Barris rics i barris pobres. Quan parlem de votants d'extrema dreta, ens referim als llocs amb rendes més altes i als llocs amb índexs de pobresa més alts. És cert que les idees ultradretanes de partits com Vox, Es Va acabar la Festa (SALF) o Aliança Catalana han tingut més segidismo en aquests dos tipus de llocs. Així, per exemple, la constitució de Santiago Abascal ha causat revoltes en llocs tan diversos com la zona del Turó Park, el barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona o les ciutats metropolitanes de Sant Adrià de Besòs o Badia del Vallès. En la primera zona els pisos superen els 200 metres quadrats de mitjana i la renda bruta per càpita se situa entre els 34.000 i els 39.000 euros, mentre que en la segona zona la renda bruta per habitant és de les més baixes de Catalunya i no supera els 15.000 euros, sent els pisos d'una mitjana de 50 metres quadrats.

No obstant això, hi ha altres enclavaments que no posen el focus i que són l'altaveu de l'extrema dreta: els municipis turístics. El directe ha analitzat el vot de la ultradreta en les últimes eleccions catalanes i ha pogut constatar que en les zones de major pressió turística, els partits d'ultradreta de Vox i Aliança Catalana han obtingut bons resultats.

Salou (Tarragonès), per exemple, és la cinquena població turística de l'Estat segons la patronal del turisme* Exceltur. De fet, compta amb 72.077 places d'allotjament, una xifra que a Catalunya és l'única que supera la de Barcelona, amb 126.633. Així mateix, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) calcula que hi ha més de 37.000 turistes per quilòmetre quadrat en el que va d'any. En la localitat, Vox va obtenir un dels seus millors resultats a Catalunya i va aconseguir gairebé el 17% dels vots; sumat als registrats per Aliança Catalana, un de cada cinc vots és per als partits d'extrema dreta.

Alguna cosa semblança ocorre en un altre país turístic principal: Roses (Alt Empordà). Es tracta de la setena localitat catalana en nombre d'allotjaments turístics, després de Barcelona, Salou, Lloret, Cambrils, Torroella de Montgrí i Castell-Platja d 'Cèrcol. Cada any passen 301.000 turistes per una zona en la qual no hi ha censats més de 20.000 habitants. En el cas del municipi del Golf, el 21,6% dels vots van ser a càrrec de la ultradreta: 12,5% per a Vox i 9,1% per a Aliança Catalana.

Aquestes xifres són similars en altres municipis i sembla que es pot teixir un fil de connexió entre la massificació turística i l'auge de l'extrema dreta. No obstant això, alguns experts consultats han estat prudents a l'hora d'establir una relació causa-efecte tan directa. L'antropòleg i investigador de la Universitat de Barcelona, Martin* Lundsteen, creu que "cal ampliar el focus per a entendre per què ocorre això". Al seu judici, la precarietat pel sector turístic es troba darrere de l'augment del vot favorable a l'extrema dreta. "Es tracta de municipis que generen un treball mal remunerat i estacional, i que, en molts casos, acabaven sent atesos pels migrants", analitza. És en aquest àmbit on l'extrema dreta sap jugar millor, i per això aconsegueix bons resultats en els municipis més turístics.

Percentatge de vots de l'extrema dreta en els municipis més turístics en les eleccions catalanes

És cert que les xifres confirmen la tesi de Lundsteen, ja que els municipis més turístics de Catalunya són els que presenten la renda familiar bruta més baixa per habitant de tot el país. Dels vint municipis estudiats, només Santa Susanna (Maresme) i Pals (Baix Empordà) superen els 16.000 euros anuals, i en alguns casos, com Roses, Lloret de Mar (La selva) o Castelló d 'Empúries (Alt Empordà) superen els 12.000 euros, encara que la mitjana catalana és de 18.000 euros.

Al mateix temps, aquests llocs són un pol d'atracció per als migrants que busquen ocupació, la qual cosa en alguns casos fa que el percentatge d'estrangers d'aquí sigui un dels més alts del territori català. "Estem parlant de països en els quals hi ha molta desigualtat social i de pobles que tenen recel del col·lectiu estranger, perquè l'extrema dreta l'utilitza políticament", diu l'antropòleg. En aquest sentit, a Lloret gairebé quatre persones no han nascut a Catalunya, a Salou són el 33% i a Castelló d 'Empúries el 45%.

No obstant això, Lundsteen ha advertit que aquest esquema no és exclusiu del sector turístic, sinó que es produeix en altres municipis allunyats de la costa, on s'han registrat escenes. "És el cas de la indústria càrnia, que és un sector amb baixos salaris", diu l'expert. Per exemple, esmenta pobles com Vic o Manlleu (Osona), on aquesta zona industrial té un pes significatiu. "És un sector amb molta precarietat i estacionalitat que atreu, d'una banda, als treballadors migrants i, per un altre, augmenta el vot de l'extrema dreta", ha explicat en un comunicat.

