent més rètols, hauran de modelar o corregir aquestes teories i no dir que per aquestes teories no pot haver-hi un text en basc semblant.

Els professors Manterola i Mounol han estudiat la paraula “sorioneku” d'Irulegi “en el mirall de l'evolució fonètica de les paraules lekuine, dreta i avi”, i han arribat a la conclusió que “la primera paraula de la Mà d'Irulegi no ha seguit el camí seguit per aquests altres models”. Tots som conscients que hi ha irregularitats en totes les llengües i per això ens sembla contrari a la lògica no considerar la paraula “felicitat” com a basca.

D'altra banda, Mikel Martínez-Areta diu que “...no es pot construir un pont entre la llengua que apareix a la Mà d'Irulegi i el basc que apareix segles després”. Però molts investigadors han realitzat propostes interpretatives de la Mà d'Irulegi des del basc, basant-se en el Diccionari General. El que passa és que cal conèixer a fons el dialecte per a saber que “kebe” significa “aquí”, etc.

Finalment, Velaza i Gorrochategui ens diuen que hi ha unes línies al costat de les lletres fetes amb forats en l'escriptura i que tal vegada no posa “afortunat”. Creiem que l'última versió –la que es va escriure– ha de ser la que ha de servir: “sorioneku”. I si el rètol s'hagués trobat al Marroc, potser podria qüestionar-se la lectura, però qüestionar-la a Euskal Herria no té bona intenció.

El coneixement d'algunes recerques és imprescindible per a poder abordar aquest tema des d'una perspectiva més àmplia. Per exemple, en la conferència “Paraules Euskalibéricas en els deixants de tota la península” vam veure I, II, Que en els segles III apareixen moltes paraules en basca o ibèric en tota la península fins a Portugal. Aquests apareixen en la “zona celtiberiana” impulsada per l'ensenyament oficial, per la qual cosa el que cal qüestionar és el que hi ha darrere d'aquesta “celtiberia”: ATTA (Guadalajara, Portugal...), ATTAEGINA (Extremadura), AMMA (Portugal, Lleó, Salamanca, Zamora...), AMENA (Extremadura, Portugal...), LETONDO (Portugal, Sòria...), EGUSCO i EGUZCINI (Zamora), IBARRA (Extremadura), SESENCO (Soria)…

Aquestes no són teories, sinó evidències científiques. A la vista d'aquests, com s'atreveixen a dir aquí que el basc és una llengua nova, o que es parlava de celta… si en tota la zona en la qual es deia cèltica (l'oest peninsular) està plagat de paraules basques o ibèriques?

Però hi ha més evidència científica que el basc i l'ibèric van compartir algunes coses, no sols grafia, com en Irulegi, per exemple números. I, per tant, que la presència d'Irulegi en basca és absolutament normal. Els professors Orduña i Ferrer van confirmar que els números d'ibèric i basc venen del mateix lloc. Davant això, Lácar i De la Refrigeració ens van dir que no, que no hi ha connexió. Tu què creus? BAN, BIN, IRUR, QUATRE, BORSTE-BORS, SEI, SISBI, SORSE, ABAR-BAR, ORKEI (VINT).

Però les evidències no han acabat, i aquí està Pamplona-Veleia, l'excavació que durant aquests mesos ha sofert per quarta vegada la destrucció d'algunes zones amb excavadores. Les paraules que van aparèixer aquí, setze anys després, segueixen sense datar-se en els laboratoris europeus. Textos amb sutge, textos escrits abans de la cocció de maons, paraules amb lletres recobertes de carbonat, es poden datar però no volen ni permeten fer-ho, ja que les teories d'alguns filòlegs bascos i l'euskaldunización tardana podrien trencar-se avanci.

Cal dir que en aquest moment hi ha una gran lluita ideològica. L'Estat espanyol, a través de l'Acadèmia de La Història i els seus col·laboradors, està tractant de restar valor a la nostra llengua (que ha pres la major part d'altres llengües...) o d'estendre l'euskaldunización tardana (en els llibres de les escoles, en el documental d'ETB...). El seu objectiu és menysprear o explicar el basc com a llengua opressiva, ja que suposadament va representar al celta. Els bascos hauríem de ser conscients de l'abast que pot tenir aquest atac ocult i qui l'estan impulsant.

Finalment, volem recordar que en la reunió d'octubre d'Euskeraren Jatorri es van presentar les disset propostes d'interpretació que hem rebut sobre la Mà d'Irulegi. Molts autors ho interpreten des del basc, uns altres des de l'ibèric i també des de tots dos, i un des del “celtiberismo”.

No, la Facultat de Lletres de la UPV no ens robarà “Zorioneku” com ens ha volgut robar Iruña-Veleia!

Joseba Mintegi, Euskeraren Jatorri Elkartea