No obstant això, la fusta fosa per a escalfar l'hivern s'utilitza cada vegada més, fins i tot per a escalfar l'aigua durant tot l'any. Els focs són cada vegada més tancats, nets i eficients, com els de baix i l'economia. També augmenten les calderes que s'instal·len en l'exterior de la casa.
S'utilitza fusta de foc de tres motlles. Les calderes automatitzades s'alimenten amb estella i/o peleta. S'alimenten a mà i la majoria dels focs amb fusta de foc. També s'estan estenent combustibles alternatius a la fusta, com els ossos dels fruits: cirera (Prunus avium), oliva (Olea europaea), albergínia (Prunus armeniaca), préssec (Prunus persica)… A més dels ossos dels fruits, les peles són molt bons combustibles: avellana (Corylus pistavellana), noguera), noguera (Pinadillo), noguera) i noguera (Pinnata). Per a recollir aquests últims haurem de greixar els cascadores. Per a la fusta, es multiplicaran els llenyataires i els aizkolaris que treballen en la fabricació de llenya. Els preus d'aquestes substàncies estan vivint en els últims temps en un constant augment. Podem començar a mirar la muntanya i el bosc d'una altra manera!
La cendra és el principal residu que es genera en cremar ossos, pell i fusta. La cendra no ens escalfarà, però sí que estimularà la vida en la terra. El seu principal component és el calci, igual que la calç, que pot substituir als seus treballs. També conté altres aliments: potassi, fòsfor, magnesi… Tots són bons per a fertilitzar el sòl.
Un petit treball de temporada per a retornar la sorra de la fusta al sòl: en aquesta època estem plantant ceba (Allium cep) i si mullarem les arrels en una pasta lleugera preparada amb cendra i aigua, la superfície de contacte entre les arrels i el sòl augmenta i les petites plantacions es pegaran més fàcilment. Després la cendra alimenta la ceba. I nosaltres.