Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La refosa de les sancions de la UE afectarà 45 presos bascos

  • El renou, i després de superar al Senat espanyol, la reforma legal per a refondre les penes a Europa seguirà endavant. D'aquesta manera, desapareix l'excepció que Espanya va concedir en 2014 a la directiva europea de refosa de penes aprovada en 2008, la qual cosa afectarà 45 presos polítics bascos.

Presoak askatzeko Ipar Euskal Herrian egindako mobilizazio bat. Ibai Arrieta - ARGIA Fototeka

11 de octubre de 2024 - 07:00
Última actualització: 11:55
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

En 2008, la Unió Europea va aprovar la refosa de les penes de presos de la Unió, cosa que significava que s'unificarien els anys de presó de presos condemnats en diferents estats pel mateix delicte. Per exemple, una persona va ser condemnada a set anys de presó per pertinença a banda armada a Alemanya i, una vegada complerta, va ser extradida a Polònia, on va tornar a ser jutjada i condemnada a 15 anys de presó. Doncs bé, en ser condemnat pel mateix delicte, haurà de complir ara vuit anys i quedarà en llibertat. Si fora a Espanya, el pres hauria de complir els quinze anys complets, per la qual cosa, en total, compliria 22 anys de presó.

Això és el que els ha passat a molts presos bascos, i molts d'ells ja haurien de ser al carrer. Però quan la directiva va entrar en vigor a Espanya en 2014, el PP que llavors estava en el govern va decidir posar una excepció a aquesta llei: només s'aplicaria als presos condemnats després de 2010, de manera que un munt de presos bascos quedarien fora d'aquesta mesura.

Segons informa aquest dijous El Diari, quan fa sis anys EH Bildu i el PSOE van negociar el suport del primer, EH Bildu va posar sobre la taula el tema dels presos i per a això, gradualment, va demanar la derogació de les mesures d'excepció a presos i preses basques. I en aquesta lògica, el PSOE va acabar amb la dispersió, en el llarg procés que va culminar en 2023.

Segons el citat mitjà, en aquesta lògica també es derogarà la directiva sobre compliment de condemna i el procediment de modificació de la llei porta mesos en marxa en el Congrés. Entre altres, s'han presentat 11 ocasions en les quals s'han presentat esmenes a la totalitat dels pressupostos, i no s'ha posat cap. L'esmena ha creuat per unanimitat cadascuna de les portes a travessar. La via legislativa, per tant, ha estat inadvertida per diverses associacions de víctimes que han descobert que aquest art afecta a diversos membres d'ETA i que alguns d'ells sortiran al carrer en breu.

El pp i Vox han fet autocrítica llavors i han reconegut que es tracta d'un error, han demanat perdó a les associacions de víctimes i han exigit al PSOE que "rectifiqui". L'esmena de llei l'ha tramitat Sumar, i el PSOE ha anunciat que seguirà endavant en la trumbra del ple celebrat aquest dijous al Senat espanyol.

Sol·licitud de revisió de penes de 40 anys

Dins de tres mesos es compliran tretze anys del cessament de l'activitat armada d'ETA, i segons dades d'ETXERAT, encara hi ha 130 presos en el Col·lectiu de Presos Polítics Bascos. Una vegada derogada aquesta excepció, els següents objectius serien el tercer grau i la llei 7/2003. El tercer grau és una espècie de tirada de cordes de l'Audiència Nacional i de les Juntes d'Institucions Penitenciàries i els presos polítics bascos tenen dificultats per a sortir amb ell.

No obstant això, el major problema ara és la llei 7/2003, que el PP va posar en vigor en 2003, per a ampliar fins a 40 anys la pena màxima de 30 anys en els casos de terrorisme. En el fons, es tractava d'una mesura per a castigar més els presos d'ETA. Segons les dades d'ETXERAT, aquesta llei afectaria en l'actualitat a més de 60 presos d'eta. ETA va desaparèixer fa sis anys, i en aquest context han estat moltes les ocasions en les quals els presos han demanat la derogació d'aquesta llei i, si no és així, la revisió de les penes. Diversos països europeus reconeixen la pena de cadena perpètua en la seva legislació, però en la pràctica no es compleix, ja que tenen mecanismes de revisió de la pena als 15 anys o als 20, als 25... en els quals el pres surt al carrer.

 

 


T'interessa pel canal: Euskal preso politikoak
2024-10-29 | Leire Ibar
Dos presos de Pamplona han quedat en llibertat condicional
Josune Arriaga i Kontren Sola, respectivament, després de catorze i setze anys de presó, han sortit al carrer en llibertat condicional a través d'una resolució del Jutge Central de Vigilància Penitenciària.