En altres paraules, la massificació turística i les injustícies que el turisme provoca directament en la població local no són, de moment, qüestions relacionades amb l'agenda mediàtica de l'extrema dreta. És més, Vox, tal com es va demostrar durant la pandèmia, sempre s'ha mostrat a favor dels empresaris del sector turístic i en 2022 va demanar la devolució de turistes a Catalunya, en la mateixa quantitat que feien abans de la crisi sanitària. "La creixent inseguretat, el turisme feudal i l'aclaparament fiscal i normatiu estan infravalorant l'arribada de turistes al nostre territori", assenyalava un diputat del partit, qui assegurava que Turquia rebaixaria la xifra.

Al mateix temps, Aliança Catalana, quan parla de turisme en el seu programa, té més profunds que els arguments de les patronals catalanes del sector. Així, reclama, entre altres mesures, la desestacionalització del turisme, la promoció de grans esdeveniments o la potenciació d'un "turisme de qualitat". No obstant això, la formació liderada per Sílvia Orriols ja ha advertit que l'argument de la turistificación pot anar més enllà, per a culpar de la migració dels problemes que sorgeixen en municipis com Salou o Lloret. En aquest sentit, en el seu programa es diu: "A conseqüència del COVID-19, el sector turístic ha perdut molt de mà d'obra qualificada. Va ser l'últim sector a recuperar-se la normalitat, el que més temps va romandre tancat. Per això, professionals molt útils van abandonar el sector i es van dirigir a uns altres que ja treballaven amb normalitat. El treball era més estable, més ben pagat i amb millors condicions. Aquesta manca de professionals qualificats va ser substituïda per immigrants sense experiència però acceptant pitjors condicions laborals i salarials. Això ha fet que es perdi l'excel·lència del sector, perquè no hi ha professionalitat i el servei en català gairebé no existeix ", ha afegit.

Tendència menys clara

Encara que és cert que en les eleccions catalanes el vot dels municipis turístics a l'extrema dreta va ser molt alt, no podem dir el mateix en les eleccions europees. Per a començar, Aliança Catalana no es va presentar a Catalunya, i la ultradreta espanyolista té dificultats per a entrar en poblacions del nord, que tenen una identitat més catalanista. No obstant això, Vox es va consolidar a les regions del sud.

Quant a la resta dels països catalans, el comportament de l'extrema dreta en les eleccions europees és ambigu. A les illes, les dels vint municipis més turístics, el percentatge de votants ultradretans va ser inferior al del conjunt de les illes i de la resta d'Espanya.

A la Comunitat Valenciana, per part seva, el percentatge de vots emesos a l'extrema dreta en els municipis turístics va ser major que en la resta de l'Estat. No obstant això, en aquests municipis turístics el nombre de vots és similar al registrat en el conjunt del país valencià.

De fet, segons explica Alexis Lara Climent, sociòleg de La Comarca Científica, si ens fixem en els municipis més turístics, l'extrema dreta aconsegueix més vots en els quals són a les comarques del sud de València, "perquè històricament hi ha una identitat més espanyolista, més provincial i menys valenciana". Així mateix, el sociòleg i politòleg basc Xavier Peiro també es mostra poc inclinat a establir una clara relació entre el turisme i l'extrema dreta a Euskadi. "No són dades concloents", ha opinat, per a afegir que en els municipis turístics de la ciutat de València la resistència a l'extrema dreta continua creixent.

En qualsevol cas, els dos experts han assenyalat que es tracta d'espais molt precaris. "La desigualtat és major a les comarques turístiques i això genera malestar per la falta d'alternatives de treball i pel preu de l'habitatge i el lloguer", diu Lara. En aquest sentit, segons dades de l'INE, la majoria dels municipis turístics valencians no superen els 12.000 euros anuals, mentre que per al conjunt de les ciutats i pobles del territori la xifra supera els 22.000 euros. "És possible que aquest malestar sigui aprofitat per l'extrema dreta, que no considera al sistema responsable, i sempre és més difícil visibilitzar-lo i retreure-li-ho als de baix, contra la guerra de l'últim penúltim", diu el membre de la Regió Científica.

Més enllà d'això, en les eleccions europees, Es Va acabar la Festa sí que va tenir un major impacte en els municipis més turístics. Podem dibuixar una línia en la geografia del vot del batedor Alvise Pérez per xarxes, des de Cadis fins a Alacant, que viatja per la costa. Al costat de les Illes Canàries, són els llocs on més suport han rebut els ultradretans. En el conjunt de Catalunya, la SALF va fracassar i només en les zones turístiques de Tarragona, amb l'autorització de l'àrea metropolitana de Barcelona, va obtenir resultats similars a la resta de l'Estat espanyol. Sembla, per tant, que aquesta nova extrema dreta s'està incorporant a aquesta mena de municipis.

Percentatge de vots de l'extrema dreta en els municipis més turístics de Catalunya en les eleccions europees