Els agents de Guernica han organitzat nombroses activitats en els dies previs a l'aniversari. Sota el títol "Guernica com a patrimoni cultural: expressió i legislació", la llicenciada en Història de l'Art Hegoa Ibazeta va oferir una conferència, una taula rodona composta per Edorta Jimenez, Felicites Lorenzo i Iñaki Sagarna sota el títol "Marta, Hemingway i Guernica" i, per citar alguna altra, una radiografia organitzada per Sarek: "Un conflicte de la dona".

Hi ha almenys dues exposicions: una a la Casa de Cultura, fins al 16 de maig, denominada "Azken Bidaia", de l'artista Maitane Azurmendi; i una altra a la sala Elai Txiki, exposició d'imatges de la Guerra Civil seleccionades pel periodista Iñaki Berazadi, titulada "Imatges per a comprendre millor la Guerra Civil a Euskadi". L'obra d'Azurmendi demana, entre altres coses, que es porti al País Basc l'obra "Guernica" de Picasso.

Focus amb orientació a Espanya

La principal novetat d'enguany, si hi ha alguna novetat, estarà en la delegació del Govern d'Espanya. També va ser especial l'actitud de l'any passat, que va enviar, com mai abans, al Secretari d'Estat, davant la gairebé nul·la presència del Govern espanyol en els actes de l'aniversari de la massacre de Guernica. Perquè enguany, per primera vegada en la història, hi haurà un ministre en l'homenatge. Serà Félix Bolaños, ministre de la Presidència del Govern.

Dos poden ser els motius pels quals s'eleva el nivell de representació: un, que queda a penes un mes per a les eleccions municipals i forals, que se celebraran el 28 de maig; i l'altre, el missatge del president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski, a Espanya a l'abril de l'any passat, en relació amb la massacre de Guernica. Zelenski va visitar diversos parlaments per a demanar protecció a Ucraïna. En referència a la Guerra Oriental, va dir en el Parlament espanyol: "Sembla que estem a Guernica de 1937".