Cadascun té motius per a decidir que el temps és bo o dolent en el seu interior; la veritat és que ningú posa en dubte que quan s'està parlant del bon temps estem parlant del sol i que la pluja, el fred, etc. s'oculten en la boira del mal.

Ens alterem poc amb la temperatura de primavera d'alguns dies d'hivern, segons sembla el bon temps. Hem passat a dir temporals a les típiques nevades de l'hivern. I en plena sequera, al dia assolellat li diem bon ambient.

Soc insubmís. Les conseqüències les puc viure en la meva pròpia carn. Serà perquè la càlida temperatura de fa unes setmanes, ajudada pel vent sud, ha alentit el creixement de l'herba. O perquè el salze ens va ensenyar els brots molt abans. No obstant això, abans que tard, totes les persones que convivim amb la terra i amb els animals, i més tard, les persones de l'àmbit urbà, es veuran afectades.

La sequera de l'any passat va obligar els ramaders a començar el menjar que tenien reservada per a l'hivern al juliol. Els pagesos també van veure els camps sembrats convertits en deserts. Els horticultors van conèixer un estiu sense enciam. A casa també tenim present la petjada d'aquell bon temps, ara com ara.

En un departament que adquirim fa dos anys, acabat de derrocar la pineda, obrim la llavor d'herba a la primavera. Encara que estava anunciat, no va ploure, és a dir, va haver-hi mal temps. En l'actualitat, aquesta parcel·la està nua, amb una mica d'herba en alguna cantonada on es van realitzar els pous.

A l'inici de l'any rebem una trucada de Rafa. Enguany ens ha tocat menys oli, molt menys, d'uns seixanta litres a quinze. Només rep un terç de la collita habitual.

La paciència i el futur són ancestrals, la immediatesa ha deixat enrere i nosaltres estem segrestats. En el gaudi immediat que ens dona el bon temps ofeguem els futurs desastres que ens portarà.

Pensava que parlava del temps, lector.