Mikel Mundiñano (Sare)
"La reforma que harmonitzi les penes és un gran pas en la situació dels presos"
La Unió Europea va acordar en 2008 la refosa de les penes dels presos d'eta. Espanya no va complir amb aquesta ordre. Ha arribat la reforma de la llei. La mesura afectarà un total de 52 presos. Mikel Mundiñano, membre de l'associació Sare, ens ha donat els detalls en el... [+]

Segons càlculs de Sare
La reforma de la Llei 7/14 afectaria 52 presos i set sortiran immediatament
Això és el que ha anunciat aquest dijous l'associació Sare. S'ha intentat fins a l'últim moment que la reforma de la llei no es fes efectiva, però no cal tornar a votar en el Congrés, com pretenia el pàg. Per tant, aquesta mateixa setmana es procedirà a la publicació de la... [+]

Eztizen Artola Iturrate
"Hem romàntic tant el cas, que no som conscients de les conseqüències que pot tenir la presó"
Ha arribat el dia: el pare d'Ihintza serà excarcerat. Aquest és el moment de l'obertura de la novel·la Pneumak (Txalaparta, 2024), d'Eztizen Artola (Bilbao, 1999). D'aquí tornarà a créixer el nen amb motxilla en els seus desplaçaments a la presó per a visitar al seu pare,... [+]

L'Audiència Nacional arxiva la sentència contra Marixol Iparragirre
Els magistrats estimen prescrit el segrest i assassinat del regidor del pp Miguel Ángel Blanco i acusen la Fiscalia de responsabilitat política al regidor del pp Miguel Ángel Blanco.

2024-09-27 | Ahotsa.info
El pròxim 11 de gener tindrà lloc a Bilbao la tradicional cita nacional de tornada a casa de presos
El lema de la mobilització convocada per Sare Herritarra el pròxim 11 de gener a Bilbao serà “La solució definitiva”, i com cada any, Sare espera el suport de milers de persones.

2024-09-19 | ARGIA
El Tribunal Superior de Justícia del País Basc reconeix el dret a la desocupació a un pres polític basc
El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV) ha sentenciat que el pres en tercer grau té dret a l'atur. El sindicat LAB ha considerat que la sentència és "un precedent" i un pas "en el camí cap al reconeixement dels drets fonamentals dels presos".

Vaga de locutoris en Zaballa

Des que ens van traslladar a Euskal Herria des de les presons de l'Estat espanyol, en la presó de Zaballa hem trobat moltes mancances en l'àmbit de la comunicació. Disposem de menys i més curts presencials, hem hagut de realitzar les visites del locutori en condicions... [+]


Sare insta el Departament de Justícia i Drets Humans del Govern Basc a aplicar la política penitenciària ordinària als presos polítics bascos
En la roda de premsa celebrada el 20 d'agost, Sare ha demanat al nou Departament de Justícia del Govern Basc "una actitud més proactiva". Han denunciat que la normalització de les presons "està encara lluny", atès que dels 148 presos "pot haver-hi més d'un centenar" d'ells ja en... [+]

Demanen la tornada a casa dels presos, exiliats i deportats bascos a les platges
Bakio, Laida, Lekeitio, Mutriku, Orio i Donostia-Sant Sebastià han estat les ciutats en les quals ETXERAT ha dut a terme les mobilitzacions de les platges. Enguany la Xarxa Ciutadana Sare s'ha unit a la reivindicació.

El pres Xabier Atristain ha quedat en llibertat condicional
Atristain, pres des de desembre de l'any passat en tercer grau, complia condemna en el seu domicili des d'el mes de març passat amb el control telemàtic del seu compliment.

Conseller de Justícia del Govern Basc: "Els presos d'ETA han de reconèixer que el mal causat era injust"
La consellera socialista María Jesús San José, ha dit que el Govern Basc treballarà perquè, quan els presos d'ETA surtin de presó, es reconegui el mal causat i es reconegui que "el mal causat va ser injust".

Sense mesures d'excepció!

En les presons dependents del Govern Basc, els presos polítics bascos hem perdut molt pel que fa a la comunicació amb els nostres familiars i amics. El nombre de prefixos mensuals és menor i la seva durada és menor. Per tant, encara que ens acostem més, dediquem menys temps... [+]


Bidegabekeriaren aurrean ez dela isilduko nabarmendu du Sarek bere hamargarren urteurrenean

Plataforma herritarrak gaur egun arte lortutakoaren balioa nabarmendu du, eta adierazi du gizarteak “bultzada bat” eman behar duela “oraindik erbestean eta deportazioan daudenak” etxeratzeko. Etorkizuneko belaunaldiei gizarte hobeago bat uzteko garrantzia... [+]


Eguneraketa berriak daude