La situació del País Basc no és com ens volen vendre

Després de la presentació dels informes de conjuntura del Govern Basc d'octubre i novembre, ara centrarem la nostra atenció en l'última caserna d'ELA. Sota el títol Anàlisi de la situació, es publica en basca i castellà, una o dues vegades al semestre. L'informe presenta les dades econòmiques i socials del País Basc i d'Espanya, i realitza una lectura de la situació actual. Els indicadors que mostra el sindicat basc per a realitzar aquest diagnòstic són els següents:

Encara que algunes xifres de les relacions laborals han millorat, estem lluny de 2008. Amb 48.000 actius menys, les relacions laborals de Bizkaia, Guipúscoa, Àlaba i Navarra no són les que precedeixen a la crisi. Hi ha 100.000 ocupats menys que en 2008, encara que a partir de 2016 s'ha produït una tendència a l'alça. Superant els 1,2 milions d'ocupació que no s'han registrat des de 2012, el nombre de persones assalariades ha augmentat en 37.400 en l'últim any, mentre que s'ha produït un descens de persones ocupades no assalariades (7.800 menys que l'any passat). El 82% dels homes ocupats i el 89% de les dones són assalariades.

L'atur ha descendit, però en menor mesura. Comparant les diferents fonts, el nombre d'aturats al País Basc peninsular se situa entre 136.000 i 153.000 persones, situació en la qual més de la meitat va més d'un any. El descens ha estat d'entre 11.000 i 15.000 persones en el que va d'any, la qual cosa ha quedat bastant allunyat del número d'ocupats.

El sector serveis és la font d'aquesta tendència a l'alça que està a punt d'aconseguir el 70% del percentatge de població ocupada (32.000 més des de l'últim any). Els treballadors de l'agricultura i de la indústria continuen descendint, per la qual cosa menys del 23% dels treballadors continuen plantejant necessitats en relació a les fàbriques. La plantilla de la Construcció ha augmentat en l'últim any, però en 2008 ocupava menys del 6% de la població ocupada.

La contractació és cada vegada més precària en aquests temps de recuperació. Més del 91% dels contractes anuals són temporals, mentre que el 23% dels homes i més del 48% de les dones són a temps parcial. Aquests últims són fruit d'un major treball en el sector serveis, amb un 20% en agricultura, un 12% en construcció i un 25% en indústria. No obstant això, el 60% de les persones que treballen en els serveis de l'Ertzaintza són dones.

Aquesta inestable tendència a la volta al treball és molt més greu la situació dels qui continuen en atur. Només un quart de la població té dret a la prestació contributiva per desocupació, mentre que només un 15% té dret a altres prestacions socials. Això suposa que més del 60% dels aturats es troben en l'actualitat sense dret ni cap prestació, en un moment en el qual no aconsegueixen trobar treball. Gasten 200 euros menys per persona desocupada que en 2013, i és generalitzat la tendència a gastar menys diners en prestacions socials, a conseqüència de les polítiques de retallada que s'han dut a terme.

Els joves d'entre 16 i 24 anys van lentament veient noves oportunitats laborals, cinc mil més que l'any passat. Entre els quals han entrat en les relacions laborals, són mil els que ho han fet des de la cua de l'atur. Encara hi ha 21.000 aturats, el 27% dels joves que s'han incorporat al mercat laboral.

És més greu la situació dels joves a Navarra, on la taxa d'atur general també és superior a la de Guipúscoa o Àlaba. Bizkaia és el país en el qual es viu una situació social més greu, amb més atur i menys oportunitats de treball.

Taxes d'activitat, desocupació i ús del tercer quadrimestre de 2018 (INE, en percentatges)

Comparant l'Euskalerria amb Europa, l'Oasi Basc, que s'ha representat sovint, no apareix en absolut. Estem en els últims llocs d'Europa en un munt de corredors. Quant a l'estabilitat del treball, només Espanya i Montenegro tenen una taxa de temporalitat superior a la nostra.

Quant a la taxa d'atur, la mitjana de la Unió Europea es va situar en el 7,4% en el primer quadrimestre de 2018, enfront del gairebé 11% d'Euskalerria. Només Itàlia, Montenegro, Espanya i Grècia tenen taxes d'atur més altes que nosaltres. Aquesta tendència es repeteix en la desocupació juvenil, que a Europa és la mitjana del 15%, mentre que en el nostre entorn aconsegueix gairebé el 28%.

En l'últim apartat d'aquest informe s'analitzen els preus a Espanya. L'IPC (Indexi de Preus al Consum) ha evolucionat a l'alça, sobretot a partir de maig. Aquesta tendència és més evident al País Basc, encara que ELA no ofereix dades diferenciades. Els principals responsables d'aquest increment són els increments en els preus de l'habitatge, el transport i l'electricitat.

Finalment, es demostra que el Producte Interior Brut continua creixent. A Navarra la recuperació és més intensa que en altres països. Bizkaia mostra una vegada més el seu menor creixement i les previsions dels últims dies apunten al fet que aquesta tendència s'enfortirà.

En aquest número 136 de la publicació Anàlisi de Situació, ELA fa també una lectura dels diversos indicadors que analitza:“La realitat actual és pitjor que la de l'inici de la crisi; a pesar que aquests indicadors han evolucionat positivament, seguim lluny de la situació anterior a la crisi. Els problemes més greus són la precarietat i el baix poder adquisitiu que genera el baix salari. Les dades salarials han tingut el menor pes en 2017 respecte al PIB dels últims trenta anys. Mentre les rendes dels empresaris es van incrementar un 7,1%, les rendes del treball van augmentar gairebé la meitat. Per tant, la situació no és com ens volen vendre, la distribució de la riquesa és cada vegada més desigual i l'acumulació de capital és cada vegada major.”

Economia del Treball en la ràdio Vila de Bilbao. Enllaç aquí.

<< Aquest article ha estat publicat pel Salt Diari i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa. >>