A Tunísia s'han reunit el president de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, la primera ministra italiana Giorgia Meloni, el primer ministre holandès Mark Rutte i el president de Tunísia Kais Saied per a debatre l'acord sobre migració. L'acord, signat el diumenge a la nit, suposa que la Unió Europea destinarà mil milions d'euros al país del nord d'Àfrica per a establir controls fronterers més estrictes i controlar la “migració irregular” dels fugitius d'Europa.
Segons això, les rutes migratòries al Mediterrani faran tornar a milers de persones de Tunísia que arriben a Itàlia. Acorden “accelerar” el procés d'obertura de “passos legals” perquè els tunisians puguin estudiar o treballar a la UE.
No obstant això, les autoritats de Tunísia han assegurat que l'acord no significa que el país sigui “punt d'acolliment” de les persones migrants subsaharianes que retornen d'Europa, sinó que només tornaran a rebre a les túniques que s'han introduït “irregularment” a la UE. El president Saied aclareix que no seran “la Policia de la Frontera” i que no signaran un conveni similar que tenen el Regne Unit i Ruanda, com ha recollit The Guardian . En 2023, de moment, prop de 8.000 persones procedents de Tunísia han entrat “de manera irregular” a la UE, segons aquest diari. El nombre de persones que han migrat al juny des de Tunísia ha augmentat considerablement, passant de 1.000 al gener a 5.000 al juny.
El president de Tunísia, Saied, està rebent grans oposicions i crítiques a través de missatges racistes pronunciats sobre els migrants que arriben al país. Però, sobretot, perquè al juliol de 2021 va donar un cop d'estat i va establir una nova constitució que donava al president tot el poder estatal.
Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]
Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]
Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Hamasei migrante atxilotu zituzten otsailaren 6an Baionan, etorkinen eskubideen aldeko elkarteek salatu dutenez. Dirudienez, Baionako prokuradoreak eman zuen agindua. Operazioa autobus geltokiaren eta Pausa harrera zentroaren artean gauzatu zuen poliziak, tartean, adingabekoak... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]