Del caràcter i la missió de la nova EHE
Per als qui durant anys hem militat en l'associació Euskal Herrian Euskaraz (EHE) l'evolució de l'EHE en els últims anys ha estat trist: falta de capacitat per a la lluita ideològica, desmobilització general, processos de reflexió llargs i absurds, capacitat esmussada per a influir en la societat, desaparició constant dels grups, marginació dels actes de denúncia, campanyes per a treballar la motivació, etc. Per a alguns, un reflex dels canvis de la societat. Final d'una fase de lluita. Nous temps. Adaptació. La veritat és que a gairebé tots els moviments populars de l'òrbita de l'esquerra abertzale oficial els ha succeït el mateix. Després de la desaparició d'ETA, la confrontació ha sortit del carrer, i s'han limitat a treballar en iniciatives políticament correctes.
Els mateixos que han dirigit la nefasta trajectòria dels últims anys ens han anunciat el naixement d'una nova EHE. Les bases de la nova EHE es recullen en el document Ikusmira (presentat en Usurbil el 20 de febrer). Pel que sembla, la nova EHE tindrà el mateix objectiu, aconseguir una Euskal Herria euskaldun. Certament, és un consol perquè en els últims temps estem veient canvis ideològics que abans eren impensables. Per tant, sembla que podem estar davant la reactivació d'EHE. No obstant això, si analitzem amb deteniment el document Ikusmira, observem que hi ha canvis significatius respecte a la línia històrica de l'EHE.
"El nou EHE ho ha considerat un objectiu prioritari. La independència és necessària per a aconseguir una Euskal Herria euskaldun. La majoria estem d'acord en això, però com s'ha de plantejar?"
EHE va néixer a Durango el 4 de novembre de 1979. Si busquem el document de creació en Internet, no es pot trobar el document original. Només hi ha alguns fragments de text solts en la xarxa. És realment sorprenent que aquest important document d'aquesta institució històrica no estigui disponible ni en la web d'EHE ni en l'entrada de Wikipedia. Negligència o intenció d'oblidar? De fet, el document de creació és correcte i rigorós. En llegir l'escrit, encara transmet frescor. L'anàlisi de la situació de llavors, en la seva cruesa, sense correcció política. Va criticar durament als partits abertzales: “No tenen veritables intencions, programes i praxis per a la recuperació del basc”. A més, en relació amb el paper de l'EHE destaca que: “Aquesta reivindicació i denúncia es plasmarà en accions pràctiques”. En aquesta breu frase apareixen tres característiques que han definit el caràcter d'EHE al llarg dels anys: reivindicació, denúncia i acció. Per tant, treballar la motivació a favor del basc mai ha estat una tasca d'EHE. De fet, aquesta labor s'ha deixat en mans de les associacions de basca.
Curiosament, en el document Ikusmira no s'ha realitzat una anàlisi seriosa de la situació actual. Les tres característiques històriques esmentades es troben totalment desaparegudes en l'escrit. Ni reivindicacions, ni denúncies, ni fets. Per al nou EHE els principals culpables de la situació diglósica del basc són “l'estat espanyol i el francès”, perquè són “colonitzadors”. No hi ha dubte que els dos Estats tenen responsabilitats. Això és així, i s'ha escrit sobre això àmpliament. Tanmateix, les responsabilitats sobre la situació diglósica del basc són molt diverses. Jo crec que en aquest moment és més preocupant el càncer que tenim dins de casa, i, no obstant això, en el document Ikusmira no s'ha fet cap referència a les responsabilitats dels partits abertzales. El document és políticament correcte amb els agents d'aquí, deixant de costat el discurs històric rigorós i directe d'EHE. Això és molt significatiu. Els enemics forans venen bé per a cobrir les misèries internes. Al llarg de dècades, els agents abertzales han controlat en diversos punts d'Euskal Herria els centres de poder més importants. Han tingut l'oportunitat d'impulsar polítiques lingüístiques atrevides, però no ho han fet. En àmbits estratègics com Osakidetza i l'Ertzaintza, el basc continua sent aliè. En la situació diglósica dels mitjans de comunicació castellanoparlants “bascos” (EITB, Gara, Deia,…) és evident la responsabilitat dels partits abertzales. I què es pot dir dels models educatius que no euskaldunizan? I els plans de basc de les empreses de dècades llargues que no suposen un canvi real? Desgraciadament, des de 1979 l'actitud dels partits abertzales no ha canviat massa. Ens han ensenyat deixadesa, hipocresia i incoherència a l'hora de fer passos valents a favor del basc, i avui dia estem recollint els seus fruits (les dades de l'ús el testifiquen). La labor d'EHE sempre ha estat denunciar-ho i en cap cas mirar cap a un altre costat.
