L'any passat va morir Joan Mari Torrealdai Nabea (Forua, 1942 - Usurbil, 2020), investigador de la cultura basca i president del consell d'administració d'Euskaldunon Egunkaria. Però abans de morir estava preparant un llibre que compta la creació, desenvolupament i tancament del projecte que va marcar gran part de la seva vida, el d'Egunkaria. Aquest dimarts a la nit s'ha presentat l'Egunkaria en la seu d'EiTB. L'èxit de la societat civil al Parc Cultural Martín Ugalde d'Andoain va ser l'encàrrec que va rebre Joanmari Larrarte per a acabar el llibre i el periodista i professor Imanol Murua que li ha precedit.

“Tu hauràs d'acabar”, va dir Torrealdai a Larrarte, qui va explicar en la presentació d'Andoain els detalls d'aquest procés. Molta gent es va acostar a l'acte, del món del basc i de la premsa, i responent a les preguntes de Murua, l'acte també va desgranar quina és l'essència d'aquest llibre.

Es tracta d'un treball basat en testimoniatges, hemeroteques i documents interns, però “no és la història d'Egunkaria escrita en majúscules”, segons Larrarte, ja que Torrealdai tenia molt present que estàvem massa a prop per a explicar aquesta història. Per això està escrit en primera persona, des de les seves vivències.

Dividit en vuit capítols, el naixement d'Egunkaria té un pes significatiu i els intents anteriors que es van dur a terme també el van deixar clar en la presentació. En el llibre Torrealdai diu que el “ÓRDAGO” realitzat pel grup d'Argia per a crear Egunkaria va ser fonamental: “Argia va fer el primer pas i va ser ella qui va posar en marxa el procés de creació d'Egunkaria”. Ja comptaven amb infraestructures i recursos.

Entorn d'aquests orígens, Murua va destacar en l'acte una fotografia de l'Hotel Ercilla de Bilbao de 1990: En el centre de Martin Ugalde, li acompanyen Joxemi Zumalabe i el propi Torrealdai. Estaven presentant el projecte en nom del grup Egunkaria sortzen. Murua ha explicat que cadascun representava a un “món”, Ugalde al nacionalisme de la postguerra, Zumalabek al grup “jove i lluitador” de la volta d'Argia i Torrealdai “ens connectava amb Elkar-Zabaltzen i el sector de l'euskalgintza que envoltava aquest món”. Murua afirma en el seu preàmbul que aquesta foto valia “or”.

Creat per la societat civil

En opinió de Larrarte, Torrealdai tenia en els últims anys un gran esforç, que és la tesi del llibre i que ha portat al títol: Egunkaria va ser creat per la societat civil. “No sols en el tancament, sinó també en el moment de la creació d'Egunkaria van haver d'explicar, demostrar, que Egunkaria no era el creat per ETA, que el periòdic va començar en Argia i que Argia va cridar al basc i es va organitzar en basc en Egunkaria Sortzen, per a poder iniciar aquest projecte”.

El llibre també recull les relacions conflictives amb les institucions i els moviments que cal fer per a aconseguir les subvencions. Reunions i incomoditats, suggeriments, discursos i cartes... Sempre dubtava de qui prenia decisions, de qui estava darrere del projecte i de quins eren les “palles” a la foto. A la vista de l'operació policial i del judici de 2003, és evident que alguns han sabut defensar amb fermesa la seva independència davant les declaracions d'alguns càrrecs polítics.

En les seves preguntes de resposta, Murua no va evitar alguns temes espinosos. Per exemple, en el relat de la història del projecte de “distorsió” de les acusacions de tancament d'Egunkaria: aquestes acusacions van donar lloc a “arguments que ens allunyen dels llaços” amb l'esquerra abertzale, per la qual cosa, al seu judici, no s'ha reconegut “prou” el suport d'aquest sector polític al projecte en aquests inicis. Larrarte també creu que: “Si en aquella situació dels 90 el PNB s'hagués posicionat en contra, si l'esquerra abertzale s'hagués posicionat en contra, avui no estaríem parlant d'això”.

El final del llibre és per a donar les gràcies. En paraules de Larrarte, Torrealdai ha agraït a la societat basca que, després del tancament de 2003, "es va mantenir ferm el projecte", va recuperar la seva fortalesa i va aconseguir que als quatre mesos es posés en marxa Berria. Aquest va acabar la seva intervenció llegint un passatge de la introducció escrita per Torrealdai: "La participació de molts va ser el que va fer possible que Egunkaria, i més tard Berria, el seu seguiment, fora possible. No és la meva intenció prendre un protagonisme que no em correspon. No voldria tenir un lloc exagerat en aquest projecte que ha estat (i és) d'aquest poble –i l'hagués pogut aconseguir!–. Només espero que el meu punt de vista ajudi a entendre millor el projecte".