En els últims anys, el dia de Sant Pere les dones de Lekeitio han ballat la dansa del sol, enguany ballaran en el seu moment d'origen: El dia de Sant Joan.El primer dia de Sant Joan les dones ballaven també l'aurresku anomenat "ball del Sol" i enguany també el faran, com antany, tres vegades, a l'alba, al migdia i al capvespre.

El dia de Sant Pere, no obstant això, sol ser el cocodril el que pren protagonisme. Les dones de Lekeitio veien que la seva dansa quedava en segon pla, ja que des de fa diversos anys la dansa tenia un dia i un sentit propi, ja que la dansa del sol s'associa amb el solstici d'estiu. Així, enguany, a l'ésser un cap de setmana, ballaran el dia de Sant Joan i la intenció és que el cap de setmana continuï fent-lo. Malgrat ballar el 24 de juny, també ballaran el 29; enguany, els ballarins tindran més treball que mai.

Perseguint el sol

La dansa es ballava tres vegades en la gran festa de Sant Joan, en sortir el sol, quan el sol estava en el més alt i el sol s'ocultava. Des del punt de vista religiós; al final de la primera missa del matí, al final del missatge principal i finalment al final del rosari de la tarda. Enguany tornaran a ballar tres vegades; a les 6.30 del matí, en Talán, a les 13.00 en la plaça i per a acabar, a les 20.00 en la plaça. Les dones han volgut recuperar el seu dia i el seu protagonisme i per a això s'ha fet una crida a ballar a les dones de diverses generacions que han ballat l'aurresku. Unes seixanta dones ballaran durant tot el dia. Entre els assistents es troben alguns dels quals van ballar quan es va recuperar l'aurresku d'honor en Lekeitio en 1975.

Els primers esments escrits de la dansa es remunten a 1682; també hi ha documents dels pagaments municipals realitzats al llarg del segle XIX. També tenim la imatge de 1936, però després de la guerra va sofrir un parèntesi. Després, en 1953, existeix el rastre del que es va ballar en secret; però es va recuperar en 1974. Els membres del grup de danses Zerutxu de Markina van treballar amb dones que ballaven abans de la guerra i van recollir música i balls. A l'any següent les dones de Lekeitio van tornar a reprendre la tradició. Per a llavors, la festa se celebrava el dia de Sant Pere.

Mantó en funció del temps

La dansa solar es ballava en tres ocasions al llarg del dia i les dones portaven una roba determinada per a cada ocasió. Al matí ballaven amb faldilla de percal comuna i petits xals de seda sobre les espatlles. Al migdia, amb la seva llarga faldilla negra i el seu elegant mantó de crespó, sortien a la plaça. En fosquejar, amb la mateixa roba que el migdia, però amb grans mantons de caixmir. En aquesta edició, en les tres ocasions, el programa sortirà amb faldilles negres, però com es feia abans, es canviaran els mantons. Alguns dels mantons que es trauran són els que s'han guardat durant anys a les cases de Lekeitio.

[Kattalin Agerre Dantzan.eus ha publicat aquest article en la web; ho hem portat a Euskal Herria amb la llicència CC-BY-SA]