Però, sens dubte, la clau del document Ikusmira és la reivindicació a favor de la independència d'Euskal Herria. El nou EHE s'ha fixat com a objectiu principal. La independència és necessària per a aconseguir una Euskal Herria euskaldun. La majoria estem d'acord en això, però com s'ha de plantejar? EHE no té força per a dur-ho a terme i l'única cosa que pot fer és submergir-se en les estratègies d'altres agents. I qui seran els companys de viatge de la nova EHE? Partits abertzales castellanoparlants? En el document Ikusmira s'explica clarament per a què necessitem la independència, “per a poder impulsar una política lingüística sobirana”. Empènyer? O potser? En aquest apartat, el nou EHE indica que el basc serà un element secundari en la defensa de la independència, per la necessitat de millorar la seva eficàcia. Em ve al capdavant Irlanda. Puc estar equivocat, però sembla que a partir d'ara la nova EHE es dedicarà a donar cobertura vascófona a les campanyes que facin possible la independència d'aquests polítics abertzales. Per això, en el document Ikusmira no hi ha cap crítica als agents abertzales.
Finalment, crec que la referència que es fa a la desobediència és poc creïble. De fet, la desobediència és una eina perfecta que l'EHE ha vingut utilitzant al llarg dels anys per a dur a terme els seus objectius. Desgraciadament, en els últims anys els alliberats que gestionen EHE han rebutjat totalment la desobediència a través de la iniciativa d'EHE. No hi ha més que repassar l'hemeroteca. De fet, en l'actualitat existeix una absoluta submissió en la majoria de les àrees. Els agents abertzales reivindiquen la independència un dia i l'endemà s'agenollaran a Madrid. I ningú es ruboritza. Al costat d'ells desobeirà el nou EHE?
En definitiva, sembla que el caràcter i l'acció decidida a favor del basc de l'EHE històrica s'ha acabat, en detriment del basc. En aquest cas, el nou EHE tindrà un recorregut curt.
* Ex militant d'EHE
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
“Han passat 18 anys des que van aparèixer uns 400 grafits en l'excavació, 16 anys des que fos expulsat del camp d'excavacions de Lurmen sense proves científiques i 4 anys des que es va celebrar el judici sense aclarir el tema, podem dir que continuem investigant i els que van... [+]
En aquest món frenètic i vertiginós en el qual vivim, els canvis socials que se succeeixen a poc a poc ens semblen a vegades imperceptibles, irrellevants o insignificants. Tanmateix, no és així, i hem de ser conscients d'això per a actuar amb prudència. Exemple d'això és... [+]
Els diumenges de setembre és costum pujar a Ernio, ballar en Zelatun i menjar xoriço morro, o una cosa així. El pitjor temps no fa falta gent. Enguany, quan els meus amics marxaven més primerenc i jo em retardava, pujava només, trobant-me amb les quadrilles que baixaven. La... [+]
En el llibre fronterer de The House on Mango Street, escrit per Sandra Cisneros, el gos d'un personatge té dos noms: un en espanyol i un altre en anglès. És possible que a primera vista pugui resultar estrany, fins i tot per a un llibre, però si un pensa més... [+]
Era impossible endevinar qui era o qui era el lema que llegia, però qui era!
Ángel González Olvera va ser conegut a Mèxic fa 11 anys quan els bertsolaris ens van convidar a unes jornades amb els seus improvisadors. Vivia en un alt del pujol, alimentant-se d'ocells, coloms,... [+]
Els utopianos del llibre Utopia de Thomas More estimaven llegir-lo. La bona educació de les lletres els havia portat a començar en la infància i a prosseguir la seva vida adulta sense que ningú els ordenés res, llegint i aprenent i llegint més. Imagineu el temps dedicat a... [+]
Com en l'Edat mitjana dominava Déu, en l'època moderna vivim sotmesos al mercat i a les seves rígides lleis. Els grans sous d'alt nivell estan determinats pel mercat, ja que els premis dels CEO d'Iberdrola o BBVA els marquen els mercats del seu sector, encara que s'emporten 300... [+]
En la podksemana La llanterna de diógenes he trobat moltes idees per a continuar pensant en l'entrevista a Miguel Benasayag-eg. Entre elles, les reflexions que fa l'ésser humà sobre les nostres relacions amb la tecnologia.En el
diàleg es compara la influència de les... [+]
La tercera vegada que rebia les mateixes dades que l'estudiant, no recordava més que aquestes frases tan usades, en les quals el no-res havia aixafat la meva intel·ligència: “No som res”, “la vida no té sentit”, “Déu, si és tan innocent com diuen, per què ens fa... [+]
La responsabilitat és de l'Estat sionista d'Israel, que, amb l'ajuda d'una gran part de la població, soldades, colons, etc., està fent neteja ètnica i genocidi contra els països i pobles de voltant.
Els Estats occidentals també els donen suport, els donen armes i els presten... [+]
Això em va dir l'ex alumne, que va trigar molt a presentar una denúncia que estava en el jutjat mesos i que, per recomanació del psicòleg, havia retirat la denúncia de violació. I jo romania callat, sense poder endevinar què dir-li al jove que encara presentava símptomes... [+]
No és un senyal d'orgull mirar a les persones que estan davant meu com si no fossin persones? Sí, clar que sí. Però com podem esperar que els altres s'entenguin? Comprendre, observar, mirar. Voler entendre als altres no requereix aquesta actitud orgullosa? Sabent el que és... [+]
Diuen que ha passat un any. Mai he comprès l'arrogant costum que tenim els occidentals: encara que el conflicte duri gairebé un segle, adaptem les dates al nostre gust, regalant la importància que vulguem. Ha estat diferent l'última època per als palestins que estan presos en... [+]