Si mirem la veritat cara a cara, no s'aprecien grans raons per a estar massa orgullosos, però no ens veig pessimistes. Quaranta anys han estat molts, però no inútils. Per això, i sobretot, des del respecte a les persones perdudes, no podem deixar de costat les lluites, les iniciatives i els sofriments, i seguir endavant. Hem d'abordar els ensenyaments que ens ofereixen si volem enfrontar-nos.
La crisi política que estem patint contamina tots els àmbits, no es pot escapar, és gairebé l'única actitud, però pocs vinculen la gravetat de la situació actual amb la política neoliberal que impera. Per això, els promotors del sistema, encara que siguin obvis, no el qüestionen i culpen de la corrupció d'uns pocs. Però no és nou i es repeteix.
Per tant, no és casualitat, o el resultat d'injustícies gegantesques és la situació actual. Hi ha moltes raons, però una principal: la colonització espanyola de sempre i d'avui. Una actitud que vincula la raó política amb l'econòmica. Una actitud que corromp la democràcia, el fill predilecte del capitalisme. Això, - la qual cosa s'ha dit ara - a més de posar de manifest la complementarietat econòmica i política, ens permet entendre la situació que vivim a Euskal Herria.
En aquests quaranta anys de marxa, la pròpia existència de l'Esquerra Abertzale, i la seva llarga trajectòria, ha posat en qüestió constantment l'aspecte nacionalista del PNB i la seva afició a l'acció espanyola. Els joves no tenen notícies de llavors, però sí moltes altres, la crida a la manifestació dels “Coloms Blancs” a l'octubre de 1978, que sí que és elegant, va posar de manifest l'actitud sospitosa de la resposta nacionalista davant això, fins a on es podia anar.
Quaranta anys més tard hem après que al costat dels membres de l'estructura política i jurídica d'un model democràtic negativista i opressor espanyol, molts dirigents del PNB s'han convertit en defensors d'aquest greu estat de negació de la democràcia.
Crec que ha arribat el moment de fer autocrítica. Però no sols “els que acabem d'arribar”, sinó també els que practiquen l'encanteri en “Sabin Etxea”.
"Quaranta anys després, hem après que al costat dels membres de l'estructura política i jurídica d'un model democràtic negativista i opressor espanyol, molts dirigents del PNB s'han convertit en defensors d'aquest greu estat de negació de la democràcia"
A pesar que alguns hem destacat en veu alta que som “nouvinguts”, la veritat és una altra, i a nosaltres també ens està fent un llarg camí.En el si de l'esquerra abertzale, veiem que desmitificar l'autonomia és més dur del que es pensava en una època. Demostrar que és un regal verinós de l'Estat espanyol a aquest poble. Perquè resulta molt difícil, en tots els processos d'alliberament nacional, que el poder dominador utilitzi l'autonomia com a antídot de la independència, després que tots els instruments anteriors hagin fracassat. I així, sense sobirania, més que un pas intermedi, el parany resulta mortal de cara a la veritable llibertat d'aquest poble.
No cal dir que en les últimes legislatures s'està multiplicant la necessitat de la sobirania, amb tots els límits de l'autonomia a la vista. Abans que sigui massa tarda, ser amo del nostre futur se'ns apareix com una necessitat extrema.
Per a nosaltres, com a poble, com per a tots els pobles negats, el temps i l'espai en aquest món, -més encara dins d'aquest món cada vegada més homogeneïtzat-, té una altra dimensió. El futur, per exemple, es juga en el present, es juga en l'avui, però no és una certesa, és una pretensió que cal aconseguir.
Perquè el territori no és només un àmbit d'afirmació, que es dona per si mateix i que cal protegir, sobretot el que es defineix respecte a l'activitat dels estrangers. El territori és una xarxa desestructurada que es vol estrènyer dins de les nostres sintonies i projectes. A la negació forana el seu caràcter obert, plural i no excloent.
El camí per a fer possibles aquestes oportunitats és clar i únic. Hem de treballar una alternativa democràtica, un estatus polític i sobirania per a aquest poble, una oportunitat real d'un nou nivell. El que servirà per a obrir una finestra a la democràcia basca.
Ho he esmentat abans i m'agradaria tornar a recordar-ho, fa quaranta-vuit anys (1971.02.06), un diàleg d'EAJ-PNB- ETA- ELA- EGI- BRANKA, etc., unit, ple d'honestedat, per a fer front a la situació existent, amb objectius de solidaritat.
No ho aconseguim, val, però malgrat les diferències notòries i concretes -també ara mateix- cada dia, també els obstacles “interns” innegables, hem de sembrar la solidaritat. La meva raó és clara; continuant com fins ara, som capaços de mantenir el nostre propi patrimoni i de “oferir” el que li devem al poble, però difícilment aconseguirem, “de manera individual”, el futur que reivindiquem.
O no volem el mateix?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Oldarraldia ari du EAEko administrazioa euskalduntzeko erabakien aurka, berriz ere, enegarren aldiz. Oraingoan berrikuntza eta guzti, espainiar epaitegiak eta alderdi eta sindikatu antieuskaldunak elkarlanean ari baitira. Ez dira izan akats tekniko-juridikoak zuzentzeko asmoz... [+]
Igande gaua. Umearen gelako atea itxi du, ez guztiz. Ordenagailu aurrean esertzeko momentua atzeratu nahi du. Ordu asko aurretik. Zazpietan jaiki da, eta, bihar ere, astelehena, hala jaikiko da. Pentsatu gabe ekiten badio, lortu dezake gauak pisu existentzialik ez izatea. Akats... [+]
Naomiren etxeko eskailerak igotzen ari dela datorkion usainak egiten dio memorian tiro. "Ez da sen ona, memoriaren eta emozioaren arteko lotura da. Baldintzapen klasikoa", pentsatzen du Peterrek bere golkorako Intermezzo-n, Sally Rooney irlandarraren azken eleberrian... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Aspaldi pertsona oso zatar bat ezagutu nuen, urrun izatea komeni den pertsona horietako bat. Bere genero bereko pertsonengana zuzentzeko, gizonezkoengana, “bro” hitza erabili ohi zuen. Edozein zapaltzeko prest zegoen, bere helburuak lortzeko. Garai hartatik hitz... [+]
2020. urteko udaberrian lorategigintzak eta ortugintzak hartutako balioa gogoan, aisialdi aktibitate eta ingurune naturalarekin lotura gisa. Terraza eta etxeko loreontzietan hasitako ekintzak hiriko ortuen nekazaritzan jarraitu du, behin itxialdia bareturik. Historian zehar... [+]
Hurrengo ariketa egin ezazu zure lantokian, euskaltegian edo gimnasioan:
Altxa eskua Minneapoliseko George Floyd nor den dakizuenok.
Altxa eskua Madrilgo Mame Mbaye nor den dakizuenok.
Altxa eskua Barakaldoko X nor den dakizuenok.
Mame Mbaye manteroa duela zazpi urte... [+]
2022ko ekainaren 7an, Directa-k serie luze bateko lehen polizia infiltratuaren kasua argitaratu zuen. Martxoaren 5ean, Belen Hammad fikziozko izena erreta geratu zen, polizia-argotean dioten bezala. Jada hamar dira Directa, El Salto eta El Diario-k azken hiru urteetan argitara... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]